Berghia verrucicornis

Berghia verrucicornis (Costa, A., 1867)

Berghia verrucicornis per José Carlos García Gómez
Taxonomia
Classe: Gastropoda Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura Spengel, 1881
Clade: Nudipleura Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraordre: Cladobranchia Willan & Morton, 1984
Parvordre: Aeolidida Odhner, 1934
Superfamilia: Aeolidioidea J.E.Gray, 1827
Familia: Aeolidiidae J.E. Gray, 1827
Gènere: Berghia Trinchese, 1877
Espècie: Berghia verrucicornis (A. Costa, 1867) [Flabellina]

Sinònims

  • Eolidia cavolinii Vérany, 1846
  • Eolis grossularia P. Fischer, 1869
  • Flabellina verrucicornis A. Costa, 1867 (original)
  • Spurilla margaritae Labbé, 1923
  • Spurilla verrucicornis (A. Costa, 1867)

Descripció
Aquesta espècie pot arribar als 20mm de longitud encara que generalment els exemplars que s’observen són més petits. El color del cos és blanc hial·lí amb la regió anterior del dors suaument pigmentada de color taronja en forma d’una banda que s’eixampla a nivell de la regió cardíaca. Darrere del cor, aquesta banda es transforma en una altra de color blanc irisat que arriba fins a la cua. En el dors del cap i davant dels rinòfors existeixen dues taques de color taronja. Els tentacles orals són llargs i semitransparents excepte l’extrem que és blanc opac irisat. Els rinòfors són curts i relativament gruixuts en relació amb la grandària de l’animal; són semitransparents en la base, vermell-ataronjats en la seva porció mitjana, on existeixen curtes laminetes laterals i petits tubercles dorsals, i l’àpex és blanc irisat. Els ulls es troben just darrere de la base dels rinòfors. Els cerata es troben reunits en uns 10 grups a cada costat del cos, dels quals només el primer apareix clarament diferenciat dels altres. Entre el primer i els altres grups de cerata es troba la regió cardíaca, finament pigmentada de puntuacions ataronjades. Des del segon grup de cerata fins a l’últim no hi ha separació aparent entre ells. Aquests són relativament curts i quelcom eixamplats a la seva zona mitjana. Els cerata són translúcids i dins d’ells es pot observar la glàndula digestiva com un cordó ample central de color marró. L’extrem apical dels cerata és punxegut i hialí i just a sota s’aprecia una franja circular de color taronja. El peu és ample i de color blanc i en la seva part anterior es diferencien un parell de palps triangulars. Els orificis genitals es troben en el centre de l’arc que forma la inserció al cos dels cerata del primer grup de la dreta, mentre que l’orifici anal es troba en el centre de l’arc del segon grup de cerata dret.

Biologia
Aquesta espècie de eolidàci se sol trobar sota pedres amb hidraris i antozous, generalment a escassa profunditat i en tolls de marea. S’alimenta de petites anemones infralapidícoles com Sagartiogeton laceratus o Aiptasiogeton hyalinus. La posta és una cinta estreta de 0.5 mm d’ample i d’uns 4 mm de diàmetre enrotllada en una espiral de dues voltes. Els ous són de color blanc, mesuren unes 130 micres i estan col·locats molt atapeïdament a l’interior de la cinta.

Etimologia

  • Berghia. En honor del metge i malacòleg danés Dr. Rudolph Bergh, (1824-1909).
  • Verrucicornis. Relacionat amb les banyes (rinòfors) cobertes de verrugues.

Distribució
B. verrucicornis és una espècie anfiatlàntica que ha estat citada en el Carib (Costa Rica, Golf de Mèxic, Jamaica, Brasil), costes de Ghana, Canàries, Açores i del continent europeu on pot arribar a ser abundant en algunes costes atlàntiques com l’illa de Ré (Charanta-Maritime, França); també present en el Mediterrani occidental. En la Península Ibèrica ha estat observada en totes les zones costaneres atlàntiques i mediterrànies. A Catalunya ha estat citada principalment en el litoral al sud de Barcelona (Sitges, Cubelles, Ametlla de Mar, Salou), però també en el Maresme (Vilassar de Mar) i en algunes localitats de la Costa Brava.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Berghia verrucicornis (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Berghia verrucicornis

    Cantabria: Fernández-Ovies (1981). Portugal: García-Gómez et al. (1991, as Spurilla). Andalucía (Atl.): Cervera and García-Gómez (1986, as S. verrucicornis), García-Gómez and Thompson (1990, as Spurilla). Gibraltar: García-Gómez (1983, 2002, as Spurilla), García-Gómez and Thompson (1990, as Spurilla). Andalucía (Med.): Ballesteros et al. (1986), Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a), Ocaña et al. (2000). Levante: Fez (1974, as Berghia coerulescens), Templado (1982b, 1983, 1984), Ballesteros et al. (1986), Marín and Ros (1991). Catalunya: Ros (1975, 1978b, 1985a), Ros & Altimira (1977), Ballesteros (1977, 1978, 1980, 1984, 1985), Giribet & Peñas (1997), Ballesteros (datos no publicados) [Cala Sant Antoni]. Canarias: Moro et al. (1995, 2003), Ortea et al. (2001).

    General: Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:191[P]; Edmunds, 1968:212; Eyster, 1980:595; Marcus, 1972a:304; Perrone, 1983b:140; Schmekel, 1970:157; Schmekel & Portmann, 1982:231[P]; Tardy, 1962:4; Thompson, 1980:97

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

        Mediterrània occidental:2 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Berghia verrucicornis
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos


Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Berghia verrucicornis" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 29/04/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/hllYC)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.