Flabellina ischitana

Flabellina ischitana (Hirano & Thompson, 1990)

Flabellina ischitana per Enric Madrenas
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia  Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraordre: Cladobranchia Willan & Morton, 1984
Parvordre: Aeolidida Odhner, 1934
Superfamilia: Flabellinoidea  Bergh, 1889
Familia: Flabellinidae  Bergh, 1889
Gènere: Flabellina  Voigt, 1834
Espècie: Flabellina ischitana  Hirano & Thompson, 1990

Descripció
Aquesta mena d’eolidaci pot assolir una mida de fins a 25 mm de longitud. El color del seu cos és rosat o púrpura-violaci homogeni excepte la punta dels rinòfors i tentacles orals, que són blancs, i els cerata son semitransparents, en l’interior dels quals es pot veure la glàndula digestiva de color vermell ataronjat o marró, segons els exemplars. Els rinòfors tenen de 12 a 19 fines làmines circulars. En els exemplars més grans poden veure fins a 9 grups de cerates a cada costat del dors, en general ben separats els uns dels altres. Els cerates de cada grup surten d’un peduncle comú del mateix color del cos, com passa en altres espècies del gènere Flabellina, i que pot estar dividit al seu torn en 2-3 peduncles secundaris en els grups de cerates situats més anteriorment. Els cerates són fins i acaben en un extrem afilat blanquinós, on es pot veure el cnidosac. Els orificis genital i anal es troben a la dreta del cos, el genital situat poc abans del primer peduncle ceratal i l’anal mica per davant del segon grup de cerates. El peu és estret, del mateix color del cos i, en la seva regió anterior, diferencia dos petits tentacles propodials de forma triangular. La cua és curta i estreta.

Biologia
Aquest actiu eolidaci sol viure a poca fondària, on es troba la seva espècie aliment, un hidrozou atecat del gènere Eudendrium (E. racemosum, E. glomeratum), però també ha estat observat fins a una profunditat de 35 m (Hirano & Thompson, 1990). Pot compartir substrat i aliment amb Flabellina affinis, una espècie una mica més gran i amb la que es pot confondre fàcilment. Cervera et al. (1998) indiquen les principals diferències entre aquestes dues espècies. Les postes de F. ischitana tenen forma de cordó gruixut disposat de manera ondulada i irregular i que conté ous rosats d’unes 70 micres de diàmetre.

Etimologia

  • Flabellina. Diminutiu del Llatí “flabellum”, ventall.
  • Ischitana. De l’illa d’Ischia, al mar Tirré, en el golf de Nàpols; on es va citar aquest nudibranqui per primer cop.

Distribució
F. ischitana és una espècie del sud d’Europa que viu a les dues conques de la Mediterrània. A la Península Ibèrica s’ha trobat a Portugal, a la zona de l’Estret de Gibraltar i en tot el litoral mediterrani. A Catalunya és una espècie relativament freqüent que s’ha registrat en diferents localitats de la Costa Brava com Cadaqués, Cala Aiguablava (Begur), L’Escala i Tossa de Mar.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Flabellina ischitana (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Flabellina ischitana

    Portugal: Ortea and Espinosa (1998), Calado et al. (1999, 2005), Wirtz and Debelius (2003). Andalucía (Atl.): Cervera, López-González and García-Gómez (1998). Gibraltar: Cervera, López-González and García-Gómez (1998). Andalucía (Med.): Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a), Ocaña et al. (2000). Catalunya: Ballesteros (datos no publicados) [Cap Falcó, Punta del Gat, Punta del Bisbe de Roses, Tossa de Mar], M@re Nostrum [Cala Rovellada (Colera) 5/2006, Cap Ras (Llançà) 11/1998, Bau de S’Arnella (El Port de la Selva) 6/2000].

    General: Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:161[P]; Parent, 1994:211[P]

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

        Mediterrània occidental:3 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Flabellina ischitana
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Flabellina ischitana" in OPK-Opistobranquis, Published: 17/05/2012, Accessed: 24/03/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/wVP1p)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.