Philinopsis depicta

Philinopsis depicta (Renier, 1807)

Philinopsis depicta per Luis Sánchez-Tocino
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Euopisthobranchia  Jörger et al., 2010
Clade: Cephalaspidea  P. Fischer, 1883
Superfamilia: Philinoidea  J.E. Gray, 1850
Familia: Aglajidae  Pilsbry, 1895 (1847)
Gènere: Philinopsis  Pease, 1860
Espècie: Philinopsis depicta (Renier, 1807) [Aglaja]

Sinònims

  • Aglaja depicta Renier, 1807 (original)
  • Aglaja pelsunca Ev. Marcus & Er. Marcus, 1966
  • Bulla carnosa Cuvier, 1810 (synonym)
  • Doridium aplysiaeforme Delle Chiaje, 1825
  • Doridium aplysiforme Delle Chiaje, 1825
  • Doridium carnosum (Cuvier, 1810)
  • Doridium coriaceum Meckel, 1809
  • Eidothea marmorata Risso, 1826
  • Melanochlamys depicta (Renier, 1807)

Descripció
Aquesta espècie pot aconseguir una mida màxima de 60 mm de longitud. Encara que és variable en coloració, els exemplars més abundants tenen una coloració marró fosca de fons amb nombroses taquetes blanques arrodonides o més grans i irregulars la densitat de les quals pot ser variable d’uns exemplars a uns altres. En alguns animals, malgrat tot el color és gairebé negre o marró vermellós i amb escasses puntuacions blanques. L’escut cefàlic està ben desenvolupat i ocupa la meitat del cos; està vorejat anteriorment per una banda de color taronja i en el dors també poden aparèixer 2 franges longitudinals del mateix color que poden ser discontínues. El mantell diferencia dos lòbuls posteriors arrodonits que estan mancats de flagel·lo. Els parapodis són relativament curts i deixen sense cobrir gran part de l’escut cefàlic i del mantell. Les taques blanques també estan presents en la cara externa dels parapodis. La vora posterior de l’escut cefàlic, els parapodis i els lòbuls posteriors del mantell estan orlats amb una fina línia de pigment blavós i una banda més ampla de color taronja. El peu és marró fosc, gairebé negre i posseeix una tènue irisació blavosa que dóna un aspecte  vellutat; a la seva zona anterior s’eixampla una mica formant dos lòbuls arrodonits.

Biologia
P. depicta viu en fons tous de sorra o sorra i fang en els quals pot enterrar-se per buscar aliment. Quan els animals estan passejant pel substrat solen tenir aixecada la part posterior de l’escut cefàlic. Aquesta espècie és un depredador voraç d’invertebrats i fins i tot d’altres espècies de opistobranquis, als quals captura projectant cap a fora el seu bulb bucal engolint sencera a la presa. S’ha citat que s’alimenta entre d’altres espècies dels també cefalaspideus Bulla striata i Haminoea sp. i d’alguna altra espècie de Aglaja de menor grandària

Etimologia

  • Philinopsis. Del Llatí, significa “similar a Philine“, on Philine és un altre gènere de Cefalaspidis.
  • Depicta, derivat de la paraula “picta” que en Llatí significa “pintat”. 

Distribució
Es tracta d’una espècie eminentment d’àmbit mediterrani, havent-se citat tant en la conca oriental com a occidental. Fora del Mediterrani s’ha observat a Bahames i a les illes Canàries. En la Península Ibèrica està citada de Portugal, costes andaluses atlàntiques i mediterrànies, zona llevantina . A Catalunya s’ha trobat en fons sorrencs del Delta de l’Ebre i en caladors d’arrossegament enfront de Blanes.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Philinopsis depicta (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Philinopsis depicta

    Portugal: Calado (unpubl. data). Andalucía (Atl.): Templado et al. (1993b). Andalucía (Med.): Moreno and Templado (1998), Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a), Ocaña et al. (2000). Levante: Marín and Ros (1987, as Aglaja), Martínez et al. (1993). Catalunya: Ros (1975, 1978, citada como Doridium carnosum), Ballesteros (1983), Martínez et al. (1993). Canarias: Ortea and Moro (1998b), Ortea et al. (2001), Moro et al. (2003).

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

        Mediterrània occidental:1 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Philinopsis depicta
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Philinopsis depicta" in OPK-Opistobranquis, Published: 14/05/2012, Accessed: 23/06/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/IvhZk)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.