Tenellia ocellata

Tenellia ocellata (Schmeckel, 1966)

Tenellia ocellata per Enric Madrenas
Taxonomia
Classe: Gastropoda Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura Spengel, 1881
Clade: Nudipleura Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraordre: Cladobranchia Willan & Morton, 1984
Parvordre: Aeolidida Odhner, 1934
Superfamilia: Fionoidea Gray, 1857
Familia: Fionidae  Gray, 1857
Gènere: Tenellia A. Costa, 1866
Espècie: Tenellia ocellata (Schmeckel, 1966)

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilética i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Dins Fionidae, els resultats obtinguts van demostrar la necessitat de desenvolupar una nova classificació ja que les classificacions anteriors (per exemple, separant Catriona, Cuthona i Trinchesia com a taxons diferents) eren inconsistents amb la filogènia resultant. Aquests anàlisis també recuperen un clade (Tenellia) que inclou a tots els membres dels gèneres Tenellia, Trinchesia, Phestilla, Catriona i la majoria de les espècies descrites i no descrites de Cuthona. Es proposen nous gèneres Rubramoena, Abronica i Tergiposacca per agrupar altres espècies. També suggereixen que Fionidae és ric en complexos d´espècies críptiques, difícils de separar pels caràcters taxonòmics tradicionals, i amb una gran diversitat d´espècies no detectades prèviament.

Sinònims

  • Trinchesia ocellata Schmekel, 1966
  • Cuthona ocellata (Schmeckel, 1966)

Descripció
Els exemplars poden arribar a mesurar 13 mm de longitud. El cos dels animals és estilitzat i translúcid però d’una tonalitat verd-groguenca. En el dors destaca una línia longitudinal blanca que va des del cap, passant entre la base dels rinòfors, fins a la cua. En els flancs del cos també sol haver-hi una línia blanca, en ocasions discontínua. Els palps orals són relativament curts, transparents i amb pigment blanc superficial, excepte a la base, que és groga. Els rinòfors són gairebé de major longitud que els palps orals, són també semitransparents, podent-se veure en el seu interior i amb la lupa binocular el nervi rinofòric. La superfície dels rinòfors té taques blanques que poden ser gairebé contínues en la cara anterior i posterior. Els ulls, poc aparents, es troben quelcom per darrere de la base dels rinòfors. Pot haver-hi fins a 8 grups de cerata en cada costat del cos. Els dos primers grups són simètrics a banda i banda i entre ells es troba la regió cardíaca, que fa lleugera prominència cap amunt i té un tegument transparent que permet distingir l’aurícula i el ventricle i les seves contraccions. Hi ha tres fileres de cerata en el primer grup mentre que només una filera en els altres grups. A partir del segon grup de cerata, la resta son asimètrics, estant els de la dreta una mica més avançats que els de l’esquerra. La grandària dels cerata en cada grup augmenta des dels més exteriors fins als situats més internament. A l’interior de cada cerata, la glàndula digestiva és de color marró a la base i vermell intens prop de l’àpex, que és groguenc. En la meitat superior de l’epidermis dels cerata hi ha taques blanques irregulars en grandària i forma. El peu és estret i a la seva zona anterior diferencia uns curts palps propodials de color verd groguenc. L’orifici genital està situat sota la segona filera del primer grup de cerata de la dreta.

Biologia
S’han citat diverses espècies de hidraris com a substrat de T. ocellata, tant de tecats com d’atecats, com els gèneres Halecium, Dynamena, Sertulaella, Dicoryne, Podocoryne, Obelia i Eudendrium, que podrien constituir el seu manteniment alimentari. S’ha comprovat també que posa la posta sobre colònies del hidrari  Halecium labrosum; la posta és un cordó transparent i de forma irregular que té ous de color blanc d’unes 120 micres.

Etimologia

  • Ocellata, del Llatí ocellus, diminutiu d’oculus, ull. Es refereix a un ull simple, comú a molts organismes marins, però també es fa servir per animals amb taques circulars semblants a ulls.

Distribució
T. ocellata és una espècie relativament freqüent que viu preferentment en aigües del Mediterrani occidental, on ha estat observada en el Golf de Nàpols i en les de la Península Ibèrica. També ha estat citada en la costa portuguesa. A Catalunya s’ha citat de diverses localitats de la Costa Brava com Cala Sant Francesc (Blanes), Cala Santa Cristina (Lloret) i Tossa de Mar, entre d’altres.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Tenellia ocellata (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Tenellia ocellata

    Portugal: García-Gómez et al. (1991), Calado and Urgorri (1999), Calado et al. (1999, 2003). Gibraltar: García-Gómez et al. (1989). Levante: Templado (1982b, 1983, 1984). Catalunya: Ballesteros (1985, 1986), M@re Nostrum [Es Caials 5/2001].

    General: Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:181[P]; Perrone, 1986a:33; Riedl, 1983:329; Schmekel & Portmann, 1982:257[P]

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

        Mediterrània occidental:2 Stars
        Mediterrània oriental:0 Stars
        Oceà Atlàntic:0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Tenellia ocellata
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Tenellia ocellata" in OPK-Opistobranquis, Published: 17/05/2012, Accessed: 01/05/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/HvMLu)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.