Tritonia manicata

Tritonia manicata Deshayes, 1853

Tritonia manicata per Enric Madrenas
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia  Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraordre: Cladobranchia Willan and Morton, 1984
Parvordre: Dendronotida Odhner, 1934
Superfamilia: Tritonioidea  Lamarck, 1809
Familia: Tritoniidae  Lamarck, 1809
Gènere: Tritonia  Cuvier, 1797
Espècie: Tritonia manicata  Deshayes, 1853

Sinónimos

  • Candiella villafranca Vayssière, 1901
  • Duvaucelia gracilis Risso, 1826
  • Nemocephala marmorata Costa A., 1867
  • Tritonia moesta Bergh, 1884

Descripció
El cos, com a altres espècies del mateix gènere, és alt i de secció quadrangular. Els animals són petits i poden assolir una mida de poc més de 10 mm de longitud. La coloració de fons del cos és blanquinosa-crua però té una taca marró fosc, gairebé negre, allargada i de contorn irregular, continua en molts exemplars, que va des del dors del cap fins a la cua, que enfosqueix el seu aspecte. Taques del mateix color s’aprecien també davant dels rinòfors i en les parets laterals del cos, en aquest últim cas en forma de petites taques irregulars, aliniades en alguns animals formant una estria discontínua. En alguns exemplars les taques del dors i costats del cos poden ser d’un to vermellós. El cap té un vel cefàlic semitransparent amb 4-6 digitacions en la part anterior. Els rinòfors són curts i de forma cilíndrica, amb 2-3 làmines molt poc desenvolupades i un petit nombre de digitacions dirigides obliquament cap endavant. El rinòfor està envoltat, en la seva base, d’una beina ampla de color blanquinós que també pot estar acolorida de pigment marró fosc. Els ulls s’aprecien per transparència al centre de la base dels rinòfors. El dors té 3-4 processos poc ramificats a cada costat i de color blanquinós. L’orifici genital i l’anus es troben al costat dret del cos, a l’altura del primer i segon procés dorsal. El peu és arrodonit a la zona anterior i ample a la cua, sobresortint àmpliament per sota del dors; el seu color és blanquinós-cru.

Biologia
Aquesta espècie es sol trobar a poca profunditat en parets rocalloses poc il·luminades amb abundància d’algues, esponges i hidraris. En aquestes parets abunden cnidaris antozous, del grup dels estolonifers, dels gèneres Cornularia i Clavularia, dels que, pel que sembla, s’alimenta. També pot aparèixer entre els rizomes de Posidonia oceanica.

Etimologia

  • Tritonia. El gènere Tritonia està dedicat a Tritó, a la mitologia grega el déu del Mar, fill de Posidó i Amfitrite, representat amb cap i tors humà i cua de peix.
  • Manicata. Del Llatí “manicatus”, que té mànigues llargues, que té nanses.

Distribució
Aquesta espècie es distribueix principalment per totes les costes de la Mediterrània encara que hi ha cites d’ella a la costa atlàntica del Marroc i a les Illes Britàniques. A la Península Ibèrica s’ha trobat en totes les seves zones costaneres i també a l’arxipèlag balear. A Catalunya s’ha citat en nombroses localitats de la Costa Brava com Es Caials, Illes Medes, Estartit, Cala Aiguablava, Llafranc, Cala Santa Cristina, Tossa de Mar, i també a Vilassar de Mar.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Tritonia manicata (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Tritonia manicata

    Cantabria: Ortea (1977a,b), Fernández-Ovies (1981). All as Duvaucelia. Galicia: Ortea (1977a,b), Fernández-Ovies (1981), Urgorri and Besteiro (1983). Portugal: De Oliveira (1895), Hidalgo (1916), Nobre (1932) (all these as T. moesta), García-Gómez et al. (1991a), Calado et al. (1999, 2003). Andalucía (Atl.): Cervera and García (1986). Gibraltar: García-Gómez (1983), García-Gómez et al. (1989). Andalucía (Med.): Luque (1983, 1986, as Duvaucelia), Ballesteros et al. (1986, as Duvaucelia), Hergueta and Salas (1987, as Duvaucelia), Templado, Luque and Moreno (1988), Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a). Levante: Templado (1982b, 1983, 1984), Ballesteros (1985), Ballesteros et al. (1986) (all of them as Duvaucelia), Marín and Ros (1987), Templado et al. (2002). Catalunya: Ros (1975, 1978b, 1985b), Ros & Altimira (1977), Ballesteros (1980, 1985), Altimira et al. (1981), Huelin & Ros (1984), M@re Nostrum [Illa Mateua (L'Escala) 7/1999]. Todas las citas excepto M@re Nostrum como Duvaucelia. Baleares: Templado (1982a), Ballesteros, Álvarez and Mateo (1986). Both records as Duvaucelia.

    General: Brown, 1978a:305; Brown & Picton, 1979:3; Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:137[P]; Haefelfinger, 1963:62; Luque, 1983:61; Perrone, 1986a:23; Picton & Morrow, 1994:30[P]; Pruvot-Fol, 1937:532; Riedl, 1983:321; Schmekel, 1970:174; Schmekel & Portmann, 1982:143[P]; Templado, Luque, & Moreno, 1988:18; Thompson, 1988:112; Thompson & Brown, 1984:14[P]

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

        Mediterrània occidental:1 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Tritonia manicata
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Tritonia manicata" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 23/10/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/VzEij)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.