Aplysia depilans

Aplysia depilans Gmelin, 1791

Aplysia depilans per Enric Madrenas
Taxonomia
Classe: Gastropoda Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia; J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura; Spengel, 1881
Clade: Euopisthobranchia; Jörger et al., 2010
Superfamilia: Aplysiomorpha P. Fischer, 1883
Familia: Aplysiidae Lamarck, 1809
Gènere: Aplysia Linnaeus, 1767
Espècie: Aplysia depilans Gmelin, 1791

Sinònims

  • Aplysia juliana var. quoyana Engel & Eales, 1957
  • Aplysia leporina Delle Chiaje, 1828
  • Aplysia major Lankester, 1875
  • Aplysia melanopus Couch, 1870
  • Aplysia petersoni Gray J.E., 1828
  • Aplysia poli Delle Chiaje, 1824
  • Aplysia poliana Delle Chiaje, 1824
  • Aplysia sandvichensis Sowerby G.B. II, 1869
  • Aplysia woodi Bergh, 1908
  • Dolabella fragilis Lamarck, 1822
  • Dolabella laevis de Blainville, 1819
  • Dolabella lepus Risso, 1826
  • Syphonota bipes Pease, 1860
  • Tethys capensis O’Donoghue, 1929

Descripció
És juntament amb A.fasciata la major llebre de mar d’aigües europees, ja que es cita que pot arribar fins a 30cm. de longitud (Eales, 1960) i un pes del voltant d’1 kg. El cos és ample i de coloració variable, des del marró al verdós, existint freqüentment taques o puntuacions de color blanquinós o groguenc. Els tentacles orals són amples i els rinòfors auricul·lats. Els paràpodes estan fusionats per darrere com a A.punctata. El mantell dorsal té un foramen de petit diàmetre des del qual s’aprecien unes fines estries radials. A través del foramen es pot veure la superfície de la closca, que és interna, prima, aplanada i semitransparent. A la zona anterior dreta de la cavitat paleal s’aprecien els múltiples porus de la glàndula opalina. El peu és ample i arrodonit per darrere ia la zona posterior desenvolupa una zona adherent de contorn circular anomenada “ventosa metapodial” que permet a l’animal fixar-se al substrat. En l’aparell genital el penis és fosc, gairebé negre, i la seva cutícula té espines penials.

Biologia
Com les altres espècies europees del gènere, A.depilans viu en fons soms del litoral on abunden les algues fotòfiles que són la seva dieta alimentària, tot i que sovint es troba sota pedres. S’ha comprovat que menja diferents espècies d’algues com Dictyota, Ulva i diverses feofícies. La unió posterior dels paràpodes impedeix teòricament que pugui efectuar moviments de natació, encara que s’han citat alguns exemplars mediterranis que poden nedar. A causa de la presència de la ventosa metapodial, els animals es subjecten fortament al substrat per la part posterior del peu, i el resta del cos romandre gairebé dret. Quan els exemplars són molestats bruscament són capaços de segregar pels orificis de la glàndula opalina un fluid defensiu de color blanquinós i olor penetrant. Com en altres espècies del gènere, durant l’època de reproducció nombrosos individus copulen en cadena i de manera recíproca; el primer individu de la cadena té el paper de femella, sent fecundat pel que està darrere, mentre que l’animal situat al final de la cadena fa el paper de mascle, fecundant al que té davant. Tots els individus intermedis en la cadena tenen el paper de mascle i femella alhora, fecundant al que tenen davant i sent fecundats pel del darrere. A Astúries s’ha estudiat el cicle anual d’una població de A.depilans en una zona intermareal de la platja de Las Llanas (Martínez, 1995) i s’ha comprovat que el període de posta va des de finals de juny fins a finals de setembre i que el cicle vital dura menys d’un any, desapareixent els exemplars d’aquesta platja durant els mesos d’hivern. Les postes, com en altres espècies del gènere, tenen forma d’un cordó molt llarg i enrotllat formant una massa compacta de color groc-ataronjat que pot ser 80 vegades més llarg que la mida del cos. Dins del cordó hi ha càpsules ovígeres que contenen de mitjana uns 25 ous d’unes 100 micres de diàmetre, comptabilitzant-se més de 3 milions d’ous en una sola massa ovígera (Bebbington & Thompson, 1968). De les zones externes del cos de A.depilans s’han extret diversos metabòlits secundaris anomenats aplyolides que han mostrat propietats ictiotòxiques i repelents de la depredació (Martínez, 1995).

Etimologia

  • Aplysia. Nom procedent del grec que significa brutícia
  • depilans = depilatoria, creença antiga de que amb el seu contacte es produïa una pèrdua de cabell.

Distribució
És una espècie que es distribueix per les costes europees, des de les Illes Britàniques a la Mediterrània. També ha estat esmentada a Canàries, Madeira, Açores i l’arxipèlag de Cap Verd. A la Península Ibèrica ha estat citada en totes les seves zones costaneres tant espanyoles com portugueses i a Catalunya s’ha observat des de la Costa Brava N i S, les Illes Medes, al Maresme, la Costa Daurada i el litoral de Tarragona fins a Sant Carles de la Ràpita.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Aplysia depilans (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Abundància

        Mediterrània occidental:2 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Aplysia depilans
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Aplysia depilans" in OPK-Opistobranquis, Published: 15/05/2012, Accessed: 22/08/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/wcpP6)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.