Flabellina gabinierei

Flabellina gabinierei (Vicente, 1975)

Flabellina gabinierei per Enric Madrenas

Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia  Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraordre: Cladobranchia Willan & Morton, 1984
Parvordre: Aeolidida Odhner, 1934
Superfamilia: Flabellinoidea  Bergh, 1889
Familia: Flabellinidae  Bergh, 1889
GènereFlabellina  Voigt, 1834
EspècieFlabellina gabinierei (Vicente, 1975) [Facelina]

Nota taxonòmica: El treball realitzat per Furfaro et al. (2017), emprant anàlisis morfològiques i filogenètiques, ha demostrat que aquesta espècie pertany realment als Flabellinidae.

Sinònims

  • Facelina gabinierei Vicente, 1975
  • Piseinotecus evelinae Schmekel, 1980
  • Piseinotecus gabinierei (Vicente, 1975)

Descripció
Es tracta d’un eolidaci de petita talla, ja que no sol superar els 20 mm de longitud. El seu cos és blanquinós o lleugerament groguenc, amb la glàndula digestiva visible dins dels cerates de color marró fosc. Els tentacles orals i els rinòfors són llargs i estilitzats i de la mateixa mida, una mica transparents a la base i blanc opac en la meitat superior. A la superfície dels rinòfors poden veure fines irregularitats o bé en alguns exemplars hi ha finíssimes làmines circulars. Hi ha 7-8 grups de ceres a cada costat del dors, cadascun d’ells, menys els dos últims, tenen una base comuna blanquinosa de la qual surten els ceres de cada grup. En el primer grup hi ha 6-8 ceres i el seu nombre va disminuint a mesura que el grup és més posterior: els dos últims grups només solen tenir un cerata. Els ceres són fins i allargats i de color marró excepte l’àpex que és blanquinós i acaba en punta. El peu és molt estret i de color blanc, a la seva zona anterior diferencia dos curts palps propodials. La cua és llarga i molt estreta.

Biologia
Com que és una espècie bastant rara es coneixen poques dades de la seva biologia. Les escasses cites que hi ha d’aquesta espècie indiquen que viu en parets rocoses poc il·luminades amb abundància d’algues i hidraris com Dynamena sp., Podocoryne sp., Obelia sp., Sertularella sp. i Eudendrium ramosum, dels que pot alimentar-se (Schmekel & Portmann, 1982).

Etimologia

  • Flabellina deriva del llatí Flabellum, que significa “ventall”.
  • Gabinierei: Descrit al “Parc National de Port Cros et de l’îlot de La Gabinière” (França).

Distribució
Es tracta d’una espècie endèmica de la Mediterrània que s’ha esmentat fins ara a Turquia, Israel, Croàcia, la costa mediterrània de França i a la Península Ibèrica, on s’ha registrat a les costes mediterrànies andaluses (Cervera et al. 2004). A les costes catalanes s’ha observat a la Costa Brava (Es Caials, Cadaqués i Illes Medes) i al litoral de Mataró.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Flabellina gabinierei
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Flabellina gabinierei basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Flabellina gabinierei" in OPK-Opistobranquis, Published: 17/05/2012, Accessed: 20/11/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/6abUu)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.