Dexiarchia

Els Dexiarchia (del grec dexios = a la dreta; archos = anus) és un grup de nudibranquis establert recentment per Schrödl et al. (2001) i inclou els tradicionals nudibranquis cladohepàtics (eolidacis, arminacis i dendronotacis), més l’enigmàtic grup dels Doridoxidae, tots ells caracteritzats per tenir l’anus en posició lateral dreta i la glàndula digestiva més o menys ramificada..

Janolus cristatus per Enric Madrenas

Cladobranchia és grup molt divers de mol·luscs marins dins dels Dexiarchia que inclou aproximadament 1000 espècies, si bé la manca d’estudis dóna com a resultat que aquest grup sigui poc conegut.

Segons Goodheart et al. (2015), fins el dia d’avui s’han realitzat únicament dues filogènies a gran escala sobre els Cladobranchia: (Pola & Gosliner, 2010), que utilitza els tres gens més comunament utilitzats en la filogènia de nudibranquis i (Goodheart et al, 2015), que utilitza totes les dades disponibles per al públic a través de GenBank per entendre les relacions evolutives dels membres d’aquest grup, el que afegeix dos gens addicionals i augmenta el nombre de tàxons mostrejats en aproximadament 200. En ambdues inferències filogenètiques dels Cladobranchia, la majoria de les relacions entre i dins de les tres divisions taxonòmiques tradicionals dels Cladobranchia (Arminida, amb prop de 100 espècies; Dendronotida, amb prop de 250 espècies, i Aeolidida, amb prop de 600 espècies) segueixen sent poc clares.

A més de les filogènies específicament dirigides a la comprensió de les relacions dins dels Cladobranchia, les inferències filogenètiques han tractat d’abordar la història evolutiva de Nudibranchia o el clade més gran Euthyneura (Wollscheid E i H. Wägele 1999; Wollscheid et al 2001 ;. Thollesson, 1999; Wägele i Willan, 2000; Wägele et al, 2013; Mahguib i Valdés, 2015 i Schrödl et al, 2001). Els resultats, pel que fa a les principals agrupacions dins dels Cladobranchia, van ser inconsistents en tots aquests estudis, amb les tres principals divisions considerades tant parafilètiques com monofilètiques en diferents publicacions. El treball més recent i complet de Wollscheid-Lengling et al. 2001 suggeria que Aeolidida és monofilètic i que tant Dendronotida com Arminida són parafilètics.

Tot i que la història evolutiva més basal dels Cladobranchia ha estat problemàtica per a la inferència filogenètica, una sèrie d’estudis (tant morfològics com moleculars) han proporcionat proves que donen suport a aquestes relacions tant a nivell de família com a nivell de gènere. S’han publicat recentment filogènies de famílies individuals com Aeolidiidae, Arminidae, Bornellidae, Glaucidae, Scyllaeidae i Tritoniidae, i a nivell de gènere s’han publicat sobre Antaeolidiella, Babakina, Berghia, Burnaia, Dendronotus, Limenandra, Melibe, Phyllodesmium i Spurilla. Tots aquests estudis s’han centrat en aspectes particulars de l’arbre dels Cladobranchia, i tot i que s’han confirmat algunes relacions, és evident que les relacions globals entre els grups de més alt nivell dins dels Cladobranchia no es coneixen bé. A més, individualment aquests estudis cobreixen molt poca de la diversitat general dels Cladobranchia.

Els Cladobranchia, com a grup, no tenen una organització corporal homogènia: Els Eolidacis tenen el cos allargat i grups de papil·les anomenats cerates a banda i banda del cos. Els Arminacis tenen el cos de forma més o menys triangular i viuen en fons tous. Els Dendronotacis tenen el cos allargat i prolongacions dendrítiques a banda i banda del cos. Els Doridoxidae tenen la forma corporal dels nudibranquis doridacis, és a dir, aplanats dorsoventralment.

La taxonomia actual dels Dexiarchia considera els següents infraordres i parvordres:

  • Subordre Dexiarchia Schrödl, Wagele & Willan, 2001
    • Infraordre  Cladobranchia  Sars, 1878
      • Parvordre Cladobranchia no assignats  Willan & Morton, 1984: la filogenia molecular encara no pot aclarir les relacions entre algunes families de nudibranquis Cladobranchia com Charcotiidae, Dironidae, Goniaeolididae, Heroidae, Madrellidae, Pinufiidae i Proctonotidae (considerats tradicionalment com Arminacis), Dotidae (considerats tradicionalment com Dendronotacis) i Embletoniidae (considerats clàssicament com Eolidacis)  que quedan reunits provisionalment en aquest clade a l’espera de dades més concretes. L’antic infraordre Pseudoeuctenidiacea Tardy, 1970 també està inclós en aquest grup, encara que només incloia representants de la familia Doridoxidae, d’aigües fondes i amb únicament dues espècies del gènere Doridoxa Bergh, 1899 que no s’han trobat en aigües ibèriques.
      • Parvordre Aeolidida  Odhner, 1934: son els tradicionals Eolidacis, nudibranquis de cos estret, amb papil·les dorsals digitiformes on penetra la glàndula digestiva. Nombroses families, gèneres i espècies en tot el món.
      • Parvordre Dendronotida  Odhner, 1934: son els tradicionals Dendronotacis, nudibranquis de cos allargat amb una filera de prolongacions dendrítiques a cada costat del dors.
      • Parvordre Euarminida  Odhner, 1939: son els veritables Arminacis, amb els gèneres Armina Rafinesque, 1814 i Dermatobranchus van Hasselt, 1824 entre altres.

Grups principals de Dexiarchia:

Doto dunnei

Cladobranchia no assignats

Dondice banyulensis

Aeolidida

Dendronotida

Dendronotida

Armina neapolitana

Euarminida

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Dexiarchia" in OPK-Opistobranquis, Published: 29/08/2013, Accessed: 01/03/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/JblVa)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.