Cladobranchia no assignats

El parvordre Cladobranchia no assignats és un grup o clade que agrupa totes aquelles famílies de Cladobranchia per als quals la filogènia molecular encara no pot aclarir les relacions entre elles, com Charcotiidae, Dironidae, Goniaeolididae, Heroidae, Madrellidae, Pinufiidae i Proctonotidae (considerats tradicionalment com Arminacis), Dotidae (considerats tradicionalment com Dendronotacis), Embletoniidae (considerats clàssicament com Eolidacis) i Doridoxidae (que tradicionament estaven inclosos a l’infraordre Pseudoeuctenidiacea) que ara queden reunits en aquest clade provisionalment, a l’espera de dades més concretes.

Doto dunnei, “Depuradora” (L’Escala, Girona), 21/04/2012 per Enric Madrenas

La taxonomia de les famílies de Cladobranchia no assignats és la següent:

  • Família Charcotiidae Odhner, 1926 (tradicionalment considerada dins dels Arminacis): inclou als gèneres Charcotia Vayssière, 1906 amb una sola espècie C. granulosa Vayssière d’aigües antàrtiques, Leminda Griffiths, 1985 amb l’espècie de Sud-àfrica L. millecra Giffiths, 1985 i Pseudotritonia Thiele, 1912, amb tres espècies d’aigües fredes de l’Antàrtida.
  • Família Dironidae Eliot, 1910 (tradicionalment dins dels Arminacis): amb l’únic gènere Dirona MacFarland, 1905 amb només tres espècies i una d’elles D. pellucida Volodchenko, 1941 d’aigües russes.
  • Família Goniaeolididae Odhner, 1907 (considerada tradicionalment dins dels Arminacis): amb l’únic gènere Goniaeolis M.Sars, 1861 i l’única espècie d’aigües del nord d’Europa, G. typica M. Sars, 1861.
  • Família Heroidae Gray, 1857 (considerada tradicionalment dins dels Arminacis): amb l’únic gènere Hero Alder & Hancock, 1855 i dues espècies del nord d’Europa, H. blanchardi Vayssière, 1888 i H. formosa (Lovén, 1844) que no s’han trobat encara a la Península Ibèrica.
  • Família Madrellidae Preston, 1911 (tradicionalment dins dels Arminacis): amb els gèneres Madrella Alder & Hancock, 1864 amb 4 espècies, una d’elles M. aurantiaca Vayssière, 1902 citada en aigües de l’arxipèlag balear, i Eliotia Vayssière, 1909 amb l’única espècie E. souleyeti Vayssière, 1909 d’aigües europees.
  • Família Pinufiidae Er. Marcus & Ev. Marcus, 1960 (també dins dels Arminacis en la classificació tradicional): amb l’únic gènere i única espècie Pinufius rebus Er. Marcus & Ev. Marcus, 1960 que viu al Indopacífic tropical.
  • Família Proctonotiae Gray, 1853 (tradicionalment considerada dins dels Arminacis): amb els gèneres Bonisa Gosliner, 1981 i una única espècie de Sud-àfrica, B. nakaza Gosliner, 1981; Caldukia Burn & Miller, 1969 amb tres espècies d’aigües australianes i neozelandeses; Galeojanolus MC Miller, 1971 amb l’única espècie G. ionnae MC Miller, 1971 de les costes de Nova Zelanda; Janolus Bergh, 1884 que agrupa una vintena d’espècies distribuïdes per tots els mars del món i tres d’elles, J. hyalinus (Alder & Hancock, 1854), J. cristatus (Delle Chiaje, 1841) i J. faustoi Ortea & Llera , 1988 en aigües jurisdiccionals espanyoles; i el gènere Proctonotus Alder & Hancock, 1844 amb l’única espècie P. mucroniferus (Alder & Hancock, 1844) del nord d’Europa.
  • Família Dotidae Gray, 1853 (considerada fins fa poc com a integrant dels tradicionals Dendronotacis): amb el gènere Doto Oken 1815 que inclou unes 70 espècies en tots els mars del món que viuen estretament associades a espècies d’hidrozous o gorgònies, de les quals unes 25 s’han citat en aigües ibèriques; i el gènere Miesea Marcus, 1961 i l’única espècie M. evelinae (Er. Marcus, 1957) d’aigües atlàntiques nord-americanes.
  • Família Embletonidae Pruvot-Fol, 1954 (considera fins fa poc dins dels Eolidacis): amb l’únic gènere Embletonia Alder & Hancock, 1851 i dues espècies vàlides acceptades E. gracilis Risbec, 1928 del Pacífic occidental i E. pulchra (Alder & Hancock, 1844) d’aigües europees, incloses la Península Ibèrica i el Mediterrani.
  • Família Doridoxidae, d’aigües profundes i amb únicament dues espècies del gènere Doridoxa Bergh, 1899 que no s’han trobat en aigües ibèriques.

Cladobranchia no assignats citats a la Mediterrània o a la península ibèrica:

Doto caballa

Doto caballa

Doto alidrisi

Doto alidrisi

Doto cervicenigra @ Sta. Maria al Bagno, Lecce, Italy by Cataldo Licchelli

Doto cervicenigra

Doto coronata by Enric Madrenas

Doto coronata

Doto cuspidata by Klas Malmberg (Sweden)

Doto cuspidata

Doto dunnei

Doto dunnei

Doto eireana - Photograph ©Bernard Picton

Doto eireana

Doto floridicola by Enric Madrenas

Doto floridicola

Doto fragaria @ Santa Maria al Bagno (Lecce), Jonian Sea, Italy 7m on hydroids and porifera, 2013 by Cataldo Licchelli

Doto fragaria

Doto fragilis quelhuit 24042008 by Jean Michel Crouzet

Doto fragilis

Doto furva @ Tarifa (Spain) by Manuel Martínez Chacón

Doto furva

Doto koenneckeri - Photograph ©Bernard Picton

Doto koenneckeri

Doto lemchei

Doto lemchei

Doto maculata - Photograph ©Bernard Picton

Doto maculata

Doto millbayana by Klas Malmberg (Sweden)

Doto millbayana

Doto paulinae by Enric Madrenas

Doto paulinae

Doto pinnatifida by João Pedro Silva

Doto pinnatifida

Doto pygmaea 3mm. Reproduced from paper by Ortea et al. 1997 - El género Doto Oken, 1815 en las islas Canarias y de Cabo Verde. License CC By Attribution

Doto pygmaea

Doto rosea by Enric Madrenas

Doto rosea

Doto tuberculata by Klas Malmberg (Sweden)

Doto tuberculata

Doto verdicioi @ Lapamán (Ría de Pontevedra, Spain) 28.03.1979 by Victoriano Urgorri

Doto verdicioi

Embletoria pulchra by José Carlos García Gómez

Embletonia pulchra

Janolus cristatus by Enric Madrenas

Janolus cristatus

Janolus hyalinus on bryozoan Tricellaria inopinata @ Zierikzee, Netherlands 25-09-2016 by Marco Faasse

Janolus hyalinus

Madrella aurantiaca by Manuel Ballesteros

Madrella aurantiaca

Proctonotus mucroniferus Loch Torridon, W. Scotland. Photo Gil Green. - Photograph ©Bernard Picton

Proctonotus mucroniferus

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.