Petalifera petalifera

Petalifera petalifera (Rang, 1828)

Petalifera petalifera per Enric Madrenas
Taxonomia
Classe: Gastropoda Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura Spengel, 1881
Clade: Euopisthobranchia Jörger et al., 2010
Clade: Aplysiomorpha Pelseneer, 1906
Superfamilia: Aplysioidea Lamarck, 1809
Familia: Aplysiidae Lamarck, 1809
Gènere: Petalifera J.E. Gray, 1847
Espècie: Petalifera petalifera (Rang, 1828) [Aplysia]

Sinònims

  • Aplysia brugnatelli van Beneden & Robb, 1835
  • Aplysia depressa Cantraine, 1835
  • Aplysia petalifera Rang, 1828 (original)
  • Aplysia unguifera Rang, 1828
  • Aplysia webbii van Beneden & Robb, 1835
  • Phyllaplysia depressa (Cantraine, 1835)

Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie poden mesurar fins a 40 mm de longitud, però el més comú és que tinguin una mida entre 15 i 25 mm de longitud. El cos és molt aplanat, gairebé en forma de fulla, i la seva coloració de fons és verd però amb nombroses puntuacions marrons i taques blanquinoses irregulars. Aquesta coloració pot variar segons el substrat a on es trobi, així com si es localitza sobre fulles de Posidonia oceanica noves (color de l’animal predominantment verd) o velles (color de l’animal amb predomini de taques blanquinoses). El cap diferencia dos rinòfors auricul·lats i units a la base. Els paràpodes són curts, cobreixen la totalitat del dors i estan completament fusionats excepte per un orifici dorsal-posterior. Al centre del dors i coberta pel mantell i els paràpodes hi ha una conquilla fràgil, calcificada, de color blanquinós però translúcida.

Nota descriptiva: Com han indicat diferents autors, P. petalifera i l’espècie afí Phyllaplysia lafonti, per la similitud de la morfologia i variabilitat en la coloració, és possible que hagin estat repetidament confoses en la bibliografia anterior als anys 80 del segle passat. En tot cas, P. lafonti té una coloració característica de bandes concèntriques alternativament clares i fosques que no presenta P. petalifera.

Biologia
Al mar Mediterrani P. petalifera viu estretament associada als fulls i als rizomes de la fanerògama marina Posidonia oceanica. Té principalment hàbits nocturns. La seva forma i la seva coloració la fan molt críptica sobre les fulles i difícil la seva localització. Fora de la Mediterrània se l’ha localitzat sobre tal·lus d’algues dels gèneres Caulerpa i Padina (Canàries; Ortea & Martínez, 1991) i també Enteromorpha i Sargassum (Barbados; Marcus & Hughes, 1974). No se sap amb certesa si s’alimenta de les esmentades algues o de P. oceanica o bé del feltre de microalgues que viuen sobre elles.

Etimologia

  • Petalifera. Del Grec “petalon”, pètal + “pherein”, portar, carregar.

Distribució
Es tracta d’una espècie d’àmbit anfiatlàntic ja que s’ha trobat al Carib (Miloslavich et al. 2010), a les costes atlàntiques europees i a la Mediterrània oriental (Koukouras, 2010). A la Península Ibèrica ha estat citada a les costes portugueses i a tota la costa mediterrània, també a Balears, Canàries, Madeira i Açores (Cervera et al. 2004). A Catalunya s’ha registrat a Es Caials, Cadaqués, l’Escala, Cala Aiguafreda, Cala Margarida, Tossa de Mar i Blanes.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Petalifera petalifera (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Petalifera petalifera

    Portugal: De Oliveira (1895, as Phyllaplysia depressa), Nobre (1936, as P. paulinoi), Silvestre, Baptista and Jorge (1979, as P. paulinoi). Andalucía (Med.): Templado, Luque and Moreno (1988), Ocaña et al. (2000). Levante: Templado (1982b, 1983, 1984, as Phyllaplysia depressa), Marín and Ros (1987a, as P. depressa), Templado, Luque and Moreno (1988), Martínez Cueto-Felgueroso (1995), Martínez (1996). Catalunya: Hidalgo (1917, citada como P. virescens), Pereira & Ballesteros (1982, citada como Phyllaplysia depressa), Huelin & Ros (1984, citada como P. lafonti), Ballesteros (datos no publicados) [Punta de Santa Anna de Blanes], M@re Nostrum [Illa Mateua 8/1998 y 9/2000]. Baleares: Ros (1981b, as Petalifera lafonti), Martínez Cueto-Felgueroso (1995), Martínez (1996). Canarias: Ortea and Martínez (1991), Martínez Cueto-Felgueroso (1995), Malaquias and Calado (1997), Ortea et al. (2001), Moro et al. (2003). Madeira: Wirtz (pers. comm.).

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

        Mediterrània occidental:1 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Petalifera petalifera
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Petalifera petalifera" in OPK-Opistobranquis, Published: 15/05/2012, Accessed: 01/03/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/P5pDz)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.