Stylocheilus striatus

Stylocheilus striatus (Quoy & Gaimard, 1832)

Stylocheilus striatus @ El Hierro 17-10-2012 per Aketza Herrero
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura Spengel, 1881
Clade: Euopisthobranchia  Jörger et al., 2010
Clade: Aplysiomorpha  Pelseneer, 1906
Superfamilia: Aplysioidea  Lamarck, 1809
Familia: Aplysiidae  Lamarck, 1809
Gènere: Stylocheilus  Gould, 1852
Espècie: Stylocheilus striatus (Quoy & Gaimard, 1832) [Aplysia]

Nota taxonòmica: Hi ha hagut una llarga discussió sobre la identitat de Stylocheilus longicauda (Quoy & Gaimard, 1825) i Stylocheilus striatus (Quoy & Gaimard, 1832). Desafortunadament aquests autors van indicar que S. striatus era probablement la mateixa espècie que S. longicauda, iniciant així una confusió que ha persistit fins al present. Avui dia la majoria dels investigadors consideren que hi ha dues espècies de Stylocheilus: S.striatus, amb línies longitudinals fosques, un patró de color clapejat i papil·les compostes, i S.longicauda amb un color uniforme groc o verd, papil·les simples, sense línies longitudinals i una cua extremadament llarga i prima. Tot i que aquestes espècies havien estat clarament diferenciades, Yonow (2012) va tornar-les a confondre ignorant les evidències presentades per Rudman (1999).

Sinònims

  • Aplysia striata Quoy & Gaimard, 1832 (original)
  • Notarchus polyomma Mörch, 1863
  • Stylocheilus lineolatus Gould, 1852

Descripció
Stylocheilus striatus és un opistobranqui de grandària mitjana, que arriba fins a 65 mm, té un cos translúcid amb taques de verds, marrons i blancs, i, sovint amb molts papil·les ramificades. Aquesta espècie es distingeix per les fines línies longitudinals, de color marró fosc o negre, generalment interrompudes per uns “ocels” o “taques oculars” amb els centres de color blau brillant; té una cua llarga i una forma abultada a la meitat del cos, amb uns lòbuls parapodials que la protegeixen, junt amb una gran brànquia i el sifó anal. Els rinòfors i els tentacles orals són llargs i prims. Pot tenir algunes vellositats, de vegades nombroses, depenent de la població. Desprèn un tint porpra quan se la molesta.

Biologia
Pot ser localment comú en acumulacions d’algues en aigües poc profundes, especialment durant l’època de reproducció, però això no passa tots els anys.

Etimologia

  • Stylocheilus. Del Llatí “stylus”, columna, pilar + del Grec χεῖλος, “cheilos”, llavi, vora.
  • Striatus. Del Llatí “striatus”, estriat, arrugat.

Distribució
Circunglobal. Subtropical. Hi ha informes d’Austràlia, Galápagos, Brasil, el Carib, Filipines, Florida, Hawaii, Cap Verd, el Golf de Mèxic, SO Índia, Maldives, Zanzíbar, Maurici, Reunió, Mayotte, i Madagascar.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Stylocheilus striatus (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Abundància

        Mediterrània occidental:0 Stars
        Mediterrània oriental:0 Stars
        Oceà Atlàntic:0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Stylocheilus striatus
basada en els nostres propis registres.

Videos

Stylocheilus striatus @ Tulamben, Bali per Cix Cutez @ Nudibase (Facebook)
Bloom d’Stylocheilus striatus sobre camp d’Avrainvillea amadelpha
a 50 metres (7/01/2015) (YouTube)
Stylocheilus longicauda per Shane Siers (www.macronesia.net)

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

 

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Stylocheilus striatus" in OPK-Opistobranquis, Published: 19/01/2015, Accessed: 23/09/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/BQQDO)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.