Clione limacina

Clione limacina (Phipps, 1774)

Clione limacina per Alexander Semenov
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797 
Subclasse:  Heterobranchia  J.E. Gray, 1840 
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881 
Clade: Euopisthobranchia  Jörger et al., 2010 
Clade: Gymnosomata  de Blainville, 1824 
Superfamilia: Clionoidea  Rafinesque, 1815 
Familia: Clionidae  Rafinesque, 1815 
Gènere: Clione  Pallas, 1774 
Espècie: Clione limacina (Phipps, 1744) [Clio]

Sinònims

  • Clio borealis (Pallas, 1774)
  • Clio limacina Phipps, 1774 (original)
  • Clio miquelonensis Rang, 1825
  • Clione anctartica Smith E.A., 1902
  • Clione borealis Pallas, 1774
  • Clione dalli Krause, 1885
  • Clione elegantissima Dall, 1871
  • Clione filifera Pruvot-Fol, 1926
  • Clione gracilis Massy, 1909
  • Clione kinkaidi Agersborg, 1923
  • Clione limacina var. meridionalis Pruvot-Fol, 1926
  • Clione limacina var. typica Meisenheimer, 1906
  • Clione minuta Pruvot-Fol, 1926
  • Clione papilionacea Jeffreys, 1869
  • Trichocyclus dumerilii Eschscholtz, 1825

Descripció
Aquesta espècie de gimnosomat sol tenir de 10 a 15 mm de longitud, encara que hi ha cites d’exemplars que viuen en aigües fredes que poden aconseguir més de 5 cm. La forma del cos és allargada, distingint-se una zona anterior o cap, un coll, el tronc i una petita zona posterior. El cos és semitransparent però les vísceres rosa-ataronjades li fan adquirir aquest to general. El cap és ample i bilobulat, amb la boca obrint-se en un solc existent entre els dos lòbuls on s’aprecien també diverses protuberàncies arrodonides que són els cons bucals. El cap té un parell de curts rinòfors retràctils i continua amb una espècie de coll amb capacitat de retracció; el color predominant del cap i del coll és el rosat. El tronc és allargat, arrodonit en el seu marge anterior tornant-se més fi cap a la part posterior i disposa de gran capacitat de contracció; a la seva zona mitjana s’aprecia una constricció molt poc aparent amb cèl·lules ciliades formant una corona ciliada a tot al voltant del cos. A l’interior del tronc es veu per transparència el tub digestiu de color vermellós i la resta de les vísceres de color blanc-cremós; les vísceres ocupen els dos terços de la zona anterior del tronc mentre que el terç final es veu buida, sense vísceres. En el cap i en el tronc es poden veure granulacions semitransparents de forma esfèrica, que es concentren principalment a la regió anterior del tronc. De la zona ventral anterior del tronc parteixen les aletes natatòries, que són fines, semitransparents, sense pigment i estriades en sentit longitudinal; també són molt contràctils. El peu és una superfície petita ventral i triangular situada entre les dues aletes i posseeix dues lobulacions una mica més amples. L’extrem posterior del tronc o con cabal té el seu vorell anterior eixamplat i les seves cèl·lules disposen de cilis llargs en constant moviment; dins del con cabal també hi ha esfèrules brillants.

Biologia
Clione limacina és el gimnosomat més abundant del plàncton superficial d’aigües temperades i polars, sent un recurs alimentós important per a balenes i alguns peixos. És una espècie monòfaga que s’alimenta específicament de tecosomats del gènere Limacina, L. helicina en aigües fredes de l’Àrtic i en l’Antàrtida i L. retroversa en aigües temperades de tots dos hemisferis. Captura a les seves preses amb l’ajuda de la evaginació dels cons bucals i les subjecta amb ells mentre les depreda gràcies també als ganxos bucals. En el seu cos té abundants grànuls lipídics en forma de esfèrules brillants que sintetitza el mateix animal i que tenen una gran importància com a recurs energètic per a la reproducció i per sobreviure durant els mesos hivernals en els quals hi ha escassetat d’aliment. La còpula de dos individus de C. limacina és mitjançant la unió de les seves parts ventrals, la fertilització és recíproca. Alguns autors han postulat que el seu cicle vital duraria 2 anys o més.

Etimologia

  • Clione. Del Grec “kleio”, filla d’Oceà i germana de Beroe.
  • Limacina. Diminutiu de Limacia. Bavosa, viscós.

Distribució
Aquest gimnosomat té una distribució bipolar, considerant-se que hi ha dues subespècies, C. limacina limacina que viu en l’hemisferi boreal (Atlántic i Pacífic) entre aigües polars i els 40º de latitud N i la subespècie C. limacina antarctica que viu en l’hemisferi austral i que fins fa poc era considerada espècie separada (Clione antárctica). En la Península Ibèrica ha estat citada en la costa portuguesa i a Catalunya (plataforma continental front les costes del Garraf).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Clione limacina (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Clione limacina

Abundància

        Mediterrània occidental:0 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Clione limacina
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos


Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Clione limacina" in OPK-Opistobranquis, Published: 23/09/2013, Accessed: 01/05/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/DJN2B)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.