Scaphander lignarius

Scaphander lignarius (Linnaeus, 1758)

Scaphander lignarius @ Artsdatabanken - Cephalaspids of Norway per Manuel Malaquias
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Euopisthobranchia  Jörger et al., 2010
Clade: Cephalaspidea  P. Fischer, 1883
Superfamilia: Philinoidea  J.E. Gray, 1850
Familia: Scaphandridae  G.O. Sars, 1878
Gènere: Scaphander  de Montfort, 1810
Espècie: Scaphander lignarius (Linnaeus, 1758) [Bulla]

Sinònims

  • Assula convoluta Schumacher, 1817
  • Bulla laevis Aradas & Maggiore, 1840
  • Bulla lignaria Linnaeus, 1758 (original)
  • Bulla zonata Turton, 1834
  • Gioenia sicula Bruguière, 1792
  • Scaphander brownii Leach, 1852
  • Scaphander giganteus Risso, 1826
  • Scaphander lignarius var. alba Jeffreys, 1867
  • Scaphander lignarius var. britannica Monterosato, 1884
  • Scaphander lignarius var. brittanica Monterosato, 1884
  • Scaphander lignarius var. curta Jeffreys, 1867
  • Scaphander lignarius var. hidalgoi Bucquoy, Dautzenberg & Dollfus, 1882
  • Scaphander lignarius var. minuscula Monterosato, 1884
  • Scaphander lignarius var. targionia Risso, 1826
  • Scaphander targionius Risso, 1826
  • Tricla gioeni Philippson, 1788

Descripció
La conquilla d’aquest cefalaspidi és externa, gran, gruixuda i té forma de pera a vista dorsal. La mida de la conquilla pot arribar fins a 6 cm en els exemplars més grans, però tot i la seva grandària, les parts toves de l’animal no poden retreure’s completament dins d’ella. La conquilla de l’animal viu té una capa externa i fina de periostrac de color marró. A sota d’aquest, la superfície externa de la closca posseeix línies espirals de color marró disposades de forma molt estreta sobre un fons clar. El vèrtex superior de la closca és estret i còncau. L’obertura de la conquilla és molt àmplia, tan llarga com el total de la conquilla, i més ampla en la seva zona anterior. L’interior de la conquilla és blanc i el llavi intern de l’obertura té un replegament gruixut també de color blanc. El cos de l’animal és de color blanc o lleugerament groguenc, l’escut cefàlic és ample, de forma quadrangular i es perllonga cap a enrere en dos lòbuls arrodonits. Els ulls no són visibles. El peu és ample i tan llarg com la conquilla i els lòbuls parapodials estan ben desenvolupats, però no solen cobrir totalment la conquilla.

Biologia
Aquesta espècie viu en fons de sorra o fang on es pot soterrar fàcilment, fins a 5 cm de profunditat, per la forma del seu peu i escut cefàlic per buscar preses. Viu en profunditats de entre 30 i 700 m. i freqüentment és capturat als caladors d’arrossegament comercial. S’ha citat que s’alimenta de foraminífers, cucs poliquets, mol·luscs escafòpodes, bivalves i gasteròpodes, sipuncúlids, eriçons irregulars (Echinocyamus, Echinocardium) i alguns crustacis (Thompson, 1976). Quan és molestat és capaç de segregar un fluid viscós de color groguenc, possiblement de missió defensiva.

Etimologia

  • Scaphander. Del Grec “skaphe”, vaixell, qualsevol objecte excavat + “andros”, home.
  • Lignarius. En Llatí significa “pertanyent o relatiu a la fusta” en relació a la coloració de la closca.

Distribució
S. lignarius viu en totes les costes europees, des d’Islàndia i Noruega fins a la Mediterrània, Canàries i Madeira. A la Península Ibèrica ha estat registrada en totes les seves zones costaneres, tant atlàntiques com mediterrànies, també a les Balears (Cervera et al., 2004). A Catalunya s’ha citat en diferents localitats i caladors d’arrossegament com els situats davant de Llançà, Blanes, Sant Pol de Mar, Mataró, Vilassar de Mar, Sitges, Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Calafell, Mont-roig del Camp i Sant Carles de la Ràpita.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Scaphander lignarius (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Abundància

        Mediterrània occidental:2 Stars
        Mediterrània oriental:2 Stars
        Oceà Atlàntic:3 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Scaphander lignarius
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Scaphander lignarius" in OPK-Opistobranquis, Published: 29/08/2012, Accessed: 01/03/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/uLQ8M)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.