Piseinotecus sphaeriferus

Piseinotecus sphaeriferus (Schmekel, 1965)

Piseinotecus sphaeriferus @Azoia, Setúbal, Portugal 27-08-2011 per João Pedro Silva
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia  Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraordre: Cladobranchia Willan & Morton, 1984
Parvordre: Aeolidida Odhner, 1934
Superfamilia: Aeolidioidea  J.E. Gray, 1827
Familia: Piseinotecidae  Edmunds, 1970
Gènere: Piseinotecus  Er. Marcus, 1955
Espècie: Piseinotecus sphaeriferus (Schmekel, 1965)

Sinònims

  • Calmella sphaerifera Schmekel, 1965

Descripció
És un petit eolidaci que no sol sobrepassar els 5-6 mm de longitud. El cos és fi i semitransparent, en ocasions una mica groguenc o rosat. Tentacles orals relativament curts comparats amb els rinòfors, que són bastant llargs, molt fins i llisos. Els tentacles orals i els rinòfors són semitransparents com el cos, però amb nombroses puntuacions gruixudes de color blanc. Aquestes puntuacions blanques també es troben presents en tot el dors. Hi ha 4-5 grups de ceres a cada costat del cos. Els ceres de cada grup surten d’una base comuna. Els ceres són fins i llargs, una mica afilats en el seu extrem superior i dins d’ells la glàndula digestiva és de color marró suau; a l’extrem dels ceres hi ha un cnidosac clarament visible. A la base de cada cera sol haver-hi una estructura esfèrica de color verdós que Schmekel (1965) atribueix a una porció glandular del mateix diverticle hepàtic que hi ha dins del cerata. En ocasions, aquesta esfera verda, a la qual l’espècie deu el seu nom, no és visible, la qual cosa pot estar relacionat amb la seva alimentació. El peu és estret i diferència dos curts palps propodials a la seva zona anterior. La cua és llarga i estreta, és semitransparent i el seu marge sol estar pigmentat de blanc opac.

Biologia
Aquest petit eolidaci viu entre colònies d’hidrozous epibionts sobre diferents espècies d’algues i fanerògames marines (Ulva, Cymodocea, Posidonia oceanica). Mavric et al. (2012) l’han trobat a l’Adriàtic entre escifopòlips d’Aurelia aurita. Schmekel (1965) indica que s’alimenta de pòlips d’hidrozous del gènere Obelia. La posta és un cordó estret i enrotllat en espiral amb ous blancs d’unes 45 micres de diàmetre.

Etimologia

  • Piseinotecus significa “Vaig trepitjar Teco”. Teco era el gos de l’Ernst i l’Eveline Marcus. Pel que sembla, la professora Diva Diniz Corrêa, amiga de la família, va trepitjar inadvertidament el gos i, mentre els Marcus buscaven un nom per a un nou gènere, va dir en portuguès: “Pisei” = I stteped, “no” = a “Tecus” = el nom del gos. Més tard, aquest nom es va convertir també un nom de família: Piseinotecidae (ref:Curious Taxonomy i Marcus, Ev. 1987).
  • Sphaeriferus. Del Llatí “Sphaera”, bola, esfera, globus, orb + “fera”, portar, transportar, probablement en referència a les peculiars “boles” de color verd maragda que té a la base de les cerata.

Distribució
Aquesta espècie poc coneguda s’ha registrat fins al moment només a les illes de Nisida i Procida (localitats originals de l’espècie) situades al golf de Nàpols, a les illes Canàries (Ortea et al. 2003), a Ghana (Edmunds, 1977 ), a la costa adriàtica d’Eslovènia (Mavric et al. 2012) i a Catalunya. A les costes catalanes hi ha una cita molt recent a la Punta del Romaní (L’Escala, Costa Brava) (GROC, 2014), havent-hi també una altra observació antiga no publicada a Cala Canyelles (Ballesteros, obs.pers. 1981).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Piseinotecus sphaeriferus (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Abundància

        Mediterrània occidental:0 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Piseinotecus sphaeriferus
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Piseinotecus sphaeriferus" in OPK-Opistobranquis, Published: 21/03/2015, Accessed: 30/04/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/GKE35)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.