Aplysia fasciata

Aplysia fasciata (Poiret, 1789)

Aplysia fasciata by Enric Madrenas per Enric Madrenas
Taxonomia
Classe: Gastropoda Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura Spengel, 1881
Clade: Euopisthobranchia Jörger et al., 2010
Clade: Aplysiomorpha Pelseneer, 1906
Superfamilia: Aplysioidea Lamarck, 1809
Familia: Aplysiidae Lamarck, 1809
Gènere: Aplysia Linnaeus, 1767
Espècie: Aplysia fasciata (Poiret, 1789) [Laplysia]

Sinònims

  • Aplysia brasiliana Rang, 1828
  • Aplysia gracilis Eales, 1960
  • Aplysia lobiancoi Mazzarelli, 1890
  • Aplysia marmorata de Blainville, 1823
  • Aplysia neapolitana Delle Chiaje, 1824
  • Aplysia radiata Crouch, 1826
  • Aplysia sicula Swainson, 1840
  • Aplysia vulgaris de Blainville, 1823
  • Aplysia willcoxi Heilprin, 1887
  • Aplysia winneba Eales, 1957
  • Laplysia alba Cuvier, 1803
  • Laplysia camelus Cuvier, 1803
  • Laplysia fasciata Poiret, 1789 (original)

Descripció
Aquesta és una de les espècies de llebres de mar de major talla del món, ja que pot mesurar més de 30 cm de longitud i arribar a un pes de més de 1,5 kg. La coloració és variable però freqüentment els exemplars tenen un to marró fosc homogeni o amb taques blanquinoses a la cara externa dels paràpodes, flancs del cos i el cap. Els exemplars de major talla poden ser de color gairebé negre amb lleugers tints violacis. La textura del cos és molt suau al tacte. De vegades els marges dels paràpodes, dels rinòfors i de la sola pèdea són de color vermellós. Els rinòfors són curts i auriculats. Els paràpodes són molt amplis i són completament lliures per la zona posterior, el que permet als exemplars d’aquesta espècie efectuar moviments de natació. El peu és estret, del mateix color que el cos i la cua és curta. La conquilla és interna, és ampla, mesura més de 50 mm en els exemplars més grans i està coberta per l’epiteli dorsal del mantell, el foramen o és molt reduït (2-3 mm de diàmetre) o no existeix. A l’aparell reproductor destaca el penis, que és fi, allargat i de color blanquinós.

Biologia
Aquesta espècie, com altres del mateix gènere a Europa, viu en aigües litorals poc profundes, des de la zona intermareal fins 15-20 m de profunditat. Es tracta d’una espècie d’activitat principalment nocturna i de nutrició herbívora com les altres espècies de l’ordre Anaspidea i hem comprovat que s’alimenta d’espècies d’algues dels gèneres Ulva, Enteromorpha, Jania, Pterocladia i Laurencia. Els amplis paràpodes, separats a la zona posterior, permet als exemplars d’aquesta espècie efectuar moviments de natació de llarg recorregut i no és estrany veure’ls nedant prop de les platges o a l’interior dels ports. Quan són molestats bruscament, els animals segreguen un líquid blanquinós procedent de la glàndula opalina barrejat amb un altre líquid de color purpuri, segregat per la glàndula de la porpra, tots dos, sembla, amb missió defensiva. Aquesta espècie d’Aplysia pot, a més, biosintetizar altres metabòlits secundaris del grup de les aplikurodines que s’acumulen en les parts externes de l’animal i que s’han mostrat amb activitat tòxica i de repel·lència en estudis de laboratori (Martínez, 1995). A l’hora de la reproducció, que sol coincidir amb el final de l’estiu o a principis de tardor, nombrosos exemplars es concentren a escassa profunditat per a la còpula, que sol ser en cadenes de diversos individus. Després de la còpula, els animals efectuen una posta en forma de cordó enrotllat i amuntegat de color ataronjat o groguenc que, desenrotllat, pot arribar a una longitud 80 vegades la de la mida de l’animal i contenir més de 20 milions d’ous. Dins del cordó, els ous, d’unes 100 micres de diàmetre, es troben a l’interior de càpsules ovígeres que poden contenir d’mitjana uns 40 ous cadascuna (Thompson, 1976).

Etimologia

  • Aplysia. Nom procedent del grec que significa “brutícia”.
  • Fasciata. Es refereix a que està ornamentat amb una banda de color.

Distribució
És una espècie que té una àmplia repartició per totes les costes europees tant atlàntiques com mediterrànies. També esmentada a la costa atlàntica africana (Marroc, Senegal, Angola, Ghana), Arxipèlag de Cap Verd, Canàries, Madeira i Açores. És una espècie amfiatlántica ja que també s’ha localitzat a Costa Rica, Colòmbia, Cuba, Golf de Mèxic i l’illa de Santa Helena a l’Atlàntic sud. A la Península Ibèrica es troba en totes les seves zones costaneres (Cervera et al. 2004). Pel que fa a les costes de Catalunya s’ha citat o observat en nombroses localitats de la Costa Brava, zona del Maresme, Costa Daurada o el litoral sud de Tarragona.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Aplysia fasciata (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Abundància

        Mediterrània occidental:3 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Aplysia fasciata
basada en els nostres propis registres.

Vídeos

Aplysia fasciata nedant. Filmat a L’Escala, Girona, el 11/10/2014 per Miquel Pontes
Vídeo per Carles Galià

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Aplysia fasciata" in OPK-Opistobranquis, Published: 15/05/2012, Accessed: 17/10/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/Zu10D)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.