Caloria elegans

Caloria elegans (Alder & Hancock, 1845)

Caloria elegans per Enric Madrenas
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797 
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840 
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881 
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000 
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817 
Subordre: Dexiarchia  Schrödl, Wägele & Willan, 2001 
Infraordre: Cladobranchia Willan & Morton, 1984
Parvordre: Aeolidida Odhner, 1934
Superfamilia: Aeolidioidea  J.E. Gray, 1827 
Familia: Facelinidae  Bergh, 1889 
Gènere: Caloria  Trinchese, 1888 
Espècie: Caloria elegans (Alder & Hancock, 1845) [Eolis

Sinònims

  • Caloria maculata Trinchese, 1888
  • Eolis elegans Alder & Hancock, 1845 (original)

Descripció
Els animals d’aquesta espècie tenen el cos molt estilitzat i de color blanquinós però semitransparent. Els tentacles propodials son fins, translúcids i amb l’extrem anterior blanc-irisat. Els tentacles orals son relativament llargs i del mateix color que els propodials. Els rinòfors son llisos, tenen una fina puntuació de color crema i l’extrem anterior també és blanc-irisat. En alguns casos poden observar-se petites papil·les en els rinòfors de certs exemplars. Els ulls son ben visibles en la base dels rinòfors. Els cerata es presenten en 7-8 grups quasi sense separació entre ells, de forma que el dors apareix homogèniament cobert d’ells. La glàndula digestiva de l’interior dels cerata que proporciona color a aquests, sols er groguenca o de color crema tot i que poden observar-se exemplars amb la glàndula quasi sense color. Malgrat tot en els cerata de tots els exemplars es pot veure una taca negra o bruna molt fosca prop de l’extrem. L’àpex dels ceretes és semitransparent observant-se a la lupa binocular el conducte hepàtic i el cnidosac apical. Els cerata més llargs son els més interns de cada grup. Son corbats i s’entrecreuen amb els cerata de l’altra banda. No és infreqüent observar malformacions en alguns animals, com tentacles propordials bifurcats o trifurcats i cerata bifurcats prop de l’àpex. El peu és semitransparent i la cua és estreta, amb una línia blanquinosa al mig del dors.

Biologia
Els animals d’aquesta espècie son molt actius, estenent els cerata i assemblant-se a una anemone quan se’ls molesta. C. elegans sol localitzar-se en parets rocoses amb abundància d’algues i hidraris (Eudendrium, Obelia, Aglaophenia, Tubularia, Campanularia, Halecium, Plumularia) dels que pot alimentar-se. Schmerkel cita que s’alimenta de Perigonimus (actualment del gènere Bougainvillia, hidrozou atecat). Molt poc es coneix de la resta de la biologia d’aquesta espècie.

Etimologia

  • Caloria,  en honor del professor Luigi Calori (1807-1896), President de la Reial Acadèmia de les Ciències de Bolònia (Italia).
  • Elegans, “elegant” en Llatí.

Distribució
Es tracta d’una espècie d’àmplia distribució en aigües europees, tant atlàntiques com mediterrànies. També ha estat registrada a Canàries, madeira i Açores. En la Península Ibérica ha estat observada en el litoral portuguès i en totes les costes mediterrànies, incloses les I. Balears. A Catalunya apareix esporàdicament en diferents localitats de la Costa Brava.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Caloria elegans (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Caloria elegans

    Portugal: Calado and Urgorri (1999), Calado et al. (1999, 2003). Gibraltar: García-Gómez (1983, 2002), García-Gómez et al. (1989). Andalucía (Med.): Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a), Ocaña et al. (2000). Levante: Fez (1974, as C. maculata), Templado (1982b, 1983, as C. maculata), Templado (1984), Ballesteros et al. (1986), Marín and Ros (1987), Templado et al. (2002). Catalunya: Ros (1975, 1978b), Ros & Altimira (1977), Ballesteros (1980, 1985), Altimira et al. (1981), Pereira & Ballesteros (1982), Huelin & Ros (1984), M@re Nostrum [Illa Mateua (L´Escala) 6/1999 y 4/2006, Aiguafreda 4/2000, Cala Llevadó 5/1997]. Todas las citas como C. maculata excepto Ballesteros (1985) y M@re Nostrum. Baleares: Ballesteros (1981a, as C. maculata), Ballesteros, Álvarez and Mateo (1986), Dekker (1986). Canarias: Moro et al. (1995, 2003), Ortea et al. (2001), Wirtz and Debelius (2003). Madeira: Moro et al. (1995), Wirtz (1998, 1999). Azores: Moro et al. (1995), Wirtz (1998), Ávila et al. (1998), Ávila (2000), Malaquias (2001), Wirtz and Debelius (2003).

    General: Ballesteros, 1985:33; Brown, 1981:335; Brown & Picton, 1979:21; Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:207[P]; Picton, 1979:125; Picton & Morrow, 1994:126[P]; Riedl, 1983:327; Schmekel & Portmann, 1982:214[P]; Thompson, 1988:322; Thompson & Brown, 1984:153[P]

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

        Mediterrània occidental:2 Stars
        Mediterrània oriental:0 Stars
        Oceà Atlàntic:0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Caloria elegans
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Caloria elegans" in OPK-Opistobranquis, Published: 17/05/2012, Accessed: 17/10/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/mJ0O9)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.