Tenellia miniostriata

Tenellia miniostriata (Schmekel, 1968)

Tenellia miniostriata per Miquel Pontes
Taxonomia
Classe: Gastropoda Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura Spengel, 1881
Clade: Nudipleura Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraordre: Cladobranchia Willan & Morton, 1984
Parvordre: Aeolidida Odhner, 1934
Superfamilia: Fionoidea Gray, 1857
Familia: Fionidae  Gray, 1857
Gènere: Tenellia A. Costa, 1866
Espècie: Tenellia miniostriata (Schmekel, 1968)

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilética i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Dins Fionidae, els resultats obtinguts van demostrar la necessitat de desenvolupar una nova classificació ja que les classificacions anteriors (per exemple, separant Catriona, Cuthona i Trinchesia com a taxons diferents) eren inconsistents amb la filogènia resultant. Aquests anàlisis també recuperen un clade (Tenellia) que inclou a tots els membres dels gèneres Tenellia, Trinchesia, Phestilla, Catriona i la majoria de les espècies descrites i no descrites de Cuthona. Es proposen nous gèneres Rubramoena, Abronica i Tergiposacca per agrupar altres espècies. També suggereixen que Fionidae és ric en complexos d´espècies críptiques, difícils de separar pels caràcters taxonòmics tradicionals, i amb una gran diversitat d´espècies no detectades prèviament.

Ortea et al. (2001) efectuen la redescripció de Cuthona pallida (Eliot, 1906) gràcies a exemplars recol·lectats a les illes Canàries i a Cap Verd. Atès la semblança d’aquesta espècie en la seva morfologia, coloració i estructura radular a l’espècie mediterrània Cuthona miniostriata (Schmekel, 1968), consideren que aquesta última podria ser sinònim de Cuthona pallida. No obstant, donades les escasses referències de la presència d’ambdues espècies, queden certs dubtes referent a aquest fet per la qual cosa, de moment, hem decidit mantenir aquesta espècie com la descrita per Schmekel el 1968, com també està indicat en les bases de dades WoRMS i CLEMAM, per bé que actualitzem el nom genèric segons el treball de Cella et al. (2016).

Sinònims

  • Trinchesia miniostriata Schmekel, 1968
  • Cuthona miniostriata (Schmekel, 1968)

Descripció
Es tracta d’un eolidaci de petita talla, ja que els animals no solen superar els 5 mm de longitud. El cos és de color blanquinós a causa d’un pigment blanc opac que cobreix gairebé tot el cos, inclosos els cerates. El detall que identifica clarament a aquesta espècie són les bandes de color vermellós que recorren la zona dorsal dels rinòfors i dels tentacles orals. A la zona mitjana del rinòfor la banda longitudinal es converteix en un ample anell que l’envolta completament. A la base dels rinòfors, aquestes bandes vermelloses poden continuar cap enrere fins arribar a la base del primer cerata. L’extrem dels rinòfors i dels tentacles orals són blancs i semitransparents. Els ulls són ben visibles a la base posterior dels rinòfors. Els cerates són curts, una mica globosos i d’extrem arrodonit; són de color blanc però en la seva base es pot apreciar la glàndula digestiva de color marró o lleugerament vermellós. Hi ha 5-6 grups de cerates ben separats a cada costat del cos i en cada un d’ells hi ha només entre 2 i 4 cerates. En alguns exemplars menys pigmentats de blanc es pot observar el cnidosac a la punta dels cerates. El peu és estret i semitransparent, en la seva zona anterior està lleugerament eixamplat però sense formar palps propodiales.

Biologia
És una espècie que viu entre algues amb hidraris epibionts però de la que, per la seva raresa, es coneixen molt poques dades de la seva biologia. Schmekel & Portmann (1982) indiquen que s’alimenta d’un hidrozou atecat del gènere Bougainvillia. Els mateixos autors citen que les seves postes són de forma elipsoidal o reniforme i contenen ous blanquinosos o lleugerament rosats d’unes 80 micres de diàmetre.

Etimologia

  • Miniostriata. De “Minio”, deriva del Llatí “minium”, pols vermell brillant empleat com a pigment en la fabricació del vidre i com a pintura per cobrir peces de ferro i evitar que es rovellin + “Striata”, del Llatí “striatus”, estriat, acanalat.

Distribució
Cuthona miniostriata és coneguda només a la Mediterrània occidental, al golf de Nàpols, a Banyuls (Schmekel & Portmann, 1982) i en les costes llevantines i catalanes de la Península Ibèrica (Cervera et al. 2004).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Tenellia miniostriata (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Tenellia miniostriata

Abundància

        Mediterrània occidental:1 Stars
        Mediterrània oriental:0 Stars
        Oceà Atlàntic:0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Tenellia miniostriata
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Tenellia miniostriata" in OPK-Opistobranquis, Published: 11/09/2014, Accessed: 17/08/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/HjCgt)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.