Doto paulinae

Doto paulinae Trinchese, 1881

Doto paulinae per Enric Madrenas
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia  Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraordre: Cladobranchia Willan and Morton, 1984
Parvordre: Cladobranchia [no assignats] Willan & Morton, 1984
Familia: Dotidae  J.E. Gray, 1853
Gènere: Doto  Oken, 1815
Espècie: Doto paulinae Trinchese, 1881

Sinònims

  • Doto styligera Hesse, 1872

Descripció
Aquesta espècie normalment arriba a uns 7-8 mm de longitud. La coloració general del cos és blanquinós o groguenc per les vísceres internes, i lleugerament translúcid. El vel cefàlic és semitransparent i no està pigmentat. Tot el dors està recorregut per una banda marró, de vegades discontínua o trencada, que envaeix el dors del cap i que també tenyeix la cara interna de les beines rinofòriques. Les taques marrons poden també estar presents en els flancs de l’animal. Els rinòfors tenen granulacions blanques alineades al llarg de la seva cara anterior i posterior; les beines rinofòriques tenen els seus marges superiors lleugerament lobulats i amb granulacions blanques. Hi ha 4-5 parells de cerata, fins a 6 parells en els exemplars més grans de fins a 10 mm. Els 3-4 cerata anteriors són grans i molt similars entre si, mentre que generalment els últims són més petits i el darrer sol estar atrofiat. En els cerates ben desenvolupats sol haver 3-4 anells de 4 o 5 tubercles arrodonits i molt poc prominents. El tubercle apical, per contra, sí que és prominent i té una base molt ampla. El tret més característic d’aquesta espècie és, sens dubte, la coloració dels cerata. Tots els tubercles, a excepció del tubercle apical, estan coberts per una taca de color marró (de la mateixa tonalitat que la resta del cos) que recobreix gairebé la totalitat del tubercle. El tubercle apical és de color blanc opac, a causa d’una acumulació de granulacions blanques. A la base dels cerata sol haver una taca de color marró. No hi ha pseudobranquia a la cara interna dels cerata.

Biologia
Es coneixen molt poques dades biològiques d’aquesta espècie. D. paulinae ha estat citada sobre colònies de hidraris com Aglaophenia pluma i Eudendrium sp., i que s’alimenta d’Obelia geniculata (Schmekel & Kress, 1977). Schmekel & Portmann (1982) indiquen que les postes d’aquesta espècie tenen ous blancs molt petits, entre 60 i 77 micres de diàmetre.

Etimologia

  • Doto, del Llatí “Doto”, una nimfa marina, del Grec “Dōtō”.
  • Paulinae, dedicado a Pauline, aunque desconocemos la relación con el autor.

Distribució
Es coneixen poques cites d’aquesta espècie, que fins al moment està distribuïda per la conca nord-occidental de la Mediterrània, ja que ha estat citada a Gènova (Itàlia), Villefranche-sur-mer (França) i Capo Miseno (Golf de Nàpols, Itàlia). Hi ha cites de Mallorca (Illes Balears). A la Península Ibèrica es coneix només de la costa llevantina i a Catalunya (Cervera et al. 2004). Al litoral català s’ha trobat al Cap de Creus, L’Escala, Illes Medes, Tossa de Mar i Blanes.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Doto paulinae (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Doto paulinae

    Levante: Marín and Ros (1991). Catalunya: Ballesteros (1980, 1985, citada como D. cf. paulinae), Ballesteros (datos no publicados) [Blanes].

    General: Nordsieck, 1972:69; Pruvot-Fol, 1954b:407; Schmekel & Kress, 1977:482; Schmekel & Portmann, 1982:166; Trinchese, 1881a:93; Vayssiere, 1913a:309; Vicente, 1967:159

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

        Mediterrània occidental:0 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Doto paulinae
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pujals, Álvaro, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Doto paulinae" in OPK-Opistobranquis, Published: 19/06/2013, Accessed: 26/07/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/92ojD)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.