Spurilla neapolitana

Spurilla neapolitana (delle Chaije, 1823)

Spurilla neapolitana per Enric Madrenas
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia  Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraordre: Cladobranchia Willan & Morton, 1984
Parvordre: Aeolidida Odhner, 1934
Superfamilia: Aeolidioidea  J.E. Gray, 1827
Familia: Aeolidiidae  J.E. Gray, 1827
Gènere: Spurilla  Bergh, 1864
Espècie: Spurilla neapolitana (delle Chiaje, 1823) [Eolis]

Sinònims

  • Eolis alderiana Deshayes, 1865
  • Eolis conspersa Fischer P., 1869
  • Eolis neapolitana Delle Chiaje, 1841 (original)
  • Flabellina inornata A. Costa, 1866
  • Spurilla mograbina Pruvot-Fol, 1953
  • Spurilla vayssierei Garcia-Gomez & Cervera, 1985

Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie poden aconseguir més de 40 mm de longitud. El cos és de color rosat o marró molt clar segons els exemplars, una mica més fosc el dors. Freqüentment apareixen petites taques blanques en el cap, zona cardíaca, rinòfors i cerata, adquirint  el cos un aspecte clapejat molt característic. Partint de la zona cardíaca i cap al darrere sol aparèixer també una línia blanc irisada que recorre la zona mitjà dorsal del cos. Els tentacles orals són relativament llargs i de color marró clar amb puntuacions ataronjades. Els rinòfors són blanquinosos però solen tenir la part posterior de les làmines de color marró clar. La base dels rinòfors no té làmines però en la seva meitat superior sí les té i son obliqües algunes de les quals només ocupen la zona dorsal del rinòfor. Els ulls estan just darrere de la base dels rinòfors. Els cerata estan reunits en 9 grups a cada costat del cos com a màxim, inserint els cerata de cada grup en la paret del cos en forma d’arc o cadira de muntar. Entre el primer i segon grup de cerata es troba la regió cardíaca, on en els animals vius es pot observar les contraccions del cor i la separació entre el ventricle i l’aurícula. Els cerata són allargats però estan corbats de forma molt característica en el seu extrem i són de color verd oliva o marró a causa de la glàndula digestiva que hi ha en el seu interior, podent tenir també puntuacions blanquinoses. La glàndula digestiva, mitjançant ramificacions dendrítiques, es ramifica per tot el dors de l’animal, la regió cefàlica, els rinòfors i els tentacles orals, veient-se tot això per transparència en el cos de l’animal. Els cerata més grans de cada grup són els més dorsals i la seva grandària va decreixent en els que s’insereixen en el cos més lateralment. El peu és ampli i de color rosat clar, i en el seu extrem anterior desenvolupa un parell de curts i arrodonits palps propodials.

Biologia
Aquesta espècie viu en l’ambient infralapidícola i pot ser relativament abundant en zones succintes o tolls de marea amb abundància de pedres soltes, on sol trobar-se alimentant-se de actiniaris com Anemonia viridis, Aiptasia mutabilis, Bunodactis rubripunctata i altres espècies. Les postes, també dipositades en la cara inferior de pedres, tenen la forma d’un cordó estret, fistonat i a més enrotllat en una espiral de 2-3 voltes; el diàmetre de la posta pot ser de gairebé 2 cm, i els ous blancs, d’unes 90 micres de grandària, estan molt atapeïts al llarg del cordó. Spurilla neapolitana està parasitat freqüentment pel crustaci copèpode endoparàsit del gènere Splanchnotrophus. En l’època de reproducció d’aquest copèpode, les femelles, fecundades pels mascles dins del cos el nudibranqui, efectuen unes postes voluminoses en forma de cordó blanc o rosat que sobresurten a l’exterior i poden veure’s fàcilment entre els cerata del nudibranqui. No es coneixen els efectes que aquest parasitisme pot produir en el nudibranqui

Etimologia

  • Spurilla pot derivar del llatí spurium: “un animal marí de forma similar” o spurius: “de naixement il·legítim”, espuri
  • Neapolitana, referent a Nàpols [Napoli] (Italia)

Distribució
És una espècie d’àmplia distribució geogràfica, havent-se citat del Carib (Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Golf de Mèxic, Jamaica, Puerto Rico), Arxipèlag de Cap Verd, Canàries, Madeira, Açores i costes el continent europeu, tant de l’Atlàntic com del Mediterrani. En la Península Ibèrica ha estat trobada en totes les seves zones costaneres i també a Balears. A Catalunya és freqüent sota pedres i a molt escassa profunditat a la zona de Cubelles i Recó de Salou i també ha estat observada freqüentment en algunes localitats de la Costa Brava com Tossa de Mar, Aiguafreda i Sa Tuna entre d’altres.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Spurilla neapolitana (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Spurilla neapolitana

    Cantabria: Ros (1975), Ortea (1977c), Fernández-Ovies (1981). Galicia: Ortea (1977c), Urgorri and Besteiro (1983, 1984), Rolán (1983). Portugal: García-Gómez et al. (1991), Malaquias and Morenito (2000), Calado et al. (1999, 2003), Muzavor and Morenito (1999, as S. vayssierei). Andalucía (Atl.): García-Gómez and Cervera (1985), Cervera and García (1986). Gibraltar: García-Gómez (1983, 2002). Andalucía (Med.): Luque (1983, 1986), Ballesteros et al. (1986), Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a), Ocaña et al. (2000). Levante: Fez (1974), Templado, Talavera and Murillo (1983), Ballesteros et al. (1986), Marín and Ros (1987, 1991). Catalunya: Vilella (1968), Ros (1975, 1978b, 1985a), Ros & Altimira (1977), Ballesteros (1977, 1978, 1980, 1984, 1985), Giribet & Peñas (1997), Domènech et al. (2002), M@re Nostrum [La Foradada (Portbou) 10/1999, Illa Mateua (L'Escala) 8/1998]. Baleares: Ballesteros, Álvarez and Mateo (1986). Canarias: Odhner (1931), Nordsieck (1972), Altimira and Ros (1979), Pérez Sánchez and Moreno (1990), Pérez Sánchez, Ortea and Bacallado (1990), Pérez Sánchez, Bacallado and Ortea (1991), Moro et al. (1995, 2003), Malaquias (2000), Ortea et al. (2001, 2003), Wirtz and Debelius (2003). Madeira: Wirtz (1999). Azores: Simroth (1888), Wirtz (1998) (both records as S. sargassicola), Malaquias (2001).

    General: Ballesteros, 1977:7; 1985:34; Barletta, 1981:121[P]; Bergh, 1868:205; Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:195[P]; Cesari, 1990:[P]; Cuenot, 1906:99; Edmunds & Just, 1983:200; Eliot, 1906d:153; Engel, 1925:46; Eyster, 1980:593; Fez Sanchez, 1974:75; Garcia & Cervera, 1985:138; Gosliner, 1980:64; Jensen & Clark, 1986:455; Just & Edmunds, 1985:142[P]; Labbe, 1932:451; Marcus, 1955:184; 1957:475; 1976b:146; Marcus & Marcus, 1960a:187; 1960b:258; 1966:198; 1967:118; 1970a:89; Mazzarelli, 1903:286; Nordsieck, 1972:83; Perrone, 1983b:138; Pruvot-Fol, 1951:55; 1954b:433; Riedl, 1970:433; 1983:327; Schmekel, 1970:156; Schmekel & Portmann, 1982:228; Sordi & Majidi, 1956:243; Swennen, 1961a:71; Tchang Si, 1931a:132; Vayssiere, 1888d:112; 1913a:300

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

        Mediterrània occidental:3 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Spurilla neapolitana
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Spurilla neapolitana" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 23/02/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/DYmzu)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.