Haminoea navicula

Haminoea navicula (da Costa, 1778)

Haminoea navicula per Gilles Cavignaux
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Euopisthobranchia  Jörger et al., 2010
Clade: Cephalaspidea  P. Fischer, 1883
Superfamilia: Haminoeoidea  Pilsbry, 1895
Familia: Haminoeidae  Pilsbry, 1895
Género: Haminoea  Turton & Kingston in Carrington, 1830
Espècie: Haminoea navicula (da Costa, 1778) [Bulla]

Sinònims

  • Bulla cornea Lamarck, 1822
  • Bulla folliculus Menke, 1853
  • Bulla navicula da Costa, 1778 (original)

Descripció
Es tracta d’una espècie de cefalaspidi de certa mida ja que s’ha citat que pot arribar fins a 70 mm de longitud, encara que en la majoria dels casos els animals mesuren entre 25 i 35 mm. El color dels animals és bastant fosc, grisenc o gairebé negre, a causa de les abundants puntuacions d’aquest color, present per tot el cos. També, repartides pel cos, sol haver puntuacions blanques i ataronjades. L’escut cefàlic té forma trapezoïdal, projectant-se cap enrere en dos lòbuls cefàlics que cobreixen parcialment la part anterior de la conquilla. A banda i banda de l’escut cefàlic es troben els òrgans de Hancock, de missió sensorial i estructura perfoliada amb 12-16 làmines. Els ulls són clarament visibles en dues àrees despigmentades al dors de l’escut cefàlic i entre ells hi sol haver una conspícua taca fosca. Els lòbuls parapodials estan ben desenvolupats, superposant-se dorsalment i cobrint la meitat o més de la conquilla. La vora superior dels lòbuls parapodials sol estar més pigmentada de negre. El lòbul paleal posterior és arrodonit i està expandit cap endavant, tapant també part de la zona posterior de la conquilla. El peu és una mica més clar que la resta del cos i posseeix abundant pigmentació blanca i puntuacions negres i ataronjades. La conquilla és globosa, fina, fràgil i semitransparent, la seva superfície externa té fines estries en espiral i està coberta per un fi periostrac de color marró ataronjat. La conquilla mesura aproximadament la meitat de la longitud de l’animal.

Biologia
Aquesta espècie, com altres del seu mateix gènere, viu en substrats sorrencs o fangosos d’ambients intermareals, en fons somers de llacunes costaneres i estuaris on abunden algues verdes (Ulva sp. i Enteromorpha sp.) i en praderies de la fanerògama Zostera noltii (Malaquías & Cervera, 2006). En aquests substrats sol viure enterrada durant el dia, tenint activitat nocturna. Els especímens d’H.navicula són capaços de produir metabòlits secundaris del tipus dels haminols (haminol-A i haminol-B) que s’acumulen en els teixits externs de l’escut cefàlic, dels lòbuls parapodials i del lòbul caudal. Aquests haminols són alliberats a l’exterior en moments d’estrès o perill actuant com feromones d’alarma que alerten als altres animals per tal que puguin escapar (Marín et al. 1999). La posta és una cinta gelatinosa semitransparent lleugerament enrotllada en espiral d’uns 15 mm d’amplada i de fins a 70 mm de longitud amb ous blanquinosos d’unes 145 micres alineats en fileres (Malaquías et al. 2006).

Etimologia

  • Navicula. Petita barca, barqueta.

Distribució
Es tracta d’una espècie que es distribueix per les costes atlàntiques europees, des d’Irlanda fins a la Península Ibèrica i la Mediterrània. A la Península Ibèrica ha estat citada al Cantàbric, Galícia, Portugal, Estret de Gibraltar i a tota la costa mediterrània (Cervera et al. 2004). També es troba al Mar Negre (Talavera et al., 1987). A les costes catalanes ha estat citada a Cadaqués, L’Estartit, Illes Medes, Arenys de Mar, l’Ampolla i a la Badia dels Alfacs (Delta de l’Ebre).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Haminoea navicula (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Abundància

        Mediterrània occidental:0 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Haminoea navicula
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

    No tenim (més) fotos de Haminoea navicula

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Haminoea navicula" in OPK-Opistobranquis, Published: 11/09/2014, Accessed: 01/05/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/tya5F)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.