Tenellia caerulea

Tenellia caerulea (Montagu, 1804)

Tenellia caerulea @ Strangford Lough, Co Down, Ireland per Bernard Picton
Taxonomia
Classe: Gastropoda Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura Spengel, 1881
Clade: Nudipleura Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraordre: Cladobranchia Willan & Morton, 1984
Parvordre: Aeolidida Odhner, 1934
Superfamilia: Fionoidea Gray, 1857
Familia: Fionidae  Gray, 1857
Gènere: Tenellia A. Costa, 1866
Espècie: Tenellia caerulea (Montagu, 1804)

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilética i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Dins Fionidae, els resultats obtinguts van demostrar la necessitat de desenvolupar una nova classificació ja que les classificacions anteriors (per exemple, separant Catriona, Cuthona i Trinchesia com a taxons diferents) eren inconsistents amb la filogènia resultant. Aquests anàlisis també recuperen un clade (Tenellia) que inclou a tots els membres dels gèneres Tenellia, Trinchesia, Phestilla, Catriona i la majoria de les espècies descrites i no descrites de Cuthona. Es proposen nous gèneres Rubramoena, Abronica i Tergiposacca per agrupar altres espècies. També suggereixen que Fionidae és ric en complexos d´espècies críptiques, difícils de separar pels caràcters taxonòmics tradicionals, i amb una gran diversitat d´espècies no detectades prèviament.

Sinònims

  • Doris caerulea Montagu, 1804
  • Eolidia bassi Vérany, 1846
  • Eolis deaurata Dalyell, 1853
  • Eolis glotensis Alder & Hancock, 1846
  • Eolis molios Herdman, 1881
  • Cuthona caerulea (Montagu, 1804)
  • Trinchesia caerulea (Montagu, 1804)

Descripció
La grandària d’aquesta espècie pot arribar fins els 25 mm de longitud, encara que generalment sol presentar una talla inferior, d’uns 10-12 mm. El color de fons del cos és blanquinós encara que amb una tonalitat molt suau verd-groguenca en algunes zones. Els palps orals i els rinòfors són relativament curts i de color blanc groguenc a la base i ataronjat a l’extrem. Els rinòfors surten molt junts i els ulls s’observen una mica per darrere i a l’exterior de la base dels rinòfors. Els cerata són curts i fusiformes i es reuneixen en 6-7 grups a cada costat del cos. El primer grup està format per unes 3 fileres de cerata, mentre que els altres grups només en tenen una. Entre el primer i segon grup de cerata es troba, en el centre del dors, la zona cardíaca. La coloració dels cerata fa inconfusible a l’espècie: la base translúcida amb alguna diminuta taca blavosa, més  amunt coloració ataronjada i després la banda blavosa (que dóna nom a l’espècie) molt fosca, una banda groc ataronjada i l’àpex semitransparent. Amb aquesta coloració del tegument dels cerata no s’aprecia la glàndula digestiva en el seu interior. El peu és estret i translúcid, no diferencia palps orals anteriorment. Els exemplars mediterranis, probablemente una espècie críptica diferent, tenen unes bandes de color blanc irisat o groguenc al llarg del dors i els costats del cos; la banda dorsal normalment arriba a la part superior del cap i de la cua.

Biologia
T. caerulea és una de les espècies de nudibranquis més freqüents en litorals rocallosos, generalment poc il·luminats i amb abundància d’algues i hidrozous. Entre els hidraris sobre els quals ha estat citat poden destacar-se a Aglaophenia ploma, Eudendrium  racemosum, Halecium halecinum i diferents espècies de Sertularella (S. polyzonias, S. crassicaulis, S. gayi), dels quals s’alimenta. Els exemplars més petits solen tenir una coloració general del cos i dels cerata més intensa, amb una banda dorsal blanca, fet que ha donat lloc a pensar que son varietats diferents, la qual cosa no ha pogut ser comprovada encara. La posta, que és dipositada sobre el mateix hidrari del que s’alimenta l’animal, és un cordó enrotllat en una espiral plana d’unes dues voltes i mitja, amb ous blancs ovalats disposats helicoïdalment dins del cordó; la grandària dels ous és d’unes 200 micres.

Etimologia

Distribució
Es tracta d’una espècie europea que habita aigües atlàntiques europees des d’Irlanda i les Illes Britàniques, les illes Açores i Canàries. Tot i que està present a la Mediterrània, és probable que comparteixi hàbitat amb una espècie críptica molt semblant que encara no ha estat descrita, present a la Mediterrània des de Grècia fins a la conca occidental. A la Península Ibèrica hi és en la totalitat de les seves zones costaneres, inclosa Portugal. També ha estat citada a Balears. En les costes catalanes ha estat observada en nombroses localitats de la Costa Brava, des del Port de la Selva fins a Blanes.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Tenellia caerulea (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Tenellia caerulea

    Galicia: Urgorri and Besteiro (1983, 1984), Rolán (1983). Portugal: De Oliveira (1895), Hidalgo (1916), Nobre (1932) (all the above records as Amphorina), García-Gómez et al. (1991), Calado et al. (1999, 2003). Gibraltar: García-Gómez (1983, 2002), García-Gómez et al. (1989). Levante: De Fez (1974, as Amphorina), Templado (1982b, 1983, 1984), Marín and Ros (1987, 1991). Catalunya: Ros (1975, 1978b, 1985a, citada como Trinchesia aurantia), Ros & Altimira (1977), Altimira et al. (1981), Ballesteros (1980, 1985), Pereira (1981), Pereira & Ballesteros (1982), Huelin & Ros (1984), M@re Nostrum [Cala Rovellada (Portbou) 11/2000, Illa Rodona (Llançà) 11/1998, Bau de S’Arnella (El Port de la Selva) 6/2000, Bau de la Punta del Molí (El Port de la Selva) 5/1999, Illa Mateua (L'Escala) 12/2001 y 3/2002]. Citada con anterioridad a 1985 como Trinchesia caerulea. Baleares: Wirtz and Debelius (2003), Ballesteros and Templado (1996). Canarias: Moro et al. (1995, 2003), Ortea et al. (2001, 2003), Wirtz and Debelius (2003). Azores: Calado (2002).

    General: Barletta, 1981:114; Burgin-Wyss, 1961:461; Nordsieck, 1972:80; Pruvot-Fol, 1953b:[P]; 1954b:381; Thompson, 1976a:[P]; Thompson & Brown, 1976:186; Vicente, 1963a:177; 1967:156 as Trinchesia caerulea; Brown, 1980:243; Brown & Picton, 1979:27; Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:179[P]; Hayward, Wigham, & Yonow, 1990:726; Picton & Morrow, 1994:100[P]; Riedl, 1983:329; Schmekel & Portmann, 1982:248[P]; Thompson, 1988:266[P]; Thompson & Brown, 1984:120[P] as Cuthona caerulea

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

        Mediterrània occidental:3 Stars
        Mediterrània oriental:1 Stars
        Oceà Atlàntic:3 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Tenellia caerulea
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Tenellia caerulea" in OPK-Opistobranquis, Published: 17/05/2012, Accessed: 25/05/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/puvcp)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.