Cratena peregrina

Cratena peregrina (Gmelin, 1791)

per Enric Madrenas
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia  Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraordre: Cladobranchia Willan & Morton, 1984
Parvordre: Aeolidida Odhner, 1934
Superfamilia: Aeolidioidea  J.E. Gray, 1827
Familia: Facelinidae  Bergh, 1889
Gènere: Cratena  Bergh, 1864
Espècie: Cratena peregrina (Gmelin, 1791) [Doris]

Sinònims

  • Cuthona peregrina (Gmelin, 1791)
  • Doris peregrina Gmelin, 1791 (original)
  • Hervia costai Haefelfinger, 1961 

Descripció
Els exemplars més grans d’aquesta espècie poden arribar als 50 mm de longitud. El color general del cos de l’animal és blanc homogeni destacant-se sols un altre color només en dues taques taronja en el dors del cap, just davant dels rinòfors. Els palps orals són llargs, aconseguint gairebé 1/3 de la longitud total de l’animal, són fins i estan irisats de blanc. Els rinòfors són llisos i estan pigmentats de taronja excepte la part basal que és blanca. Pot haver-hi fins a 9 grups de cerata ben separats a cada costat del cos, estant els cerata del primer grup inserits al cos en forma d’arc mentre que els dels altres grups formen simples fileres. Els cerata són fins, llargs i semitransparents, podent-se observar en el seu interior la glàndula digestiva el color de la qual pot variar des del taronja fins al marró clar o fosc. Sol existir també una irisació blavosa prop de l’àpex i en la cara anterior del cerata mentre que l’àpex és blanc intens a causa del cnidosac, perfectament visible. El peu és ampli i de color blanc i pel davant es diferencien un parell de tentacles propodials triangulars ben desenvolupats.

Biologia
Durant anys, sobre tot en la segona meitat del segle XX aquesta espècie va ser citada com Hervia costai (Haefelfinger, 1960), considerada posteriorment sinònima de l’espècie de Gmelin. C. pelegrina és possiblement juntament amb Flabellina affinis una de les més abundants de tot el litoral mediterrani. És molt activa i se sol localitzar durant gairebé tot l’any a escassa profunditat sobre colònies de l’hidrari atecat del gènere Eudendrium en parets poc il·luminades entre 0 i 5 m de profunditat, compartint freqüentment també substrat amb Flabellina affinis. A més profunditat també és possible observar-la passejant en parets poc il·luminades amb esponges, hidraris i algues esciòfiles com Peyssonnelia sp., Flabellia petiolata i Halimeda estudiantina, també en parets fotòfiles, en el coral·ligen i ocasionalment sota pedres. Els hidrozous (Eudendrium ramosum i E.racemosum) sobre els quals sol viure són el seu aliment i a més constitueixen el substrat perquè dipositin la posta. Aquesta té forma d’un cordó d’aspecte gelatinós d’1.25 mm d’ample i de contorn irregular amb ous blancs d’unes 90 micres de diàmetre.

Etimologia

  • Cratena, possiblement del Llatí “cratis”, cistell; també pot estar dedicat a Cratenas, un personatge del segle I a.C. il·lustrador de plantes.
  • Peregrina=rodamón en Llatí.

Distribució
És una espècie eminentment mediterrània havent estat recol·lectada tant en la conca occidental (costes italianes franceses i espanyoles) com en l’oriental (Grècia i costes turques). Fora del Mediterrani només ha estat observada en la costa portuguesa, en la costa atlàntica andalusa, a la zona de l’Estret de Gibraltar i a Canàries. En el Mediterrani Ibèric és present en totes les seves zones costaneres i també a Balears. En les costes de Catalunya ha estat citada o observada en nombroses localitats, entre les quals es poden citar Cadaqués (Es Caials), L’Escala, L’Estartit (Islas Medes), Begur (Cala Aiguafreda), Tamariu, Palamós (Cala Margarita), Tossa de Mar (Cala Llevadó), Lloret de Mar (Cala Santa Cristina), Blanes (Cala Sant Francesc i a l’exterior de l’espigó del port), Mataró, Badalona, Cubelles, Salou (La Pineda) i Tarragona (port).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Cratena peregrina (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Cratena peregrina

    Portugal: Calado et al. (1999, 2003). Andalucía (Atl.): García-Gómez (1984a, 2002), Cervera and García (1986). Gibraltar: García-Gómez et al. (1989). Andalucía (Med.): Ballesteros et al. (1986), Schick (1998), Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a), Ocaña et al. (2000). Levante: Templado (1982b), Ballesteros (1985), Ballesteros et al. (1986), Marín and Ros (1987), Aguado Giménez (2000), Templado et al. (2002). Catalunya: Vicente (1964), Ros (1975, 1978b, 1985), Ros & Altimira (1977), Ballesteros (1978, 1980, 1985), Pereira (1980, 1981), Altimira et al. (1981), Pereira & Ballesteros (1982), Huelin & Ros (1984), M@re Nostrum [La Foradada (Portbou) 10/1999, Cap Ras (Llançà) 11/1998, Cap Gros (El Port de la Selva) 9/1999, Cap Norfeu (Roses) 10/1999, Cova del Tamariu (Roses) 10/1999, Illa Mateua 5/1999 y 6/1999, Cadaqués 8/2003, Illa Meda (El Port de la Selva) 9/1998, Mar Menuda (Tossa de Mar) 10/1999 y 11/2000]. La mayoría de las citas como Hervia costai. Baleares: Ballesteros (1981a), Ballesteros, Álvarez and Mateo (1986), Wirtz and Debelius (2003). Canarias: Moro et al. (1995, 2003), Ortea et al. (2001).

    General: Barletta, 1981:112; Riedl, 1970:433; Thompson, 1976a:[P]; Vicente, 1963a:178; 1967:158; 1981:79; 1991:[P] as Hervia costai; Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:209[P]; Riedl, 1983:326; Schmekel, 1970:145; Schmekel & Portmann, 1982:212[P]; Wagele & Schminke, 1987:[P] as Cratena peregrina

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007, McDonald, 2006 i altres fonts.

L’eolidaci Cratena peregrina ha estat recent i informalment trobat en aigües de Senegal, Sudafrica, India i a l’Atlàntic occidental. En un treball recent (Padula et al. 2014), els autors investiguen la presència potencial de C. peregrina en les costes de Brasil. Comparen els especímens brasilenys i mediterranis des de diferents enfocaments, incloent-hi l’anàlisi filogenètica. Com a resultat conclouen que les diferències morfològiques i de color observades entre els exemplars mediterranis i brasilenys no es deuen a una variació intraespecífica sinó que els exemplars brasilenys constitueixen una nova espècie, Cratena minor n. sp., la qual és descrita en el treball.

Abundància

        Mediterrània occidental:4 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Cratena peregrina
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Cratena peregrina" in OPK-Opistobranquis, Published: 17/05/2012, Accessed: 23/02/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/iNl4a)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.