Dondice banyulensis

Dondice banyulensis (Portmann & Sandmeier, 1960)

Dondice banyulensis per Enric Madrenas
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia  Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraordre: Cladobranchia Willan & Morton, 1984
Parvordre: Aeolidida Odhner, 1934
Superfamilia: Aeolidioidea  J.E. Gray, 1827
Familia: Facelinidae  Bergh, 1889
Subfamilia: Favorininae Bergh, 1889
Gènere: Dondice  Er. Marcus, 1958
Especie: Dondice banyulensis  Portmann & Sandmeier, 1960

Sinònims

  • Dondice nicolae Vicente, 1967
  • Godiva banyulensis Portmann & Sandmeier, 1960

Descripció
És l’eolidaci de major talla del Mediterrani ja que pot arribar a aconseguir els 7 cm de longitud. Inconfusible per la seva grandària i per l’espectacular coloració ataronjada, una mica més fosca en el cap i més clara en el dors, on per transparència poden endevinar-se els òrgans interns. Tot el cos de l’animal està recorregut per una línia mitja dorsal de color blanc que passa entre la base dels rinòfors recorre tot el cap i es bifurca anteriorment per penetrar en la cara interna dels tentacles orals. A cada costat del cos hi ha una altra línia blanca que recorre tot el lateral del cos per sota de la inserció dels cerata. En ocasions també existeix una línia discontínua blanca entre les bases dels grups de cerata. Els tentacles orals són molt llargs, bastant amples en la base i de color taronja excepte en el seu extrem que és blanc. Els rinòfors són fins i curts en relació amb la grandària de l’animal; són anellats en gairebé tota la seva extensió i de color ataronjat excepte l’àpex que sol ser blanc. Els cerata solen estar reunits en 6 grups a cada costat del cos, cada grup amb diverses fileres de cerata. Els cerata són llargs, fins, són lleugerament corbats i de color taronja, com la resta del cos; la glàndula digestiva en el seu interior té forma d’un fi cordó de color marró. La zona anterior dels cerata pot estar irisada de blanc. El peu és molt ample i semitransparent, amb tot el seu marge tenyit amb una línia blanc irisada que el recorre totalment; en la cua, aquesta línia blanca marginal del peu es fusiona amb la mitjà dorsal. Els tentacles propodials són gruixuts i de color taronja, excepte el seu extrem que és blanc irisat.

Biologia
Durant anys Dondice banyulensis va ser citada com a membre del gènere Godiva, no obstant això, posteriorment va ser reinstaurada al seu gènere originari Dondice. Resulta incomprensible que la més espectacular i més gran espècie d’eolidaci del Mediterrani passés desapercebuda fins a 1960 any en què va ser descrita per Portmann i Sandmeier com a nova per a la ciència. És una espècie molt activa, com la majoria dels facelínids, que en ser molestada estén els cerata cap als costats en una actitud clarament defensiva. Es troba en gran varietat d’hàbitats i substrats com per exemple damunt de colònies de hidrozous del gènere Eudendrium, sobre gorgònies (Eunicella verrucosa), en el coral·ligen, passejant sobre fons sorrenc o en parets rocoses fotòfiles. Com a aliment d’aquesta espècie s’ha citat des dels pòlips d’Eudendrium, poliquets i fins i tot altres nudibranquis eolidacis (Flabellina pedata, F. affinis, Cratena pelegrina, Facelina rubrovittata). S’ha pogut observar que els animals quan entren en contacte per copular mouen els cerata enèrgicament. La posta és un cordó profusament fistonat amb ous blancs.

Etimologia

  • Dondice segons el BEMON, és el nom d’una empresa de Sâo Paulo. Sembla que alguns dels noms de taxons creats pel matrimoni Marcus no son evidents.
  • Banyulensis en referència a l’estació oceanogràfica de Banyuls-sur-mer (França).

Distribució
Fins a fa pocs anys es considerava que D. banyulensis era una espècie estrictament mediterrània, tenint la seva àrea de distribució en el Mediterrani occidental. No obstant s’ha citat recentment en les costes de Croàcia i de Turquia i també comença a ser una espècie observada a Portugal, la costa atlàntica andalusa i la zona de l’Estret de Gibraltar. Ha estat citada a Playa Chica, Lanzarote (José Manuel Miró Gombau, 2015), a Santander el 2006 (Íñigo Alonso) i 2015 (Andone Egaña), a Pasaia, Euskadi els anys 2012 i 2013 (Mikel Olaskoaga), i a la Ria de Aldán, Galicia, Spain (Carlos Fernández-Cid) el 2015. En la Península Ibèrica, a més, habita en totes les zones costaneres mediterrànies i balears. A Catalunya s’ha citat en nombroses localitats de la Costa Brava (Port de la Selva, Es Caials, Cadaqués, Cala Jòncols, Illes Medes, Illes Formigues, Tossa de Mar, Blanes) i a l’exterior del port de Tarragona.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Dondice banyulensis (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Dondice banyulensis

    Portugal: García-Gómez et al. (1991), Malaquias and Morenito (2000), Calado and Urgorri (1999), Calado et al. (1999, 2003), Muzavor and Morenito (1999), Wirtz and Debelius (2003). Gibraltar: García-Gómez (1982, 2002), García-Gómez and García (1984a, as Godiva), García and García-Gómez (1985, as Godiva), García-Gómez et al. (1989). Andalucía (Med.): Luque (1983, 1986), Templado, Luque and Moreno (1988), Schick (1998), Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a), Ocaña et al. (2000). Levante: Templado (1982b, 1983, 1984), Templado, Luque and Moreno (1988), Templado et al. (2002). Catalunya: Vicente (1964), Ros (1975, 1978, 1985b), Ballesteros (1980, 1985), Altimira et al. (1981), Pereira (1981), Huelin & Ros (1984), M@re Nostrum [Bau de la Punta del Molí (El Port de la Selva) 5/1999, Els Farallons del Gou (El Port de la Selva) 10/1998, Illa de La Meda (El Port de la Selva) 9/1998]. Algunas citas como Godiva. Baleares: Ballesteros (1985, as Godiva), Wirtz and Debelius (2003).

    General: Ballesteros, 1984a:[P]; Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:215[P]; Nordsieck, 1972:80; Sabelli, Giannuzzi-Savelli, & Bedulli, 1990:450; Vicente, 1963a:178; 1967:158; Willan, 1987:82 as Dondice banyulensis; Ballesteros, 1985:32; Garcia & Garcia, 1984:49; Marin & Ros, 1990:214; Schmekel & Portmann, 1982:217 as Godiva banyulensis

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

        Mediterrània occidental:3 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Dondice banyulensis
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Dondice banyulensis" in OPK-Opistobranquis, Published: 17/05/2012, Accessed: 29/04/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/fXVMr)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.