Rubramoena amoena

Rubramoena amoena (Alder & Hancock, 1845)

Rubramoena amoena 6 mm @ Lephinchapel, Loch Fyne, Scotland 15m 5-10-2008 per Jim Anderson
Taxonomia
Classe: Gastropoda Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura Spengel, 1881
Clade: Nudipleura Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraordre: Cladobranchia Willan & Morton, 1984
Parvordre: Aeolidida Odhner, 1934
Superfamilia: Fionoidea Gray, 1857
Familia: Fionidae  Gray, 1857
Gènere: Rubramoena Cella, Carmona, Ekimova, Chichvarkhin, Schepetov & Gosliner, 2016
Espècie: Rubramoena amoena (Alder & Hancock, 1845) [Eolis]

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilética i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Dins Fionidae, els resultats obtinguts van demostrar la necessitat de desenvolupar una nova classificació ja que les classificacions anteriors (per exemple, separant Catriona, Cuthona i Trinchesia com a taxons diferents) eren inconsistents amb la filogènia resultant. Aquests anàlisis també recuperen un clade (Tenellia) que inclou a tots els membres dels gèneres Tenellia, Trinchesia, Phestilla, Catriona i la majoria de les espècies descrites i no descrites de Cuthona. Es proposen nous gèneres Rubramoena, Abronica i Tergiposacca per agrupar altres espècies. També suggereixen que Fionidae és ric en complexos d´espècies críptiques, difícils de separar pels caràcters taxonòmics tradicionals, i amb una gran diversitat d´espècies no detectades prèviament.

Korshunova et al. (2017) presenten unes filogènies basades en caràcters morfològics (els quals poden ser paràlegs) per reclassificar aquest grup. A més, per la filogènia molecular utilitzen el gen COI (que no és útil per separar gèneres) en comptes de p.e. el gen H3, de forma que les hipotesis presentades son dèbils. Per aquesta raó mantenim la darrera classificació fins que s´aclareixi l´estatus d´aquesta espècie.

Els anàlisis moleculars situen les antigues espècies Cuthona amoena i Cuthona rubescens en un clade separat, que anomenen Rubroamoena dins els Fionidae. Ambdues espècies son aparentment similars, però Picton i Brown (1978) van destacar-ne les diferències principals en la seva descripció de Cuthona rubescens.

Sinònims

  • Eolis amoena Alder & Hancock, 1845
  • Trinchesia amoena (Alder & Hancock, 1845)
  • Cuthona amoena (Alder & Hancock, 1845)

Descripció
Normalment mesura uns 10 mm de longitud, té un cos translúcid amb taques de color marró a la base de les cerata, i uns anells de color marró característics als rinòfors i tentacles orals. La part superior del cos i les cerates estan esquitxades amb punts irregulars de color daurat o groguenc, essent més densos a les puntes dels tentacles del cap i les cerata. Les mandíbules són visibles per transparència al cap. El peu és estret, amb la vora anterior lleugerament lobulada, i una mica arrodonit i ampliat pels costats.

Biologia
Es troba generalment en les colònies de l’hidrari Halecium halecinum, que sembla ser el seu aliment. La posta està formada per un cordó blanc i fi, fistonat, generalment enrotllat al voltant de les branques del seu aliment, o bé formant una espiral de dues o tres voltes.

Etimologia

  • Rubramoena. Es refereix als noms específics de les dues espècies que conté, Rubramoena amoena (espècie tipus) i Rubramoena rubescens.
  • Amoena. Forma femenina de la paraula llatina “amoenus”, agradable, bonic.

Distribució
De Noruega i les Illes Orcades fins al Mediterrani. Comú al voltant de les Illes Britàniques i Irlanda. A la Península Ibèrica s’ha citat a la costa del Cantàbric, també a Galícia i a Portugal. A la Mediterrània s’ha trobat a Catalunya, al Salento italià i al mar Adriàtic. En aigües catalanes s’ha trobat al Cap de Creus, també a Begur, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Mataró.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Rubramoena amoena (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Rubramoena amoena

    Cantabria: Ortea (1977c, as Cratenopsis). Galicia: Urgorri and Besteiro (1983), Rolán (1983). Portugal: Calado et al. (2003). Gibraltar: García-Gómez (1983, 2002). Catalunya: Ballesteros (1980, 1985).

    General: Nordsieck, 1972:81 as Cratenopsis amoena; Pruvot-Fol, 1953b:52[P]; 1954b:384; Sordi & Majidi, 1956:241; Thompson & Brown, 1976:188 as Trinchesia amoena; Brown, 1980:247; Brown & Picton, 1979:7; Dekker, 1985a:71; 1989:104; Hayward, Wigham, & Yonow, 1990:726; Picton & Morrow, 1994:98[P]; Swennen, 1987:47; Thompson, 1988:264; Thompson & Brown, 1984:117[P]; Vayssiere, 1913a:281 as Cuthona amoena

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

        Mediterrània occidental:1 Stars
        Mediterrània oriental:0 Stars
        Oceà Atlàntic:2 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Rubramoena amoena
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas et al. (2012-2017) "Rubramoena amoena" in OPK-Opistobranquis, Published: 17/05/2012, Accessed: 17/10/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/UTXZD)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.