Eubranchus cingulatus

Eubranchus cingulatus (Alder & Hancock, 1847)

Eubranchus cingulatus per José Carlos García Gómez
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia  Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraordre: Cladobranchia Willan & Morton, 1984
Parvordre: Aeolidida Odhner, 1934
Superfamilia: Fionoidea  J.E. Gray, 1857
Familia: Fionidae  Gray, 1857
Gènere: Eubranchus  Forbes, 1838
Espècie: Eubranchus cingulatus (Alder & Hancock, 1847)

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilética i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae.

Alguns autors (Picton, B. in Sea Slug Forum, 2005; Evertsen, J. in Sea Slug Forum, 2005) pensen que aquesta espècie és un sinònim junior de Eubranchus vittatus, ambdues espècies molt similars i que s’ajusten a la descripció d’Alder i Hancock (1847). Amb tot, encara es considera una espècie vàlida, si més no fins que es confirmi la seva identitat amb mètodes moleculars.

Sinònims

  • Eolis cingulata Alder & Hancock, 1842 (original)
  • Eolis hystrix Alder & Hancock, 1842
  • Eolis hyxtrix Alder & Hancock, 1842
  • Galvina cingulata (Alder & Hancock, 1842)

Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie poden arribar a una mida de 30 mm (Ortea, 1978). Tenen un cos estilitzat de color de fons blanquinós però amb nombroses taques de color verdós o marró que enfosqueixen el cos. Als costats del dors i entre les bases dels cerates hi ha una banda verdosa o marró fosca. Els tentacles orals i els rinòfors tenen el mateix to que el cos i són fins i llisos, els rinòfors son aproximadament el doble de llargs que els tentacles orals; tots dos solen tenir una banda transversal en el centre de color taronja o marró clar. Hi ha fins a 10 grups de cerata a cada costat del dors, ben separats entre si, amb 3 a 5 cerata en cada grup. Els cerata tenen una forma molt variable ja que són allargats i cilíndrics quan estan completament estesos i poden ser globosos i tenir 2 o 3 cercles de tubercles quan es contrauen. La glàndula digestiva dins dels cerata és de color marró-groguenc i la superfície dels cerates té de 2 a 3 bandes circulars de color verd oliva. El peu és blanquinós i semitransparent, arrodonit i una mica eixamplat per davant, mentre que per darrere forma una cua llarga i afilada.

Biologia
Aquesta espècie sol trobar-se sota pedres o entre algues. S’ha comprovat que els exemplars d’aquesta espècie aixequen els cerates com les pues d’un porc espí quan són molestats (Alder & Hancock, 1847), el que possiblement és un mecanisme de defensa. Els mateixos autors indiquen que la posta és un cordó gruixut enrotllat en una espiral d’una volta i mitja o dues, mentre que Schmekel & Portmann (1982) la descriuen com una espiral d’una volta amb ous blancs de 90 micres de diàmetre. S’han citat com a aliment d’E. cingulatus els hidrozous Kirchenpaueria pinnata (Thompson & Brown, 1984) a aigües Atlàntiques i Obelia geniculata (Schmekel & Portmann, 1982) a la Mediterrània. Aquesta espècie, per la seva mida petita, coloració general i forma dels cerata s’assembla a altres espècies del mateix gènere que poden trobar-se en el mateix hàbitat, format per masses d’algues amb hidraris o bé sota pedres, per la qual cosa la seva identificació pot no ser fàcil. Espècies com E. cingulatus, E. vittatus, E. exiguus, E. doriae, E. capellinii i altres formen un complex d’espècies críptiques de difícil separació si no es fa un minuciós examen morfològic dels exemplars. Anàlisi moleculars podran, en un futur proper, aclarir definitivament l’estat de cadascuna d’aquestes espècies.

Etimologia

  • Eubranchus, del grec, significa “branquias de veritat”
  • Cingulatus, del Llatí “cingula”, significa banda, cinturó, collar (gos).

Distribució
Aquesta espècie es distribueix per gran part de les costes atlàntiques europees, des de les Illes Britàniques fins a la Península Ibèrica, on s’ha citat al Cantàbric, Galícia, Portugal, la zona de l’Estret i a la costa llevantina (Cervera, 2004). No obstant això, donada la seva similitud amb altres espècies del mateix gènere, algunes d’aquestes cites s’han de prendre amb precaució.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Eubranchus cingulatus (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Abundància

        Mediterrània occidental:1 Stars
        Mediterrània oriental:0 Stars
        Oceà Atlàntic:1 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Eubranchus cingulatus
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

    No tenim (més) fotos de Eubranchus cingulatus

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Eubranchus cingulatus" in OPK-Opistobranquis, Published: 29/12/2015, Accessed: 25/05/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/gMPUp)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.