Flabellina pedata

Flabellina pedata (Montagu, 1815)

Flabellina pedata per Enric Madrenas
Taxonomia.
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia  Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraordre: Cladobranchia Willan & Morton, 1984
Parvordre: Aeolidida Odhner, 1934
Superfamilia: Flabellinoidea  Bergh, 1889
Familia: Flabellinidae  Bergh, 1889
Gènere: Flabellina  Voigt, 1834
Espècie: Flabellina pedata (Montagu, 1815) [Doris]

Sinònims

  • Coryphella pedata (Montagu, 1815)
  • Doris pedata Montagu, 1815
  • Eolis landsburgi Alder & Hancock, 1846
  • Coryphella landsburgii (Alder & Hancock, 1846)

Descripció
Aquest eolidàci sol mesurar un 10-15 mm de longitud tot i que s’han citat exemplars de fins 40 mm. El cos és prou transparent i té una coloració general rosa-violàcia al cap, rinòfors, palps orals i pals propodials. Els rinòfors son simples, sense laminetes i té l’extrem blanc irisat. Els ulls es troben en la base dels rinòfors. Els palps orals tenen la mateixa mida que els rinòfors, que també tenen l’extrem blanc-irisat. Els cerata estan agrupats en 6-7 grups a cada costat del dors i parteixen directament del cos de l’animal agrupats de 2 en 2 o de 3 en 3. La glàndula digestiva dels cerata poden ser de color marró clar, fosc, ataronjat o vermell segons els exemplars. L’orifici genital es troba sota el primer grup de cerata dret. El peu és transparent.

Biologia
Aquest eolidàci viu sobre hidraris en parets verticals fosques des de poca fondària. Son nombrosos els gèneres d’hidrozous sobre els que ha estat citada l’espècie i dels que s’alimenta, com el sertulàrid Abietinaria, el plumulàrid Aglaophenia o el atecat Eudendrium, sobre els que sol dipositar la seva posta.

Etimologia

  • Flabellina derivat de Llatí “Flabellum” que significa “ventall”.
  • Pedata, es refereix a les cerata, unides per la base, com una ma.

Distribució
Es tracta d’un dels nudibranquis més freqüents en aigües europees. Aquesta espècie d’ eolidàci es distribueix per tot el Mediterrani tant oriental com occidental i per les costes continentals atlàntiques europees fins Noruega al nord, les Illes Britàniques i les Açores. Només ens consta una observació a Canàries (Gran Canaria; 2/09/2016, Jose Juan Calderín Peñate, com. pers.). En la Península Ibèrica ha estat registrada al llarg de totes les seves costes, i tanmateix en tot el litoral de les costes catalanes.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Flabellina pedata (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Flabellina pedata

    Cantabria: Hidalgo (1916), Ros (1975), Ortea (1977c). Galicia: Ortea (1977c), Urgorri and Besteiro (1983, 1984), Rolán (1983). Portugal: De Oliveira (1895), Hidalgo (1916), Nobre (1932), García-Gómez et al. (1991), Calado et al. (1999, 2003), Muzavor and Morenito (1999), Malaquias and Morenito (2000). Andalucía (Atl.): García-Gómez (1984a), Cervera and García-Gómez (1986). Gibraltar: García-Gómez (1982, as Coryphella sp., 1983, 2002), García-Gómez et al. (1989), Sánchez-Moyano et al. (2000), Wirtz and Debelius (2003). Andalucía (Med.): Luque (1983, 1986), Templado, Luque and Moreno (1988), Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a), Ocaña et al. (2000), Peñas et al. (in press). Levante: Fez (1974), Templado (1982b, 1983, 1984), Ballesteros (1985), Ballesteros et al. (1986). Catalunya: Vicente (1964), Ros (1975, 1978b, 1985a), Ros & Altimira (1977), Ballesteros (1980, 1984, 1985), Altimira et al. (1981), Pereira & Ballesteros (1982), Huelin & Ros (1984), M@re Nostrum [Cala Aiguafreda (Begur) 4/2000, Mar Menuda (Tossa de Mar) 10/1999 y 11/2000]. Citada como Coryphella excepto M@re Nostrum. Baleares: Ros (1978), Ballesteros (1981a), Templado (1982a), Ballesteros, Álvarez and Mateo (1986), Dekker (1986), Wirtz and Debelius (2003). Azores: Gosliner (1994a), Wirtz (1998), Ávila et al. (1998), Ávila (2000), Malaquias (2001), Wirtz and Debelius (2003).

    General: Brown & Picton, 1979:20; Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:169[P]; Fez Sanchez, 1974:100; Hayward, Wigham, & Yonow, 1990:724; Hunnam & Brown, 1975:154; Luque, 1983:69; Nordsieck, 1972:72; O'Donoghue, 1929:751; Perrone, 1986a:34; Picton, 1978:88; Pruvot-Fol, 1954b:421; Riedl, 1983:325; Schmekel, 1970:140; Schmekel & Portmann, 1982:187[P]; Thompson, 1976a:[P]; 1988:254; Thompson & Brown, 1976:145; 1984:112[P]; Vicente, 1963a:178; 1967:161; 1981:79; Wagele & Schminke, 1987:[P] as Coryphella pedata Picton & Morrow, 1994:96[P] as Flabellina pedata

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

        Mediterrània occidental:4 Stars
        Mediterrània oriental:4 Stars
        Oceà Atlàntic:2 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Flabellina pedata
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Flabellina pedata" in OPK-Opistobranquis, Published: 17/05/2012, Accessed: 19/08/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/MVCii)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.