Aplysia dactylomela

Aplysia dactylomela (Rang, 1828)

Aplysia dactylomela @ Es Caials 18-08-2016 per Àlex Bartolí
Taxonomia
Classe: Gastropoda Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura Spengel, 1881
Clade: Euopisthobranchia Jörger et al., 2010
Clade: Aplysiomorpha Pelseneer, 1906
Superfamilia: Aplysioidea Lamarck, 1809
Familia: Aplysiidae Lamarck, 1809
Gènere: Aplysia Linnaeus, 1767
Espècie: Aplysia dactylomela Rang, 1828

Nota Taxonòmica: d’acord amb el treball de Jennifer Alexander i Àngel Valdés: The ring doesn’t mean a thing: Molecular data suggest a new taxonomy for two Pacific species of sea hares (Mollusca: Opisthobranchia, Aplysiidae) publicat a Pacific Science el 2013, Aplysia dactylomela és una espècie Atlàntica, mentre que Aplysia argus  (Rüppell & Leuckart, 1828), és el nom vàlid més antic pels exemplars Indo-Pacífics. La qüestió era determinar l’espècie dels exemplars mediterranis. Un cop més, segons el treball de Valdés et al. 2013 – The origin and dispersal pathway of the spotted sea hare Aplysia dactylomela (Mollusca, Opisthobranchia) in the Mediterranean Sea, tots els especímens mediterranis estudiats fins a la data son d’origen atlàntic i, per tant, son veritables Aplysia dactylomela.

Sinònims

  • Aplysia aequorea Heilprin, 1888
  • Aplysia angasi G.B. Sowerby II, 1869
  • Aplysia annulifera Thiele, 1930
  • Aplysia benedicti Eliot, 1899
  • Aplysia bourailli Risbec, 1951
  • Aplysia fimbriata Adams & Reeve, 1850
  • Aplysia megaptera Verrill, 1900
  • Aplysia ocellata d’Orbigny, 1839
  • Aplysia odorata Risbec, 1928
  • Aplysia operta Burne, 1906
  • Aplysia protea Rang, 1828
  • Aplysia radiata Ehrenberg, 1831
  • Aplysia schrammi Deshayes, 1857
  • Aplysia scutellata Ehrenberg, 1831
  • Aplysia tigrina Rang, 1828
  • Aplysia velifer Bergh, 1905

Descripció
Aquesta espectacular espècie de llebre de mar pot arribar a una mida de 40 cm de longitud. El cos d’aquesta espècie és gruixut, amb els paràpodes ben desenvolupats i que es troben lliures a la part posterior, cobrint totalment el dors de l’animal. El color de fons del cos va des del castany clar o fosc al verd groguenc o verd oliva sobre el qual es troben nombrosos anells de pigment negre, de diferents mides, que fan a l’espècie inconfusible. També solen existir línies negres fines o gruixudes, de vegades discontínues, que partint dels anells poden confluir entre elles, aquestes línies poden ser molt més abundants en la vora externa dels paràpodes. La cara interna dels paràpodes sol tenir taques fosques, gairebé negres i molt amples, que irradien des de la massa visceral cap a la vora dels paràpodes. Els tentacles orals estan molt ben desenvolupats i són eixamplats i foliacis. La zona dorsal del mantell també sol tenir taques fosques grans com les de l’interior dels paràpodes. El sifó anal està molt desenvolupat. Els rinòfors, com en les altres espècies de llebres de mar, són auricul·lats. El solc espermàtic és molt visible i es distingeix com una línia fosca que va des de la vora anterior dreta del mantell, fins a una mica més endavant del rinòfor del mateix costat. El conquilla està completament coberta pel mantell dorsal i no hi ha foramen dorsal. El peu és ample i de color una mica més fosc que el cos.

Biologia
Aplysia dactylomela viu en fons soms rocosos o sorrencs o en tolls intermareals amb abundància d’algues. També ha estat observada a més profunditat, fins a 40 m. Com totes les llebres de mar és de règim herbívor i té una gana molt voraç, alimentant-se d’un ampli espectre d’algues vermelles dels gèneres Corallina, Laurencia, Acanthophora, Centroceras i Gracilaria o algues verds com Ulva i Cladophora. A causa de l’estructura dels seus paràpodes, no fusionats per darrere, és capaç d’efectuar moviments de natació. Quan els espècimens son molestats poden segregar un fluid vermellós de caràcter defensiu produït per certes glàndules del mantell. Com totes les llebres de mar, és hermafrodita simultània i en el moment de la reproducció es poden unir diversos individus per copular en cadena. Les postes són en forma de cordó amuntegat amb infinitat d’ous que poden ser de color groc, rosat o violeta.

Etimologia

  • Aplysia. Nom procedent del grec que significa brutícia.
  • Dactylomela. Paraula composta de “Dactylo” de la paraula grega que significa “anell” i “Mela” de la paraula grega que significa “negre”: “Anells negres”.

Distribució
Tot i que es pensava que aquesta espècie tenia una distribució circumtropical molt ampla, havent estat citada en gairebé tots els mars d’aigües càlides o tropicals del món, segons el treball (Alexander & Valdés, 2013) les cites del Pacífic i l’Índic de A.dactylomela son en realitat d’A.argus. Així doncs, la distribució de A.dactylomela abarca des de l’arxipèlag de Cap Verd (d’on són els exemplars tipus de l’espècie), el Carib i tot el Golf de Mèxic, les costes de Florida, Bermudes, Bahames, Belize, Brasil, illes Canàries i Senegal. Recentment s’ha detectat a la Mediterrània, on ha estat citada a Israel, a l’illa de Malta, a Sicília, les illes Gregues i a Croàcia, on s’ha comprovat que es pot reproduir. Recentment ha estat trobada a Balears (Cap d’en Font, Menorca, 25/05/2016 per Joop Werson [GROC]) i a Catalunya (Cala Secains, Sant Feliu de Guíxols, Girona, 20/06/2016 per Xavier Salvador [GROC] i Es Caials, Cadaqués, Girona, 18/08/2016 per Àlex Bartolí) el que constitueixen les primeres cites per Espanya i Catalunya.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Aplysia dactylomela (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Abundància

        Mediterrània occidental:1 Stars
        Mediterrània oriental:2 Stars
        Oceà Atlàntic:3 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Aplysia dactylomela
basada en els nostres propis registres.

Vídeo
El següent vídeo ha estat filmat en aigües de Sicilia (Itàlia): 

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Aplysia dactylomela" in OPK-Opistobranquis, Published: 15/05/2012, Accessed: 22/09/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/R2dRy)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.