Lomanotus barlettai

Lomanotus barlettai  García-Gómez, López-González & García, 1990

Lomanotus barlettai per José Carlos García Gómez
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia  Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraordre: Cladobranchia Willan and Morton, 1984
Parvordre: Dendronotida Odhner, 1934
Superfamilia: Tritonioidea  Lamarck, 1809
Familia: Lomanotidae  Bergh, 1890
Gènere: Lomanotus  Vérany, 1844
Espècie: Lomanotus barlettai  García-Gómez, López-González & García, 1990

Descripció
Cos allargat i estret, de mida petita (uns 5mm) i color marró, amb gran quantitat de taques superficials de color marró daurat o groc daurat, menys denses en algunes àrees distribuïdes irregularment, que adquireixen un aspecte fosc, gairebé negre. Té fins a 36 cerata disposades verticalment en tres parells de crestes corbes situades de forma contigua des de la part posterior de les beines rinofòriques fins a la regió caudal, formant una mena d’ondulació característica a cada costat del notus. Davant del primer parell de crestes dorsals hi ha dos cerata petites orientes cap a fora. A les crestes dorsals les cerata de major grandària es corresponen amb les que estan en posició més dorsal. Les cerata són digitiformes, més amples a la base, amb una o dues constriccions i amb un àpex bastant gran. La coloració de les cerata segueix el patró del cos, per bé que la quantitat de puntuacions daurades és menor que a la resta del cos. El vel frontal és arrodonit i té dos processos apuntats a cada costat del cos, el més curt dels quals es troba en posició interior. Els rinòfors són allargats (un quart de la longitud total del cos) i tenen de 8 a 9 làmines inclinades. L’àpex dels rinòfors s’estén una mica més enllà de l’extrem apical dels processos de la beina rinofòrica. Hi ha una petita cresta a la part posterior del raquis rinofòric. Les beines rinofòriques són altes i tenen dos constriccions que afavoreixen un abultament central molt característic. La vora de la beina rinofòrica té forma de copa i té 6 o 7 processos similars a les cerata, amb una o dues constriccions, una base ampla i un àpex lleugerament voluminós. Dorsalment, a la regió cefàlica hi ha una petita cresta tuberculada disposada longitudinalment que continua entre els rinòfors fins al començament de la cresta dorsal. La zona cardíaca, elevada i d’aspecte arrugat, se situa entre el primer i segon parell de crestes dorsals. Hi pot haver una sèrie de tubercles dorsals entre la segona i tercera cresta dorsal. La part anterior del peu és ample, amb dos lòbuls marcats, mentre que la part posterior és curta i apuntada. El porus genital està en el costat dret de l’animal, entre el rinòfor i la primera cresta dorsal. L’anus i el porus renal no són visibles en els exemplars estudiats.

Biologia
Els exemplars d’aquest dendronòtid són extremadament críptics sobre el substrat en què viuen: pedres calcàries d’origen sedimentari. Ha estat trobat al intermareal prop dels hidroides Kirchenpaueria pinnata i Ventromma halecioides dels que se suposa que s’alimenta, encara que ha estat possible observar aquest fet (García Gómez et al. 1990). Els exemplars trobats a Croàcia es van trobar a 20 metres de profunditat sobre l’alga Cystoseira sp. a prop de hidraris de la superfamilia Plumularioidea (Trainito et al. 2017). La seva capacitat de passar desapercebut és excel·lent gràcies al fet que permet que petites partícules del sediment s’adhereixin a les cerata i rinòfors, com a part del seu camuflatge.

Etimologia

  • Lomanotus. Del Grec “loma”, vora, riba  + “noton”, dors, esquena.
  • Barlettai. En honor del malacòleg italià Giorgio Barletta (1938-1988) que va publicar el treball “Malacofauna del Mar Rosso” el 1970.

Distribució
És una espècie aparentment poc freqüent, però les seves habilitats per camuflar-se amb el seu hàbitat fan que probablement hagi passat desapercebut. Els primers exemplars van ser descrits en les costes de Huelva, Espanya (García Gómez et al. 1990), havent estat citats posteriorment a la Costa Brava (l’Escala i Aiguafreda) el 2014 (Ballesteros et al. 2016) i a Labin , Croàcia en 2016 (Trainito et al. 2017). Ha estat trobada recentment a Gran Canària (Taliarte) el 2017.08.04 (Jose Juan Calderín Peñate, com. pers.), sense dubte la primera cita per a aigües canàries.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Lomanotus barlettai (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Abundància

        Mediterrània occidental:1 Stars
        Mediterrània oriental:1 Stars
        Oceà Atlàntic:1 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Lomanotus barlettai
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Lomanotus barlettai" in OPK-Opistobranquis, Published: 12/11/2014, Accessed: 22/10/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/sMbEW)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.