Tenellia maua

Tenellia maua  (Ev. Marcus & Er. Marcus, 1960)

Tenellia maua @ Lake Worth Lagoon, Florida 23-09-2016 per Ariane Dimitris
Taxonomia
Classe: Gastropoda Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura Spengel, 1881
Clade: Nudipleura Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraordre: Cladobranchia Willan & Morton, 1984
Parvordre: Aeolidida Odhner, 1934
Superfamilia: Fionoidea Gray, 1857
Familia: Fionidae Gray, 1857
Gènere: Tenellia A. Costa, 1866
Espècie: Tenellia maua  (Ev. Marcus & Er. Marcus, 1960)

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilética i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Dins Fionidae, els resultats obtinguts van demostrar la necessitat de desenvolupar una nova classificació ja que les classificacions anteriors (per exemple, separant Catriona, Cuthona i Trinchesia com a taxons diferents) eren inconsistents amb la filogènia resultant. Aquests anàlisis també recuperen un clade (Tenellia) que inclou a tots els membres dels gèneres Tenellia, Trinchesia, Phestilla, Catriona i la majoria de les espècies descrites i no descrites de Cuthona. Es proposen nous gèneres Rubramoena, Abronica i Tergiposacca per agrupar altres espècies. També suggereixen que Fionidae és ric en complexos d´espècies críptiques, difícils de separar pels caràcters taxonòmics tradicionals, i amb una gran diversitat d´espècies no detectades prèviament.

Sinònims

  • Catriona maua   Ev. Marcus & Er. Marcus, 1960

Descripció
Aquesta petit aeolidaci té una mida màxima citada de 12 mm. Té el cos de color blanc o groguenc translúcid amb taques irregulars de color blanc opac. El cap és estret com en altres espècies del gènere. Els tentacles del cap són curts, de color blanc opac i dirigits cap als costats. Rinòfors en forma de dit, llissos i curts, amb el costat anterior de color blanc opac i una ratlla de color vermell o de color taronja brillant al costat posterior de la base. Els ulls són de color negre. Els extrems anteriors del peu son arrodonits; el peu no és tan ampli com el cos, i la cua és acabada en punta. Les cerata tenen forma de maça (son més amples per sobre de la meitat de la seva longitud) són nombroses, pot haver-hi fins a 11 files de cerata a cada costat del cos. Les fileres més poblades són de la 2 a la 4, i les menys poblades són les més properes a la cua. Les cerata no cobreixen totalment la regió anterior del cos ni la punta de la cua. L’anus i el nefroprocte es troben prop de la cerata més interna de la fila cinquena dreta, mentre que el gonoporus està entre la primera i la segona files de la dreta. L’esòfag de color vermell brillant és visible per transparència, com ho són els diverticles marrons i llissos de la glàndula digestiva a la base de cerates.

Biologia
Generalment es troba en aigües poc profundes (d’1 a 8 metres de profunditat) sobre esponges o branques d’hidrozous. Thompson (1980) va recollir aquesta espècie a Jamaica d’hidrozous Pennaria, mentre que Marín i Ros (1987) la van recollir en Ventromma halecioides a la Mediterrània. Aquesta espècie és més freqüent entre novembre i gener, i d’abril a juny. La posta és una espiral d’una volta (Marcus i Marcus, 1960) o en forma de ronyó (Marín i Ros, 1987) amb prop de 70 ous de 100 micres de diàmetre. L’eclosió té lloc després de 16-17 dies a 16ºC.

Etimologia

  • Maua, d’origen incert, sembla relacionat amb gats.

Distribució
Tenellia maua té una distribució anfi-Atlàntica. S’ha citat a l’Atlàntic occidental a Miami, EUA (Marcus i Marcus, 1960), Curaçao i Bonaire (Marcus i Marcus, 1963), Jamaica (Edmunds, 1964; Thompson, 1980), Barbados (Edmunds i Just, 1983) i Bahames (Redfern, 2001). A l’Atlàntic oriental s’ha citat a Gran Canària, Tenerife i La Gomera (Illes Canàries per Ortea et al, 2002), Açores (Malaquias et al., 2009), Cap Verd (Ortea et al., 2002) i la costa sud Atlàntica d’Espanya (Cervera, dades no publicades). A la Mediterrània s’ha citat al golf de Nàpols, Itàlia (Schmekel, 1968; Schmekel i Portmann, 1982) i al Mar Menor, Murcia, Espanya (Marín i Ros, 1987).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Tenellia maua (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Abundància

        Mediterrània occidental:1 Stars
        Mediterrània oriental:0 Stars
        Oceà Atlàntic:1 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Tenellia maua
basada en els nostres propis registres.

Videos

Tenellia maua @ Lake Worth Lagoon, West Palm Beach, Florida, USA by Ariane Dimitris

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Tenellia maua" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2016, Accessed: 27/05/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/ZEgee)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.