Tenellia genovae

Tenellia genovae (O’Donoghue, 1929)

Tenellia genovae per Enric Madrenas
Taxonomia
Classe: Gastropoda Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura Spengel, 1881
Clade: Nudipleura Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraordre: Cladobranchia Willan & Morton, 1984
Parvordre: Aeolidida Odhner, 1934
Superfamilia: Fionoidea Gray, 1857
Familia: Fionidae  Gray, 1857
Gènere: Tenellia A. Costa, 1866
Espècie: Tenellia genovae (O’Donoghue, 1929)

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilética i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Dins Fionidae, els resultats obtinguts van demostrar la necessitat de desenvolupar una nova classificació ja que les classificacions anteriors (per exemple, separant Catriona, Cuthona i Trinchesia com a taxons diferents) eren inconsistents amb la filogènia resultant. Aquests anàlisis també recuperen un clade (Tenellia) que inclou a tots els membres dels gèneres Tenellia, Trinchesia, Phestilla, Catriona i la majoria de les espècies descrites i no descrites de Cuthona. Es proposen nous gèneres Rubramoena, Abronica i Tergiposacca per agrupar altres espècies. També suggereixen que Fionidae és ric en complexos d´espècies críptiques, difícils de separar pels caràcters taxonòmics tradicionals, i amb una gran diversitat d´espècies no detectades prèviament.

Korshunova et al. (2017) presenten unes filogènies basades en caràcters morfològics (els quals poden ser paràlegs) per reclassificar aquest grup. A més, per la filogènia molecular utilitzen el gen COI (que no és útil per separar gèneres) en comptes de p.e. el gen H3, de forma que les hipotesis presentades son dèbils. Per aquesta raó mantenim la darrera classificació fins que s´aclareixi l´estatus d´aquesta espècie.

Sinònims

  • Cratena genovae O’Donoghue, 1929
  • Cuthona genovae (O’Donoghue, 1929)
  • Trinchesia genovae (O’Donoghue, 1929)

Descripció
És una espècie de mida petita que pot arribar als 9-10 mm de longitud. El color de fons del cos és groguenc però en moltes zones aquest color està emmascarat per pigment blanc opac i irisat, especialment en el dors, els costats i el dors del cap. En alguns exemplars també pot veure’s un pigment blavós  difús. És molt aparent una franja groga que recorre tot la zona mitjana dorsal del cos, des del cap fins a gairebé la cua. En la paret lateral del cap també s’aprecien bandes ataronjades. Els tentacles orals són curts i semitransparents i tenen els extrems ataronjats. Els rinòfors són també semitransparents però la seva superfície està irisada de blanc i sol haver-hi una banda subapical taronja; en el terç inferior del rinòfor, l’absència de pigment blanc o taronja fa que es formi una banda estreta que es veu de color més fosc que la resta del rinòfor. Els ulls estan a la base i una mica per darrere dels rinòfors. Hi ha 4-5 grups de cerata a cada costat del cos, el primer d’ells constituït per 3 fileres, els altres grups per una filera sola. Els cerata són lleugerament fusiformes, bastant estrets a la base i amb la punta afilada. El color de la glàndula digestiva dins del cerata és marró fosc i el seu aspecte és granulós encara que aquest color es veu emmascarat pel pigment superficial blau irisat bastant fosc que hi ha en la seva cara anterior. L’àpex del cerata és semitransparent i disposa d’1 o 2 bandes circulars de color crema. El peu és transparent i està una mica eixamplat a la seva zona anterior, però sense formar palps propodials.

Biologia
És una espècie que per la seva mida petita sol passar bastant desapercebuda entre les algues amb hidraris sobre les quals es troba, generalment en parets rocalloses poc il·luminades. S’alimenta d’hidraris com Obelia, Dynamena, Halecium i Sertularella. La posta és un cordó en espiral d’una sola volta que conté ous blancs d’unes 100 micres de diàmetre.

Etimologia

  • Genovae fa referència a la ciutat de Gènova (Itàlia)

Distribució
Es tracta d’una espècie anfiatlàntica ja que s’ha citat al Mar Carib (Costa Rica), a Canàries, i a les costes europees atlàntiques i mediterrànies. En la Península Ibèrica ha estat trobada en totes les zones costaneres d’Espanya i de Portugal, també a les illes Balears. A Catalunya ha estat citada en diferents localitats de la Costa Brava: Cala Sant Antoni i Es Caials (Cadaqués), Cala Aiguafreda (Begur), Cala Mateua (L’Escala), Llafranc, Tossa de Mar, cala Santa Cristina (Lloret), Blanes, Mataró i al Port de l´Estany (Ametlla de Mar).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Tenellia genovae (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Tenellia genovae

    Cantabria: Ortea (unpubl. data). Portugal: García-Gómez et al. (1991), Calado et al. (1999). Andalucía (Atl.): Cervera and García (1986). Gibraltar: García-Gómez (1983, 2002). Andalucía (Med.): Ballesteros et al. (1986), Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a). Levante: Templado (1982b, 1983, 1984), Ballesteros et al. (1986), Marín and Ros (1990). Catalunya: Ros (1975, citada como Trinchesia foliata), Ros (1978b, 1985a, citada como Trinchesia), Ros & Altimira (1977, citada como Trinchesia), Ballesteros (1980, citada como Trinchesia, 1985), Pereira & Ballesteros (1982, citada como Trinchesia), Martín et al. (1990), Domènech et al. (2002). Baleares: Ballesteros, Álvarez and Mateo (1986). Canarias: Malaquias and Calado (1997, as C. cf. genovae), Moro et al. (1995, 2003), Ortea et al. (2001, 2003).

    General: Bouchet, 1977:235 as Trinchesia genovae; Picton & Morrow, 1994:102[P]; Picton & Wilson, 1984:349; Riedl, 1983:329; Schmekel & Portmann, 1982:250[P]; Thompson, 1988:272; Thompson & Brown, 1984:122[P] as Cuthona genovae

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

        Mediterrània occidental:2 Stars
        Mediterrània oriental:1 Stars
        Oceà Atlàntic:1 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Tenellia genovae
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Tenellia genovae" in OPK-Opistobranquis, Published: 17/05/2012, Accessed: 19/10/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/jIMNS)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.