Philinopsis wildpretii

Philinopsis wildpretii (Ortea, Bacallado & Moro, 2003)

Philinopsis wildpretii @ Cap de Creus 11m 31-10-2015 per Enric Madrenas
Taxonomia
Classe: Gastropoda Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura Spengel, 1881
Clade: Euopisthobranchia Jörger et al., 2010
Clade: Cephalaspidea P. Fischer, 1883
Superfamilia: Philinoidea J.E. Gray, 1850
Familia: Aglajidae Pilsbry, 1895 (1847)
Gènere: Philinopsis  Pease, 1860
Espècie: Philinopsis wildpretii (Ortea, Bacallado & Moro, 2003)

Nota taxonòmica: El gasteròpode cefalaspidi Philinopsis wildpretii (Ortea, Bacallado i Moro, 2003) va ser descrit per primera vegada per a l’illa de Gran Canària (Ortea et al., 2003). Inicialment es va incloure en el gènere Melanochlamys, encara que més tard va ser canviat pels propis autors al gènere Spinoaglaja (Ortea et al. 2013) basant-se en la morfologia externa i la morfologia de la conquilla interna. Ornelas-Gatdula i Valdés (2012), a partir de dades moleculars i morfològiques, consideren Spinoaglaja sinònim de Philinopsis com diuen també Camacho-García et al. (2014) en la seva filogenia dels Aglajidae. WoRMS (consultada el 25 d’abril de 2016) accepta aquesta espècie sota el nom Melanochlamys wildpretii i la base de dades CLEMAM (consultada el 25 d’abril de 2016) considera a aquesta espècie sinònim de Spinoaglaja aeci. Segons les últimes anàlisis moleculars publicades, considerarem aquesta espècie com a pertanyent al gènere Philinopsis fins que l’estatus de Spinoaglaja estigui completament resolt en un estudi futur.

Sinònims

  • Melanochlamys wildpretii  Ortea, Bacallado & Moro, 2003
  • Spinoaglaja wildpretii  Ortea, Bacallado & Moro, 2003

Descripció
Els escassos exemplars observats fins al moment mesuren al voltant de 10 mm de longitud però s’ha citat una talla màxima de 25 mm (Horst & Juan, 2014). El cos és allargat i estilitzat. L’escut cefàlic és allargat, lleugerament bilobul·lat per davant i s’eixampla just per darrere de la zona on es troben els ulls; per la zona posterior es va estrenyent i la vora posterior, que arriba fins a una mica més de la meitat del cos, és arrodonit. Els lòbuls posteriors del cos són de la mateixa mida i s’eixamplen lleugerament cap a fora. Els lòbuls parapodials estan poc desenvolupats i deixen lliure la regió central del cos. El peu és una mica més ample que l’escut cefàlic. El color de l’animal és marró més o menys clar o ataronjat amb pigment blanc en diferents llocs del cos. Segons els exemplars, aquest pigment blanc forma taques irregulars en forma i grandària a l’escut cefàlic, en els lòbuls parapodials i en els lòbuls posteriors, essent gairebé constant una franja transversal blanca a la meitat del cos que abasta als lòbuls parapodials i la zona posterior de l’escut cefàlic. També sol estar pigmentada de blanc la vora posterior dels lòbuls posteriors. Les zones laterals anteriors del peu també tenen una taca blanca. La conquilla és interna i no es veu per transparència.

Biologia
Segons la descripció original (Ortega et al. 2003), els exemplars d’aquesta espècie recol·lectats a l’arxipèlag canari tenen hàbits excavadors i viuen en fons de fang o sorra amb pedres semienterrades i cobertes d’algues cespitoses entre 4 i 15 m de profunditat, es mouen àgilment sobre el sediment i són capaços de enterrar-se en qüestió de pocs segons. Els exemplars trobats a la Mediterrània ho van ser en fons soms sorrencs prop de roques on creixen les algues Acetabularia acetabulum i Liagora viscida (Horst et al. 2014) i també sobre fulles i entre rizomes de Posidonia oceanica i praderia de Cymodocea nodosa amb l’alga Caulerpa prolifera (Trainito et al. 2014). A les illes gregues s’han trobat conquilles buides d’aquesta espècie en mostres de sediments d’una praderia d’una fanerògama marina del gènere Zostera (Manousis et al. 2012). A les costes catalanes de la Península Ibèrica s’han observat exemplars de S.wildpretii entre rizomes de Posidonia oceanica i entre masses d’algues fotòfiles (VIMAR).

Etimologia

  • Philinopsis. Del Llatí, significa “similar a Philine“, on Philine és un altre gènere de Cefalaspidis.
  • Wildpretii. Dedicat al professor D. Wolfredo Wildpret de la Torre (1933-). Llicenciat en Farmàcia per la Universidad Complutense de Madrid, va participar en la creación de la secció de Ciències Biològiques de la Facultat de Ciències de la Universidad de La Laguna, on va impartir assignatures com Botànica i Geobotànica, i va ser fundador de l’assignatura Flora i Vegetació Canària. Va ser catedràtic de Botànica fins a la seva jubilació en 2003, quan va ser nomenat professor emèrit. El seu besavi, Hermann Wildpret, havia estat el botànic major del Jardí Botànic de La Orotava.

Distribució
L’espècie va ser descrita per al litoral canari de la illa de Gran Canària (Ortea et al. 2003) i, des de llavors, només han estat observats escassos exemplars, tots ells al Mar Mediterrani: conquilles buides a les illes gregues (Manousis et al. 2012 ) i exemplars vius a l’illa de Sardenya (Trainito & Doneddu, 2014), a les costes mediterrànies franceses (Horst & Juan, 2014), al Salento italià (SalentoSommerso.it), a l’illa de Malta (Romani & Pagli, 2015) i en diferents localitats de la costa catalana (VIMAR i GROC), on representen les primeres cites de l’espècie per aigües de la Península Ibèrica.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Philinopsis wildpretii (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Abundància

        Mediterrània occidental:1 Stars
        Mediterrània oriental:0 Stars
        Oceà Atlàntic:1 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Philinopsis wildpretii
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Philinopsis wildpretii" in OPK-Opistobranquis, Published: 08/09/2014, Accessed: 26/03/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/o2vIx)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.