Eubranchus exiguus

Eubranchus exiguus (Alder & Hancock, 1849)

Eubranchus exiguus per Bernard Picton
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia  Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraordre: Cladobranchia Willan & Morton, 1984
Parvordre: Aeolidida Odhner, 1934
Superfamilia: Fionoidea  J.E. Gray, 1857
Familia: Fionidae  Gray, 1857
Gènere: Eubranchus  Forbes, 1838
Espècie: Eubranchus exiguus (Alder & Hancock, 1848) [Eolis]

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilética i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae.

Sinònims

  • Aeolis exigua (Alder & Hancock, 1848)
  • Eolis exigua Alder & Hancock, 1848 (original)
  • Galvina exigua (Alder & Hancock, 1848)
  • Tergipes fustifer Lovén, 1846

Descripció
El nom específic d’aquesta espècie fa referència a la seva mida petita, que no sol sobrepassar els 6 mm de longitud. El cos té una coloració blanquinosa, una mica groguenca, que està emmascarada per les nombroses taques verdoses de mida variada que hi ha al dors i als costats del cos, entre les bases dels cerates, on són una mica més fosques. Aquestes taques també poden estar situades al dors del cap en els exemplars més grans. La zona cardíaca està situada al dors entre el segon o tercer grup de cerates, segons la mida de l’animal, i immediatament just darrere i una mica a la dreta es troba l’orifici anal. Els palps orals són curts i del mateix color que el cos, podent tenir també algunes taques verdoses. Els rinòfors són llisos i semitransparents i tenen algunes taques blanquinoses, que també solen presentar-se entre les bases d’aquests apèndixs. L’extrem dels rinòfors pot tenir un anell subapical de to marró-verdós. Sol haver de 6 a 7 grups de cerates a ambdós costats del dors, encara que generalment només els dos primers grups tenen més d’un cerata cadascun, els altres només tenen un cerata. Els cerates tenen capacitat per a contreure’s, adquirint una forma més o menys globosa, i per estirar-se, podent-se observar llavors que presenten dues dilatacions, una al centre del cerata de major volum i una altra subapical, més petita. Els cerates són semitransparents i tenen taques verdoses, de vegades alineades concèntricament, s’observa també un anell subapical de color marró clar. La glàndula digestiva dins dels cerates és de color marró clar i sol estar eixamplada a l’altura de la dilatació major del cerata. El peu està una mica eixamplat a la seva zona anterior, formant un parell de curts i arrodonits palps propodiales.

Biologia
E. exiguus és un eolidaci que sol viure sobre diferents espècies d’algues (Codium spp) que tenen colònies d’hidrozous com a epibionts. Per la seva mida petita i el seu mimetisme, els exemplars de E.exiguus solen passar desapercebuts sobre l’alga. S’han citat com a substrat d’aquesta espècie nombroses espècies d’hidrozous com Abietinaria abietina, Bougainvillia ramosa, Cordyophora lacustrus, Coryne sp., Eudendrium sp., Halecium halecinum, Hydrallmania falcata, Kirchenpaueria pinnata , diverses espècies de Laomedea i de Obelia, Plumularia Catharina i Tubularia indivisa. També s’ha observat aquesta espècie sobre closques de Mytilus galloprovincialis amb hidrozous epibionts del gènere Obelia i sobre de fulles de Posidonia oceanica. Es suggereix que s’alimenta principalment de pòlips de Obelia (Schmekel&Portmann, 1982). La posta d’aquest petit Eubranchus té aspecte reniforme i mesura 1.5 mm. Els ous són blancs, tenen una mida d’unes 90 micres i estan col·locats molt atapeïdament dins de la matriu orgànica de la posta.

Etimologia

  • “Eu” paraula grega que significa “bo”, però també “original” o “primitiu”. “Branchus” deriva de “branchos”, brànquies o ganyes.
  • “Exiguus” de la paraula llatina per “estricte”, “exacte” o “insignificant”, “insuficient”.

Distribució
Aquesta espècie es distribueix per totes les costes europees, des de Noruega fins al Mar Mediterrani. També hi ha cites dubtoses de l’espècie a Groenlàndia i a la costa atlàntica dels Estats Units. A la Península Ibèrica ha estat observada al Cantàbric, Galícia, Portugal, zona de l’Estret de Gibraltar i les costes catalanes. A Catalunya s’ha citat a Llafranc, Tossa de Mar, Punta de Santa Anna (Blanes), Sitges i el port de Tarragona.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Eubranchus exiguus (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Eubranchus exiguus

    Cantabria: Ortea (1975-76). Galicia: Urgorri and Besteiro (1983, 1984). Portugal: Calado et al. (1999, 2005). Gibraltar: García-Gómez (1983, 2002). Catalunya: Ballesteros (1980), Pereira & Ballesteros (1982).

    General: Brown & Picton, 1979:26; Cattaneo- Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:173[P]; Dekker, 1989:103; Edmunds & Kress, 1969:899; Engel, 1936a:113; Fez Sanchez, 1974:103; Hayward, Wigham, & Yonow, 1990:721; Hunnam & Brown, 1975:154; Just & Edmunds, 1985:104[P]; Jutting & Engel, 1936:60; Picton & Morrow, 1994:116[P]; Riedl, 1983:330; Roginskaya, 1962:97; 1987d:181; Schmekel, 1970:160; Schmekel & Portmann, 1982:239[P]; Swennen, 1987:44; Thompson, 1988:292; Thompson & Brown, 1976:170; 1984:132[P]

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

        Mediterrània occidental:0 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Eubranchus exiguus
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos


Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Eubranchus exiguus" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 25/09/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/gT8wJ)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.