Armina tigrina

Armina tigrina (Rafinesque, 1814)

Armina tigrina per João Pedro Silva
Taxonomia
Classe: Gastropoda Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura Spengel, 1881
Clade: Nudipleura Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraordre: Cladobranchia Willan and Morton, 1984
Parvordre: Euarminida Odhner, 1939
Superfamilia: Arminoidea Iredale & O’Donoghue, 1923 (1841)
Familia: Arminidae Iredale & O’Donoghue, 1923 (1841)
Gènere: Armina Rafinesque, 1814
Espècie: Armina tigrina Rafinesque, 1814

Sinònims

  • Diphyllidia lineata Otto, 1820
  • Pleurophyllidia cuvieri Meckel, 1823 (synonym)
  • Pleurophyllidia undulata Meckel, 1816

Descripció
Es tracta d’una espècie gran d’arminiaci, que pot arribar a aconseguir més de 10 cm de longitud. Com altres espècies del mateix gènere el cos és de contorn triangular i afilat per la cua. El dors de l’animal és gris fosc de fons però posseeix de 30 a 40 estries longitudinals blanquinoses que corresponen a elevacions del mantell de trajecte alguna cosa irregular. La vora del mantell sol ser de color blanc. El cap es protegeix per un escut cefàlic de color rosat la vora superior del qual és negre i que es perllonga a banda i banda per dues estructures a manera de palps. Els rinòfors són petits, de color fosc excepte l’extrem superior que és blanc, i surten justs de la base, posseint, com en les altres espècies del gènere, en la seva porció distal laminetes verticals. Al llarg dels marges del mantell es poden apreciar alineats nombrosos orificis que possiblement es deguin a glàndules que segreguen substàncies defensives. En la cara inferior del mantell es troben les brànquies, situades a la zona anterior, i en forma de laminetes molt atapeïdes disposades en sentit longitudinal, fines i de color blanquinós; darrere d’elles es troben les laminetes laterals, entre 45 i 55, són més gruixudes, de color marró i segueixen una adreça alguna cosa obliqua respecte a l’eix longitudinal del cos, arribant fins a gairebé la zona cabal del mantell. L’orifici genital es troba en l’extrem d’una papil·la molt protuberant en la paret lateral dreta del cos, just a la zona entre les laminetes branquials i el començament de les làmines laterals. La papil·la anal és menys aparent que la genital, trobant-se en la paret dreta del cos, aproximadament a l’inici del terç posterior. El peu és ample i de color rosat encara que la seva zona dorsal és grisa fosc, tenint la vora de color blanquinós, com la vora del mantell. A la regió més posterior el peu es pot apreciar un solc allargat que correspon a la glàndula pedia.

Biologia
Molt poc se sap de la biologia de Armina tigrina, que com altres espècies del mateix gènere viu en fons sorrencs o fangosos, a partir d’uns 10 m de profunditat, on pot enterrar-se amb ajuda de l’escut cefàlic. Té activitat principalment nocturna, estant durant les hores de llum enterrada en el sediment. Possiblement s’alimenti de pennatulacis (veure una altra espècie del Pacífic molt similar, Armina californica, fotografiada alimentant-se d’un pennatulaci Ptilosarcus gurneyi, http://www.seaslugforum.net/find/14913), i aquest video, nominat per als Emmy, filmat al Puget Sound aprop d’Anacortes, WA, per Champ Williams:

Etimologia

  • Armina. Nom propi femení germànic que significa “soldat” o “guerrera”.
  • Tigrina, relatiu a tigre.

Distribució
Aquesta espècie viu principalment en el Mediterrani occidental, on ha estat citada en les costes de Sicília, Golf de Nàpols i Portofino (Itàlia), costes mediterrànies de França (Banyuls, Cros de Cagnes), la Costa del Sol espanyola, les costes llevantines ibèriques i Catalunya. Fora del Mediterrani ha estat citada a Portugal i en la costa de Senegal. En les costes catalanes sembla ser una espècie relativament freqüent en certs caladors d’arrossegament de pesca comercial com La Planassa i Els Quaranta situats enfront de Blanes (70-140 m de profunditat) i enfront de la costa del Delta de l’Ebre (entre 10-20 m de profunditat).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Armina tigrina (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Armina tigrina

    Portugal: De Oliveira (1895), Nobre (1938-40). Both records as Pleurophyllidia undulata. Andalucía (Med.): Ocaña et al. (2000), Witz and Debelius (2003). Levante: Templado et al. (2002). Catalunya: Ballesteros (1983), Domènech et al. (2006).

    General: Abbott, 1954:83; Ballesteros, 1981:93; Barletta, 1981:93; Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:149[P]; Eyster, 1980:591; Marcus & Marcus, 1966:191; Nordsieck, 1972:70; Perrone, 1986a:31; Pruvot-Fol, 1937:57; 1954b:344[P]; Riedl, 1983:325; Thompson, Cattaneo, & Wong, 1990:402; White, 1955:184

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

        Mediterrània occidental:1 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Armina tigrina
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos


Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Armina tigrina" in OPK-Opistobranquis, Published: 28/08/2012, Accessed: 28/02/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/oIGfF)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.