Eubranchus farrani

Eubranchus farrani (Alder & Hancock, 1844)

Eubranchus farrani (forma A) per Enric Madrenas
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia  Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraordre: Cladobranchia Willan & Morton, 1984
Parvordre: Aeolidida Odhner, 1934
Superfamilia: Fionoidea  J.E. Gray, 1857
Familia: Fionidae  Gray, 1857
Gènere: Eubranchus  Forbes, 1838
Espècie: Eubranchus farrani (Alder & Hancock, 1844) [Eolis]

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilética i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae.

Les quatre formes conegudes de Eubranchus farrani són acceptades avui dia, però hi ha una opinió entre els professionals, cada cop més acceptada, sobre la possibilitat que siguin quatre espècies diferents. Hi ha estudis moleculars en curs.

Els espècimens de la Mediterrània identificats com a Eubranchus tricolor clarament no son iguals que els exemplars atlàntics d’aquesta espècie; en canvi són molt similars a Eubranchus farrani forma “D”, tot i que podrien ser una espècie nova, encara no identificada.

Sinònims

  • Aeolis adelaidae Thompson, 1860
  • Amphorina alberti Quatrefages, 1844
  • Cavolina farrani (Alder & Hancock, 1844)
  • Eolidia flavescens Risso, 1826
  • Eolis adelaidae Thompson W., 1859
  • Eolis andreapolis MacIntosh, 1865
  • Eolis farrani Alder & Hancock, 1844 (original)
  • Eolis robertianae MacIntosh, 1865
  • Galvina farrani (Alder & Hancock, 1844)
  • Galvina flava Trinchese, 1879

Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie poden arribar a una mica més de 20 mm de longitud encara que en la majoria dels casos s’observen exemplars de 10-15 mm. Aquesta espècie és molt variable en coloració, el que ha portat a descriure diverses formes cromàtiques denominades A, B, C i D (Edmunds & Kress, 1969):

La forma A és la més comuna d’observar en exemplars mediterranis, de coloració blanquinosa amb taques grogues o ataronjades al dors, cap, palps orals, rinòfors, cerates i costats del cos. La forma B la tenen aquells exemplars que tenen tot el cos i els cerates amb grans taques de color marró; els exemplars de la forma C són de color taronja o groguencs excepte la punta dels cerates que és blanca. La forma D és la d’aquells exemplars que són de color gris blanquinós i cerates amb un anell blanc a l’àpex. Els palps orals són relativament curts i els rinòfors són llisos. Els cerates estan reunits en 7-8 grups a cada costat el dors i els grups més anteriors poden tenir fins a 5 cerates; els cerates poden ser globosos a la seva zona mitjana, principalment en els exemplars de la forma A, o bé ser menys globosos i corbats cap a l’interior. Dins dels cerates la glàndula digestiva es pot observar en forma d’un cordó central mica engrossit i de color crema. La regió del cor es troba entre el segon grup de cerates i l’orifici anal es troba en una petita papil·la situada just per darrere i una mica a la dreta de la zona cardíaca. L’orifici genital està situat per sota i una mica enrere del primer grup de cerates dret. El peu és relativament ample i no diferencia palps propodials a la seva zona anterior.

Biologia
Aquesta espècie se sol trobar en fons litorals poc profunds on hi ha hidrozous creixent com a epibionts d’algues. E. farrani s’alimenta de petits hidraris com Obelia geniculata que creixen en algues laminarials, a Codium fragile i a altres algues o sobre petxines de musclos. També es pot localitzar sota pedres on hi hagi hidraris. A les costes atlàntiques europees, és possible veure junts exemplars de diferents formes cromàtiques, copulant entre ells indiscriminadament (Edmunds & Kress, 1969). La posta és una cinta petita d’una volta o volta i mitja amb ous blancs o lleugerament rosats d’unes 90 micres (Schmekel & Portmann, 1982).

Etimologia

  • Eubranchus, del grec, significa “branquias de veritat”
  • Farrani = en honor del Dr. G.P. Farran de Dublín, naturalista i col·leccionista de petxines que va facilitar la campanya de mostreig d’Alder & Hancock a les costes irlandeses el 1843, on es va recol·lectar l’exemplar tipus que va servir per descriure l’espècie.

Distribució
Aquesta espècie ha estat citada a Noruega, les Illes Britàniques, costes atlàntiques de França i del Canal de la Manxa, la Península Ibèrica, Canàries, Açores i el Mediterrani occidental. A les costes ibèriques ha estat citada en totes les seves zones excepte en el Cantàbric. A les costes de Catalunya s’ha observat en diferents localitats com Cala Sant Antoni, Es Caials, Cadaqués, l’Escala, Tossa de Mar, Cala Santa Cristina, Blanes i Cubelles.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Eubranchus farrani (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Eubranchus farrani

    Galicia: Urgorri and Besteiro (1983, 1984), Rolán (1983). Portugal: García-Gómez et al. (1991), Calado et al. (1999, 2003). Andalucía (Atl.): Cervera and García-Gómez (1986). Gibraltar: García-Gómez et al. (1989). Andalucía (Med.): Templado, Talavera and Murillo (1987), Templado, Luque and Moreno (1988), Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a), Ocaña et al. (2000). Levante: Templado (1982b, 1983, 1984). Catalunya: Ros (1975, 1978b, citada como E. cf. farrani), Ballesteros (1980, 1984b, 1985), Pereira & Ballesteros (1982), Domènech et al. (2002). Canarias: Ortea et al. (2001), Moro et al. (2003), Wirtz and Debelius (2003). Azores: Fontes, Tempera and Wirtz (2001).

    General: Barletta, 1981:105; Brown & Picton, 1979:24; Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:175[P]; Edmunds, 1969:[P]; Edmunds & Kress, 1969:889; Hayward, Wigham, & Yonow, 1990:721; Heppell, 1964a:413; Hunnam & Brown, 1975:156; Just & Edmunds, 1985:106, 108[P]; O'Donoghue, 1929:749; Picton & Morrow, 1994:116[P]; Riedl, 1983:330; Schmekel, 1970:159; Schmekel & Portmann, 1982:241[P]; Thompson, 1988:294; Thompson & Brown, 1976:166; 1984:134[P]

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

        Mediterrània occidental:2 Stars
        Mediterrània oriental:1 Stars
        Oceà Atlàntic:2 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Eubranchus farrani
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Eubranchus farrani" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 17/08/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/zq0hl)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.