Phidiana lynceus

Phidiana lynceus  Bergh, 1867

Phidiana lynceus @ Lake Worth Lagoon, Florida 3-06-2012 per Anne DuPont
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Superordre: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia  Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraordre: Cladobranchia  Willan & Morton, 1984
Parvordre: Aeolidida  Odhner, 1934
Superfamilia: Aeolidioidea  J.E. Gray, 1827
Familia: Facelinidae  Bergh, 1889
Gènere: Phidiana  J.E. Gray, 1850
Espècie: Phidiana lynceus  Bergh, 1867

Sinònims

  • Phidiana brevicauda Engel, 1925
  • Phidiana selencae Bergh, 1879

Descripció
Cos allargat de fins a 30 mm de longitud, presenta una gran variabilitat cromàtica, el que ha induït a multitud d’errors d’identificació d’espècies que, posteriorment, han hagut de ser sinonimitzades amb la descripció original de Rudolph Bergh. Algunes descripcions indiquen que té el dors de color taronja, amb una ratlla blavosa que recorre la part mitjana del dors i amb els costats ataronjats, altres descriuen el cos de color fosc, fins i tot verdós, però la lliurea més comuna consisteix en el cos de color gris translúcid amb una línia dorsal característica, estreta i blanca, que es bifurca entre els rinòfors i continua fins als tentacles orals i una altra línia blanca, també característica, que recorre els costats del cos per sota dels cerata. La part frontal del peu és prominent i lleugerament arrodonida. Els cerata són allargats, de color cafè i amb l’extrem de color blanc. Els tentacles orals són relativament llargs i posseeixen una pigmentació taronja a la part interior, com envoltant la boca. Els rinòfors són anellats, tenen una base translúcida, una banda més o menys definida de color ataronjat i l’extrem de color groguenc. La coloració del cap, els tentacles orals i els rinòfors és molt variable, el que ha causat certa confusió en la taxonomia.

Biologia
S’alimenta de pòlips d’hidraris com Myrionema amboinense (es pot veure com l’animal s’alimenta d’ells en el vídeo inferior), una espècie de la qual se sap que alberga algues zooxantel·les en els seus teixits. Es creu que Phidiana lynceus separa les zooxantel·les fotosintètiques i els nematocists urticants de l’hidrari abans de digerir-lo. Tots dos tipus de cèl·lules separades es mantenen actives en els teixits del nudibranqui: les zooxantel·les realitzen la fotosíntesi i complementen la nutrició de l’animal, mentre que els nematocists migren fins als extrems dels cerata, on s’emmagatzemen a les puntes blanques d’aquests (els cnidocists) per col·laborar en la defensa contra els possibles predadors. Amb tot, s’ha observat que entre els exemplars en captivitat es produeixen casos d’atacs i canibalisme, doncs a falta de hidraris, s’alimenta d’altres exemplars de la seva mateixa espècie, un comportament que sembla ser força comú entre els eolidacis més grans (Marcus, 1955: 471; Lance, 1962: 159; Edmunds, 1964: 18).

Etimologia

  • Lynceus, del Llatí “lyncea”, linx.

Distribució
Phidiana lynceus és habitual en aigües poc fondes, en manglars, hàbitats rocallosos i esculls. Ha estat citada tant a les costes occidentals com orientals de l’Oceà Atlàntic: a l’est ha estat citada en les costes de Ghana i a les Illes Canàries (García-García et al., 2008; Skoglund, 2002) mentre que a l’oest ha estat citada a Florida, Mèxic (costa Est del Yucatán), Costa Rica, Colòmbia, Veneçuela, Bahames, Jamaica, Illes Verges, Saint Martin, Guadalupe, Martinica, Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines, Barbados, Curaçao, Aruba, Bonaire i Brasil (a Rio de Janeiro i a la costa de São Paulo) en els treballs de (García-García et al., 2008; Keen, 1971; Sanvicente-Añorve et al., 2012; Skoglund, 2002; Valdés et al., 2006). Hi ha algunes cites d’aquesta espècie a l’Oceà Pacífic, a les costes de Panamà (Bertsch, 1979; Keen, 1971; Skoglund, 2002) i a Galápagos (James, 2013).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Phidiana lynceus (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Abundància

        Mediterrània occidental:0 Stars
        Mediterrània oriental:0 Stars
        Oceà Atlàntic:1 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Phidiana lynceus
basada en els nostres propis registres.

Videos


‘The Lynx Nudibranch’ per Coral Morphologic 2010

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas et al. (2012-2017) "Phidiana lynceus" in OPK-Opistobranquis, Published: 15/03/2016, Accessed: 23/02/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/Ju4wZ)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.