Eubranchus farrani

Eubranchus farrani (Alder & Hancock, 1844)

Eubranchus farrani (forma A) per Enric Madrenas
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia  Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraordre: Cladobranchia Willan & Morton, 1984
Parvordre: Aeolidida Odhner, 1934
Superfamilia: Fionoidea  J.E. Gray, 1857
Familia: Fionidae  Gray, 1857
Gènere: Eubranchus  Forbes, 1838
Espècie: Eubranchus farrani (Alder & Hancock, 1844) [Eolis]

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilética i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae.

Sinònims

  • Aeolis adelaidae Thompson, 1860
  • Amphorina alberti Quatrefages, 1844
  • Cavolina farrani (Alder & Hancock, 1844)
  • Eolidia flavescens Risso, 1826
  • Eolis adelaidae Thompson W., 1859
  • Eolis andreapolis MacIntosh, 1865
  • Eolis farrani Alder & Hancock, 1844 (original)
  • Eolis robertianae MacIntosh, 1865
  • Galvina farrani (Alder & Hancock, 1844)
  • Galvina flava Trinchese, 1879

Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie poden arribar a una mica més de 20 mm de longitud encara que en la majoria dels casos s’observen exemplars de 10-15 mm. Aquesta espècie és molt variable en coloració, el que ha portat a descriure diverses formes cromàtiques denominades A, B, C i D (Edmunds & Kress, 1969):

La forma A és la més comuna d’observar en exemplars mediterranis, de coloració blanquinosa amb taques grogues o ataronjades al dors, cap, palps orals, rinòfors, cerates i costats del cos. La forma B la tenen aquells exemplars que tenen tot el cos i els cerates amb grans taques de color marró; els exemplars de la forma C són de color taronja o groguencs excepte la punta dels cerates que és blanca. La forma D és la d’aquells exemplars que són de color gris blanquinós i cerates amb un anell blanc a l’àpex. Els palps orals són relativament curts i els rinòfors són llisos. Els cerates estan reunits en 7-8 grups a cada costat el dors i els grups més anteriors poden tenir fins a 5 cerates; els cerates poden ser globosos a la seva zona mitjana, principalment en els exemplars de la forma A, o bé ser menys globosos i corbats cap a l’interior. Dins dels cerates la glàndula digestiva es pot observar en forma d’un cordó central mica engrossit i de color crema. La regió del cor es troba entre el segon grup de cerates i l’orifici anal es troba en una petita papil·la situada just per darrere i una mica a la dreta de la zona cardíaca. L’orifici genital està situat per sota i una mica enrere del primer grup de cerates dret. El peu és relativament ample i no diferencia palps propodials a la seva zona anterior.

Biologia
Aquesta espècie se sol trobar en fons litorals poc profunds on hi ha hidrozous creixent com a epibionts d’algues. E. farrani s’alimenta de petits hidraris com Obelia geniculata que creixen en algues laminarials, a Codium fragile i a altres algues o sobre petxines de musclos. També es pot localitzar sota pedres on hi hagi hidraris. A les costes atlàntiques europees, és possible veure junts exemplars de diferents formes cromàtiques, copulant entre ells indiscriminadament (Edmunds & Kress, 1969). La posta és una cinta petita d’una volta o volta i mitja amb ous blancs o lleugerament rosats d’unes 90 micres (Schmekel & Portmann, 1982).

Etimologia

  • Eubranchus, del grec, significa “branquias de veritat”
  • Farrani = en honor del Dr. G.P. Farran de Dublín, naturalista i col·leccionista de petxines que va facilitar la campanya de mostreig d’Alder & Hancock a les costes irlandeses el 1843, on es va recol·lectar l’exemplar tipus que va servir per descriure l’espècie.

Distribució
Aquesta espècie ha estat citada a Noruega, les Illes Britàniques, costes atlàntiques de França i del Canal de la Manxa, la Península Ibèrica, Canàries, Açores i el Mediterrani occidental. A les costes ibèriques ha estat citada en totes les seves zones excepte en el Cantàbric. A les costes de Catalunya s’ha observat en diferents localitats com Cala Sant Antoni, Es Caials, Cadaqués, l’Escala, Tossa de Mar, Cala Santa Cristina, Blanes i Cubelles.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Eubranchus farrani (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Eubranchus farrani

    Galicia: Urgorri and Besteiro (1983, 1984), Rolán (1983). Portugal: García-Gómez et al. (1991), Calado et al. (1999, 2003). Andalucía (Atl.): Cervera and García-Gómez (1986). Gibraltar: García-Gómez et al. (1989). Andalucía (Med.): Templado, Talavera and Murillo (1987), Templado, Luque and Moreno (1988), Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a), Ocaña et al. (2000). Levante: Templado (1982b, 1983, 1984). Catalunya: Ros (1975, 1978b, citada como E. cf. farrani), Ballesteros (1980, 1984b, 1985), Pereira & Ballesteros (1982), Domènech et al. (2002). Canarias: Ortea et al. (2001), Moro et al. (2003), Wirtz and Debelius (2003). Azores: Fontes, Tempera and Wirtz (2001).

    General: Barletta, 1981:105; Brown & Picton, 1979:24; Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:175[P]; Edmunds, 1969:[P]; Edmunds & Kress, 1969:889; Hayward, Wigham, & Yonow, 1990:721; Heppell, 1964a:413; Hunnam & Brown, 1975:156; Just & Edmunds, 1985:106, 108[P]; O'Donoghue, 1929:749; Picton & Morrow, 1994:116[P]; Riedl, 1983:330; Schmekel, 1970:159; Schmekel & Portmann, 1982:241[P]; Thompson, 1988:294; Thompson & Brown, 1976:166; 1984:134[P]

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

        Mediterrània occidental:2 Stars
        Mediterrània oriental:1 Stars
        Oceà Atlàntic:2 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Eubranchus farrani
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Eubranchus farrani" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 22/02/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/zq0hl)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.