Doto dunnei

Doto dunnei Lemche, 1976

Doto dunnei, “Depuradora” (L’Escala, Girona), 21/04/2012 per Enric Madrenas
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia  Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraordre: Cladobranchia Willan and Morton, 1984
Parvordre: Cladobranchia [no assignats] Willan & Morton, 1984
Familia: Dotidae  J.E. Gray, 1853
Gènere: Doto  Oken, 1815
Espècie: Doto dunnei  Lemche, 1976

Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie poden arribar a mesurar fins a 25mm de longitud. La coloració general és groguenca o de color “crema”, més intens en els cerata que el cos, i els animals més grans poden presentar fins a 8 parells de cerata. El cap és petit i els lòbuls laterals del vel cefàlic sobresurten lleugerament, la coloració és la mateixa que la del dors. Els rinòfors són transparents i molt llargs (3 vegades la longitud de la beina) amb una pigmentació en forma de punts blancs que també es troba en els marges de les beines rinofòriques. La papil·la anal, ben desenvolupada, se situa entre el primer i el segon parell de cerata del costat dret, amb una pigmentació en forma de punts blancs en el seu marge. L’obertura genital, acompanyada d’una petita protuberància se situa sota el primer cerata dret. Entre les seves característiques més destacables, a part de la seva gran mida, són els seus grans cerata amb diversos anells concèntrics proveïts de 5 a 9 tubercles que disminueixen la seva grandària des de l’àpex fins a la base del cerata. Com a característica única, poden tenir taques en forma d’anells concèntrics al voltant dels tubercles (a part de la típica puntuació en l’àpex del tubercle), i la coloració és negra-violàcia més o menys intensa. El tubercle apical és gran i arrodonit. Un altre tret molt característic són els seus ben desenvolupades pseudobrànquies, les més grans descrites per a aquest gènere, que consisteixen en diverses lamel·les transparents relativament grans i sortints, amb una pigmentació secundària en forma de punts blancs (no sempre). La zona cardíaca destaca com una gran protuberància, que igual que la resta del dors i costats té taques de diverses formes i grandàries de color marró fosc. El patró de coloració secundària és molt irregular fins i tot dins d’un mateix individu, podent trobar des d’individus ben desenvolupats i molt despigmentats, a cerata gairebé totalment pigmentades.

Biologia
El substrat sobre el qual podem trobar a aquesta espècie es limita a hidraris del gènere Kirchenpaueria i més concretament a l’espècie K. pinnata (fet que s’ha confirmat també en les costes del litoral català), de la qual s’alimenta i sobre la qual posa les postes. Aquestes mesuren entre 0.5 i 1 cm, i com la resta de les espècies del gènere Doto, consisteix en una cinta ondada amb diverses voltes dobles i de color blanquinós. El diàmetre dels ous va des de 75 a 100 micres, sent els més grans els més madurs.

Etimologia

  • Doto, del Llatí Doto, una nimfa marina, del Grec Dōtō
  • Dunnei. En honor de Jimmy Dunne, ictiòleg de la Galway University (Irlanda)

Distribució
Aquesta espècie es distribueix principalment en aigües del nord d’Europa, Illes Britàniques preferentment, costa d’Irlanda i la Península Ibèrica, on ha estat citada per el Cantàbric, Galícia, el litoral de Portugal i àrea de l’Estret de Gibraltar. En les costes catalanes s’ha observat en la Costa Brava a les Illes Medes, L’Escala i a Tossa de Mar, les primeres cites de l’espècie per al Mar Mediterrani.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Doto dunnei (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Doto dunnei

    Cantabria: Ortea and Urgorri (1978). Galicia: Urgorri and Besteiro (1983, 1984). Portugal: Calado et al. (1999, 2003). Gibraltar: García-Gómez (1983).

    General: Brown & Picton, 1979:8; Hayward, Wigham, & Yonow, 1990:710; Just & Edmunds, 1985:24[P]; Picton & Morrow, 1994:40[P]; Thompson, 1988:134; Thompson & Brown, 1984:30[P]

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

        Mediterrània occidental:2 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Doto dunnei
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos


Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Doto dunnei" in OPK-Opistobranquis, Published: 01/05/2013, Accessed: 25/07/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/1Mzb4)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.