Flabellina babai

Flabellina babai (Schmekel, 1972)

Flabellina babai per Enric Madrenas

Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia  Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraordre: Cladobranchia Willan & Morton, 1984
Parvordre: Aeolidida Odhner, 1934
Superfamilia: Flabellinoidea  Bergh, 1889
Familia: Flabellinidae  Bergh, 1889
Gènere: Flabellina  Voigt, 1834
Espècie: Flabellina babai  Schmekel, 1972

Descripció
Els exemplars d’aquesta vistosa espècie poden aconseguir els 40 mm de longitud. El color del cos és blanc quelcom translúcid, amb una certa iridescència blava en el dors, cerata i palps orals. En alguns exemplars es pot observar una línia blanca opaca longitudinal a banda i banda del dors, just per sota de la base dels cerata que continua per davant a la regió cefàlica i per la cara externa dels palps orals. Aquests són llargs i de color blanc; els palps propodials són curts i estan solcats ventralment. Els dos rinòfors parteixen molt junts de la base, tenen nombroses laminetes molt atapeïdes i són de color blanc excepte la zona laminar superior que és de color taronja. Els ulls es troben a la base de cada rinòfor. Els cerata es troben agrupats en 7-10 grups a banda i banda del cos. Com en F. affinis, els cerata de cada grup surten d’una protuberància basal comuna, existint en cadascuna d’aquestes 4-5 cerata, sent el més extern el de menor grandària i el més intern el major. Els cerata són també de color blanc podent-se observar en el seu interior la glàndula digestiva com un cordó molt fi de color ataronjat molt suau; la zona subapical dels cerata és de color taronja intens que es va difuminant cap a la base. La punta dels cerata és afilada i en el seu interior es pot observar fàcilment el cnidosac de color blanc. El peu és així mateix blanc translúcid amb el marge de color blanc opac.

Biologia
Es tracta d’una espècie molt activa que freqüentment se l’observa passejant per fons rocosos i que malgrat la seva grandària i aparent vistositat no va ser descrita per a la ciència sinó fins a 1972 en aigües del golf de Nàpols, una de les zones més estudiades en el camp dels opistobranquis. Se l’ha associat amb diferents espècies de hidrozous (Campanularia, Eudendrium, Perigonimus=Bougainvilla), però no és clar de si es tracta del seu aliment. La posta és un cordó d’uns 0.7 mm d’ample amb ous blancs.

Etimologia

  • Flabellina del llatí flabellum, significa vano, ventall.
  • babai en honor de l’eminent malacòleg japonès Kikutaro Baba, mort el 2001 a l’edat de 94 anys.

Distribució
Malgrat lo recent de la seva descripció ha estat citada en tot el Mediterrani, des de les costes de Turquia a Croàcia, la Península italiana, la costa portuguesa, les costes andaluses i zona de l’Estret de Gibraltar. També en la costa de Dakar (Senegal). A Catalunya ha estat citada o observada a Llançà, Cadaqués, L´Escala i a Roses, entre altres localitats.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Flabellina babai
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Flabellina babai basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Flabellina babai" in OPK-Opistobranquis, Published: 17/05/2012, Accessed: 18/11/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/LFgdr)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.