Aglaja tricolorata

Aglaja tricolorata Renier, 1807

Aglaja tricolorata per Manuel Ballesteros
Taxonomia
Classe: Gastropoda Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura Spengel, 1881
Clade: Euopisthobranchia Jörger et al., 2010
Clade: Cephalaspidea P. Fischer, 1883
Superfamilia: Philinoidea J.E. Gray, 1850
Familia: Aglajidae Pilsbry, 1895 (1847)
Gènere: Aglaja Renier, 1807
Espècie: Aglaja tricolorata Renier, 1807

Sinònims

  • Acera marmorata Cantraine, 1841
  • Aglaja taila Marcus Ev. & Er., 1966
  • Doridium meckelii Delle Chiaje, 1824
  • Doridium membranaceum Meckel, 1809

Descripció
Aquesta espècie de cefalaspídeu pot aconseguir una grandària apreciable, de fins a 70 mm de longitud. El color de l’animal és marró fosc en el que destaquen taques blanques arrodonides i distribuïdes per tot el cos. L’escut cefàlic representa una mica més de la meitat de la longitud del cos i a la regió anterior diferència dos lòbuls laterals la vora posterior dels quals és de color blanc. Els parapodis són amplis, arribant a cobrir gairebé totalment l’escut cefàlic. Hi ha una conquilla interna fràgil i aplanada. En la zona caudal, el mantell presenta dos lòbuls i del que es troba situat a l’esquerra es perllonga un filament fi i extensible de color fosc que pot aconseguir 4-5 cm de longitud. La vora dels dos lòbuls caudals sol estar pigmentada de blanc, com així mateix el marge del filament caudal. El peu és molt ampli i a la zona anterior diferencia dos palps lleugerament corbats cap a enrere. La vora posterior dels palps del peu també estan pigmentats de blanc. El color del peu és marró molt fosc, gairebé negre, i brillant, existint unes suaus irisacions blavoses; la vora superior del peu té taques blanques de major grandària que les de la resta del cos.

Biologia
A. tricolorata, com la majoria dels representants de la família Aglajidae, viu en substrats tous de sorra i fang o de concrecions calcàries, entre 20 i 45 m de profunditat, on està ben adaptada per enterrar-se per buscar aliment (poliquets, nemertins, mol·luscs). Aquesta espècie, que manca de ràdula en la seva cavitat bucal, és capaç de capturar i engolir totalment a les seves preses amb l’ajuda del bulb bucal, que es pot projectar cap a fora. Freqüentment es poden apreciar a 2 o més exemplars passejant en fila amb la regió cefàlica d’un enganxada a la caudal de l’altre, possiblement es tracti d’un comportament reproductor en fase de còpula. La posta d’aquesta espècie és notable i està composta per una massa gelatinosa allargada, de secció circular i d’uns 8-10 cm de longitud i que es fixa al substrat per un prim cordó; la posta és buida i en la seva perifèria té un cordó gelatinós enrotllat on es troben nombroses càpsules ovígeres d’uns 188 micres que contenen 4-5 ous blancs cadascuna d’elles. A causa dels hàbits enterradors d’aquesta espècie es coneix molt poc dels seus hàbits alimentaris i d’altres detalls de la seva biologia.

Etimologia

  • Aglaja, paraula del grec que significa “esplendor” o “bonic”
  • Tricolorata, del Llatí, significa “de tres colors”.

Distribució
Es tracta d’una espècie eminentment mediterrània, havent-se localitzat en la Mar Adriàtica, en el Mediterrani de França i a Malta. En la Península Ibèrica ha estat citada del Cap de Pals (Múrcia), a la zona de l’Estret de Gibraltar i en la costa d’Huelva. A Catalunya s’ha observat en fons de Malgrat (Maresme) i en algunes localitats de la Costa Brava com Tamariu.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Aglaja tricolorata (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Abundància

        Mediterrània occidental:1 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Aglaja tricolorata
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Aglaja tricolorata" in OPK-Opistobranquis, Published: 20/05/2012, Accessed: 20/08/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/RlX9e)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.