Phyllaplysia lafonti

Phyllaplysia lafonti (Fischer, 1870)

Phyllaplysia lafonti per Miquel Pontes
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura Spengel, 1881
Clade: Euopisthobranchia  Jörger et al., 2010
Clade: Aplysiomorpha  Pelseneer, 1906
Superfamilia: Aplysioidea  Lamarck, 1809
Familia: Aplysiidae  Lamarck, 1809
Gènere: Phyllaplysia  P. Fischer, 1872
Espècie: Phyllaplysia lafonti  P. Fischer, 1872

Sinònims

  • Aplysia brongniarti de Blainville, 1823
  • Phyllaplysia brongniartii (Blainville, 1823)
  • Phyllaplysia paulinoi Mazzarelli, 1893

Descripció
La mida dels exemplars d’aquesta espècie varia entre els 15 i els 35 mm, tot i que s’ha citat un exemplar de 50 mm de longitud. El cos és molt aplanat, una mica més estret a la zona anterior, és de contorn arrodonit o ovalat i té forma de fulla. La coloració és variable però en la majoria dels animals es poden apreciar bandes concèntriques de color verd sobre un fons blanc grisós. També són característiques les taques blanques constituïdes per agrupacions de puntuacions del mateix color i alineades en les bandes verdes o clares. El cap és petit i els rinòfors són de color verd, podent haver també en ells una línia clara, continuació de les del dors; els tentacles anteriors i els rinòfors estan enrotllats i davant d’ells hi ha els ulls. Els paràpodes estan molt poc desenvolupats i cobreixen completament la zona dorsal del mantell. La boca té un parell de tentacles orals curts. La conquilla és bastant aplanada, fràgil, translúcida i presenta estries de creixement.

Biologia
Es coneix molt poc de la biologia d’aquesta espècie que ha estat confosa durant molt de temps amb Petalifera petalifera. Els exemplars observats ho han estat sobre algues i fanerògames marines com Posidonia oceanica i Cymodocea de les que se suposa s’alimenten.

Etimologia

  • Phyllaplysia. Del Grec “phyllon”, fulla + “aplysia”, esponja, bruticia.
  • Lafonti. Dedicat a Alexandre Lafont, que va publicar sobre cefalòpodes al menys entre 1869 i 1871 i que possiblement sigui (o potser no) el mateix A. Lafont al qui se li va dedicar el briozou Savignyella lafontii (Audouin, 1826).

Distribució
Després de la seva descripció a la costa atlàntica francesa de la Badia d’Arcachon (Fischer, 1872) s’ha observat a l’Estret de Gibraltar i el Mar Mediterrani, també a Madeira i molt recentment a Tufia, Gran Canaria (3/09/2016, J.J.Calderín Peñate, com. pers.). Hi ha fotografies i cites d’aquesta mateixa espècie en l’Indopacífic (Filipines, Japó, Hawaii, Polinèsia francesa) que haurien de ser confirmades mitjançant anàlisis moleculars. A Catalunya ha estat observada a l’Illa Mateua, les Illes Medes i Cala Aiguafreda.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Phyllaplysia lafonti (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Abundància

        Mediterrània occidental:2 Stars
        Mediterrània oriental:0 Stars
        Oceà Atlàntic:1 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Phyllaplysia lafonti
basada en els nostres propis registres.

Video

Phyllaplysia lafonti per Shane Siers (www.macronesia.net)

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Phyllaplysia lafonti" in OPK-Opistobranquis, Published: 15/05/2012, Accessed: 27/04/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/yrs4v)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.