Anaspidea

Els anaspideus (Anaspidea = Aplysiacea) conformen un grup bastant homogeni en quant a morfologia, dins el qual es troben les espècies de major grandària dins dels opistobranquis, les anomenades llebres de mar del gènere Aplysia. Els anaspideus són herbívors i s’alimenten de diferents espècies d’algues i fanerògames marines. Es coneixen unes 80 espècies a tot el món.

Aplysia punctata per Enric Madrenas

Els Anaspideus estan ben cefalitzats, destacant en el cap un parell de tentacles labials anteriors, un parell de rinòfors enrotllats i els ulls. El cap s’uneix a la resta del cos per un coll més o menys extensible. La massa visceral és voluminosa i posseeix unes prolongacions del mantell o parapodis que solen estar replegats sobre ell. La conquilla és molt reduïda, fràgil i està coberta per un replegament del mantell; en algunes espècies la conquilla no existeix. En els Akeridae la conquilla és externa i està poc calcificada però l’animal no pot retreure’s completament dins d’ella. La cavitat paleal és un solc a la dreta del cos situat entre el mantell i la base del parapodi, està àmpliament oberta a l’exterior i en el seu interior es troba la brànquia, que és de tipus plegat. En la part posterior del solc paleal desemboca l’anus, que sol estar envoltat d’un replegament del mantell formant el sifó anal. En la cavitat paleal es troben la glàndula paleal o de la porpra i la glàndula hipobranquial o opalina, que són capaces de secretar substàncies tòxiques utilitzades en la defensa de l’animal. El tub digestiu es caracteritza per tenir una molla trituradora que posseeix plaques quitinoses dures. Els anaspideus són hermafrodites com la gran majoria dels opistobranquis i en el seu aparell reproductor destaca el fet que l’orifici genital i el penis es troben separats i entre ells existeix un solc d’epiteli ciliat per on han de discórrer els espermatozoides que es transfereixen en la còpula.

Biologia
Els anaspideus són un grup d’escassa biodiversitat, no obstant això algunes de les seves espècies tenen una gran importància en les comunitats d’algues infralitorals on pasturen diverses algues fotòfiles, i també per el seu gran volum. Les llebres de mar són conegudes des de fa més de 2.000 anys, principalment per les propietats verinoses de les seves secrecions i per exemple, Plini el Vell, al segle I d. de C. ja va denominar Lepus marinus (llebre marina) a exemplars del gènere Aplysia per la similitud dels rinòfors amb les orelles de les llebres terrestres. Espècies com les llebres de mar europees Aplysia fasciata, A. punctata i A. depilans poden mesurar més de 20 cm de longitud i l’espècie del Pacífic californià Aplysia vaccaria pot arribar a mesurar una mica més de 70 cm de longitud i aconseguir un pes de més de 10 kg. Generalment tenen activitat nocturna i durant el dia solen mantenir-se inactives. Algunes espècies poden enterrar-se en la sorra. El gran desenvolupament dels parapodis del mantell permet nedar a algunes espècies com Akera bullata i Aplysia fasciata. Tots els anaspideus són herbívors i s’alimenten de diferents espècies d’algues (Laurencia, Dictyota, Sphaereococus, Ulváceas, Enteromorpha, Polysiphonia en aigües europees) i de fanerògames marines, de les quals poden segrestar els seus pigments i gràcies a això adquirir una cripsis gairebé perfecta sobre el substrat, com per exemple Petalifera petalifera o Phyllaplysia depressa sobre les fulles de Posidònia oceanica. Les llebres de mar quan són molestades poden expulsar a l’exterior les secrecions de les glàndules de la porpra i la glàndula opalina, de color violaci en el primer cas i de color blanc lettòs en el segon, un mecanisme amb missió clarament defensiva ja que sol repel·lir a la majoria dels presumptes depredadors. Dels teixits d’algunes espècies s’han aïllat a més diferents metabòlits secundaris amb activitat ictiotòxica que també podrien estar implicats en la defensa química de l’animal. Com els altres opistobranquis, els anaspideus són hermafrodites i la còpula és recíproca. A l’hora de la reproducció, les llebres de mar tendeixen a congregar-se en fons succints i poden practicar una còpula en cadena de diversos individus, dels quals el primer actua com a femella en rebre esperma del següent, l’últim de la cadena actua com a mascle en emetre esperma al situat davant, mentre que tots els altres individus intermedis de la cadena emeten esperma al de davant i reben esperma del de darrere. Les postes estan formades per un llarg cordó transparent i de tipus mucilaginòs enrotllat de forma amuntegada amb nombrosos ous (més de 100.000 citats en Aplysia punctata) de color groc o ataronjat. Dels ous eclosionen larves velígeres que s’alimenten de plàncton. Algunes espècies de llebres de mar són utilitzades com a aliment a Xina i Hawaii i Aplysia californica és comunament utilitzada en experiments de neurofisiologia a causa de la presència d’axons gegants en el seu sistema nerviós.

Distribució
La majoria de les espècies d’anaspideus viuen en aigües temperades o càlides, molt poques espècies són d’aigües fredes, destacant en aquest sentit Aplysia punctata que aconsegueix a viure en les costes de Groenlàndia. Algunes espècies com Aplysia párvula i A. dactylomela tenen una distribució anfiatlàntica i aquesta última a més és cosmopolita, havent estat citada en nombroses localitats tropicals de tot el món. Unes altres, com Aplysia juliana i Dolabrifera dolabrifera són circumtropicals, vivint tant en el Indopacífic com en aigües tropicals de l’Atlàntic. L’espècie cosmopolita Bursatella leachi ha tingut des de principis del segle XX una migració lessepsiana i ha anat colonitzant el Mar Mediterrani procedent del Mar Roig; B. leachi ja s’ha citat en la conca occidental del Mediterrani incloses les costes catalanes.

Classificació
L’ordre dels Anaspidea (també conegut com Aplysiomorpha) es compon de dos superfamílies, els Akeroidea i els Aplysioidea, que consten cadascuna d’elles d’una sola família. Els Akeroidae comprenen només 5 espècies del gènere Akera. Són opistobranquis primitius que anteriorment havien estat inclosos entre els Cephalaspidea. Posseeixen una conquilla externa lleugerament calcificada, i un cos llarg, modificat per excavar en sediments tous. La regió del cap és petita i no tenen tentacles orals i rinòfors. Algunes espècies com A. bullata poden nedar gràcies als parapodis. Els Aplysioidea, comunament nomenats “llebres de mar”, consten de 10 gèneres entre els quals destaca el gènere Aplysia amb més de 30 espècies diferents. Tenen mesures molt variables, des de menys d’1 cm fins a més de 70 cm. En general tenen un cap gran i aplanat, amb un parell de rinòfors quimioreceptors i un parell de tentacles a cada banda de la boca. La conquilla, quan és present, es redueix a una placa escassament calcificada i interna, que cobreix el dors de la massa visceral protegint també les brànquies i el cor.

La taxonomia actualitzada dels Anaspidea segons el WoRMS és la següent:

  • Ordre Anaspidea (=Aplysiomorpha) Fischer, 1883
    • Superfamília Akeroidea Mazzarelli, 1891
      • Família Akeridae Mazzarelli, 1891
        • Gènere Akera O.F. Müller, 1776
    • Superfamília Aplysioidea Lamarck, 1809
      • Família Aplysiidae Lamarck, 1809
        • Gènere Aplysia Linnaeus, 1767
        • Gènere Barnardaclesia Eales & Engel, 1935
        • Gènere Bursatella Blainville, 1817
        • Gènere Dolabella Lamarck, 1801
        • Gènere Dolabrifera Gray, 1847
        • Gènere Notarchus Cuvier, 1817
        • Gènere Petalifera Gray, 1847
        • Gènere Phyllaplysia P. Fischer, 1872
        • Gènere Stylocheilus Gould, 1852
        • Gènere Syphonota H. Adams & A. Adams, 1854

Es coneixen unes 14 espècies en aigües europees.

Espècies d’anaspideus citades a la Mediterrània o a la Península Ibèrica:

Aplysia dactylomela @ Es Caials 18-08-2016 by Àlex Bartolí

Aplysia dactylomela

Akera bullata (2007-04 Etang de Thau)

Akera bullata

Aplysia depilans by Enric Madrenas

Aplysia depilans

Aplysia fasciata by Enric Madrenas

Aplysia fasciata

Aplysia morio @ Lake Worth lagoon, West Palm Beach, Florida, USA 20-04-2009 by Anne DuPont

Aplysia morio

Aplysia parvula

Aplysia parvula

Aplysia punctata

Aplysia punctata

Bursatella leachii by Boris Weitzmann

Bursatella leachii

Dolabrifera dolabrifera @ Bom Bom Island, Principe by Peter Wirtz

Dolabrifera dolabrifera

Notarchus indicus by Gilles Cavignaux

Notarchus indicus

Notarchus punctatus (Canarias) by Aketza Herrero

Notarchus punctatus

Petalifera petalifera

Petalifera petalifera

Phyllaplysia lafonti

Phyllaplysia lafonti

Stylocheilus striatus @ El Hierro 17-10-2012 by Aketza Herrero

Stylocheilus striatus

Syphonota geografica by Arya Widhi (Indonesia)

Syphonota geographica

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Anaspidea" in OPK-Opistobranquis, Published: 13/05/2012, Accessed: 20/09/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/KMVsl)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.