Calmella cavolini

Calmella cavolini (Verany, 1846)

per Enric Madrenas
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797 
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840 
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881 
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000 
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817 
Subordre: Dexiarchia  Schrödl, Wägele & Willan, 2001 
Infraordre: Cladobranchia Willan & Morton, 1984
Parvordre: Aeolidida Odhner, 1934

Superfamilia: Flabellinoidea  Bergh, 1889 
Familia: Flabellinidae  Bergh, 1889 
Gènere: Calmella  Eliot, 1906 
Espècie: Calmella cavolini (Vérany, 1846) [Eolidia]

Sinònims

  • Aeolis digitata Costa A., 1866
  • Eolidia cavolini Vérany, 1846 (original)
  • Jojenia rubrobranchiata Aradas, 1847

Descripció
Es tracta d’una petita espècie d’eolidàci ja que els exemplars rarament superen els 10 mm de longitud. La seva petita mida, la coloració de les seves cerata i la seva morfologia la fan inconfusible en el medi ambient. Cos estret, allargat i de color blanc opac, de vegades lleugerament irisat de blau molt suau. Els tentacles orals i els rinòfors són llargs i fins, de gairebé igual longitud, i de color blanquinós  però alguns exemplars freqüentment tenen l’extrem lleugerament pigmentat de taronja. Els rinòfors són llisos en tota la seva longitud. En el dors del cap i davant dels rinòfors es poden veure dues taques de color violaci que es deuen a les mandíbules, vistes per transparència. Poden haver  fins a 7 grups de cerata a cada costat del cos. Els cerata de cada grup surten d’un mateix peduncle del dors que pot estar així mateix bifurcat o trifurcat, característica que  és manté també en d’altres espècies de la família Flabellinidae. Els cerata són semitransparents i es pot observar dins d’ells la glàndula digestiva de color taronja o vermell, estan la part superior més pigmentada. L’àpex dels cerata és blanc, apreciant-se en el seu interior el cnidosac. El peu és semitransparent i presenta en la seva zona anterior d’un parell de curts palps propodials. La cua és llarga i molt estreta.

Biologia
Aquesta espècie és bastant freqüent durant tot l’any a escassa profunditat, en parets rocoses poc il·luminades i amb abundància d’algues esciòfiles, esponges i hidrozous. Es  sol trobar associada a hidraris com Halecium pusillum i Eudendrium racemosum, dels quals podria alimentar-se. També s’ha localitzat sobre la gorgònia Paramuricea clavata. La posta és en forma d’una banda espiral estreta amb ous rosats d’unes 100 micres de diàmetre

Etimologia

  • Calmella. Potser relacionat amb el poble de Sant Feliu de Calmella (Saint-Félix de Calmeilles en francès), situat a la Catalunya Nord, al Departament dels Pirineus orientals, Regió del Languedoc-Roussillon, França, a prop de l’estació oceanogràfica de Banyuls-sur-Mer
  • Cavolini. En honor de Filippo Cavolini (1756-1810), un ric mercader i un dels primers zoòlegs marins. Entre 1785 i 1792 va publicar alguns articles sobre pòlips, peixos i crustacis. Va construïr un laboratori especial a la seva villa de Posillipo. El 1813 es va publicar a títol pòstum la seva obra “Abhandlungen über die Pflanzenthiere des Mittelmeeres”.

Distribució
Fins al moment es tracta d’una espècie estrictament mediterrània que s’ha trobat principalment en la conca occidental. Observacions recents l’han citat en aigües turques. En la Península Ibèrica ha estat observada en les costes mediterrànies d’Andalusia, en les costes llevantines, a Catalunya i en les Balears. Les localitats catalanes on s’ha observat són: el Cap de Creus, És Caials, L´Escala, Illes Medes, costa de Begur, Cala Aiguafreda, Palamós, Tossa de Mar, Cala Canyelles, Cala Santa Cristina, Blanes, Badalona, port de Barcelona, Cubelles i la platja de la Pineda de Salou.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Calmella cavolini (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Calmella cavolini

    Andalucía (Med.): Ballesteros et al. (1986), Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a), Ocaña et al. (2000), Wirtz and Debelius (2003). Levante: De Fez (1974), Templado (1982b, 1983, 1984), Ballesteros et al. (1986), Marín and Ros (1987). Catalunya: Ros (1975,1978b), Ballesteros (1978, 1980, 1985, 1985), Altimira et al. (1981), Pereira & Ballesteros (1982), Huelin & Ros (1984), M@re Nostrum [Punta del Ferro (L'Escala) 4/2000, Illa Rodona (Llançà) 11/1998]. Baleares: Ballesteros (1981a, 1985), Ballesteros, Álvarez and Mateo (1986), Dekker (1986).

    General: Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:165[P]; Fez Sanchez, 1974:105; Nordsieck, 1972:74; Perrone, 1986a:33; Pruvot-Fol, 1948b:273; 1951:62; 1953b:51[P]; 1954b:415; Riedl, 1970:431; 1983:326; Schmekel, 1970:1434; Schmekel & Portmann, 1982:193[P]; Thompson, 1976a:[P]; Vayssiere, 1913a:295; Vicente, 1967:160

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

        Mediterrània occidental:2 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Calmella cavolini
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos


Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Calmella cavolini" in OPK-Opistobranquis, Published: 17/05/2012, Accessed: 29/06/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/cF2bU)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.