Cumanotus beaumonti

Cumanotus beaumonti (Eliot, 1906)

Cumanotus beaumonti per Gilles Cavignaux
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia  Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraordre: Cladobranchia Willan & Morton, 1984
Parvordre: Aeolidida Odhner, 1934
Superfamilia: Flabellinoidea  Bergh, 1889
Familia: Flabellinidae  Bergh, 1889
Gènere: Cumanotus  Odhner, 1907
Species: Cumanotus beaumonti (Eliot, 1906) [Coryphella]

Sinònims

  • Coryphella beaumonti Eliot, 1906
  • Cumanotus laticeps Odhner, 1907

Descripció
Els animals d’aquesta rara i inusual espècie d’aeolidaci poden arribar als 3 cm de longitud. La coloració general del cos és vermellosa o rosada, més o menys clara segons els animals per la seva alimentació. El cap és bastant ample i posseeix dos tentacles orals molt curts. Els rinòfors són llisos i estan molt junts a la base, són una mica més clars que la resta del cos i poden tenir puntuacions blanquinoses. El més característic d’aquesta espècie, com també de les altres dues espècies conegudes del gènere, són els cerata, molt llargs, estrets i dirigits cap endavant els més anteriors, cap als costats els intermedis o cap enrere els altres, el que proporciona als animals un aspecte “espinós”. En un animal de 20 mm de longitud, els cerata més llargs poden ser de 15 mm (Thompson & Brown, 1984). Hi ha fins a 8 files de cerata a cada costat del dors amb 6-9 cerata a cada fila; les 2-3 files més anteriors estan situades per davant de la base dels rinòfors. Els cerata són del mateix color que el cos, són semitransparents i solen tenir puntuacions blanquinoses superficials. A l’interior dels cerata la glàndula digestiva és de color vermellós, purpuraci o amb un lleuger tint verdós. La punta dels cerata és afilada i blanquinosa i posseeix un cnidosac allargat. El peu és molt ample i semitransparent, formant dos curts tentacles propodials a la seva banda anterior. La cua és curta i afilada per darrere.

Biologia
Aquesta espècie viu a escassa profunditat, principalment en fons de sorra o grava on creixen hidroides atecats com Corymorpha nutans, dels que s’ha citat alimentant-se en aigües britàniques (Thompson & Brown, 1984). A Galícia s’ha comprovat que s’alimenta d’un altre atecat com Ectopleura larynx (Almon et al. 2013). Turk (2005) indica haver trobat exemplars d’aquesta espècie al nord de l’Adriàtic gairebé enterrats en un fons de fang a 20 m de profunditat, semblant petites anemones. C. beaumonti és capaç d’efectuar moviments de natació gràcies al moviment vigorós dels seus llargs cerata, característica que podria ser utilitzada pels animals per desplaçar-se i explorar altres fonts d’alimentació quan s’acaba la que han estat depredant. La posta està formada per un cordó enrotllat en una espiral de diverses voltes amb ous blancs, que es diposita sobre la mateixa massa d’hidrozous de la que s’alimenta o bé al fons de sorra on es subjecta mitjançant un peduncle.

Etimologia

  • Cumanotus. Del Grec “kyma”, ona + “noton”, dors.
  • Beaumonti. Dedicat a Walter Ibbotson Beaumont (1861-1912), naturalista britànic que va escriure articles sobre nemertins, schizòpodes (Mysidacea) i nudibranquis, i que tenia interessos ornitològics.

Distribució
Inicialment descrit per a les costes britàniques (Plymouth, Eliot, 1906), també ha estat trobat a Noruega (Odhner, 1907, com a C. laticeps), a Irlanda del Nord (Picton, 1991), a la costa holandesa (2010, W. Schepers en Medslugs, 2017), a Eslovènia (Turk, 2005), a l’Adriàtic nord (Ravenna, Itàlia) (2006, C. Magnani en Medslugs, 2017) i la costa mediterrània francesa (Cagnes-sur-Mer) (2010, D . Horst en Medslugs, 2017). A la Península Ibèrica ha estat localitzada a la Ria de Arousa (Galícia) a la superfície de gàbies de cultiu experimental de salmó procedent de Noruega i que possiblement ha estat la via d’introducció de l’espècie a Espanya (Almon et al. 2013).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Cumanotus beaumonti (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Abundància

        Mediterrània occidental:0 Stars
        Mediterrània oriental:0 Stars
        Oceà Atlàntic:1 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Cumanotus beaumonti
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Cumanotus beaumonti" in OPK-Opistobranquis, Published: 13/09/2014, Accessed: 20/09/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/jFUE0)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.