Janolus cristatus

Janolus cristatus (delle Chiaje, 1841)

Janolus cristatus per Enric Madrenas
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia  Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraordre: Cladobranchia Willan and Morton, 1984
Parvordre: Cladobranchia [no assignats] Willan & Morton, 1984
Familia: Proctonotidae  J.E. Gray, 1853
Gènere: Janolus  Bergh, 1884
Espècie: Janolus cristatus (delle Chiaje, 1841) [Eolis]

Sinònims

  • Antiopa splendida Alder & Hancock, 1848
  • Antiopella cristata (Chiaje, 1841)
  • Eolidia cristata Delle Chiaje, 1841
  • Eolis cristata Delle Chiaje, 1841 (original)
  • Janus spinolae Vérany, 1846

Descripció
Aquest nudibranqui sol mesurar al voltant de 25 mm de longitud encara que s’ha citat una mida màxima de 80 mm. El cos és de coloració general marró clar bastant translúcid, deixant veure en el seu interior alguns òrgans interns i les prolongacions de la glàndula digestiva. El dors està recorregut des de la cua per 1 línia longitudinal blanca, irisada algunes vegades de blau, que a la zona anterior del dors es bifurca en dos. La parets laterals del cos poden tenir també taques de la mateixa tonalitat. Els rinòfors són del mateix color que el cos i tenen làmines molt obliqües, l’àpex és blanquinós. Les bases alaminares dels rinòfors surten juntes del dors del cap i entre elles hi ha una estructura anomenada “carúncula nucal” de color marró i de superfície rugosa la missió de la qual sembla ser de tipus sensorial. Els ulls es troben a la base de cada rinòfor. El més característic d’aquesta espècie és l’existència de nombroses papil·les o cerata al dors que el fan semblar un nudibranqui eolidaci. No obstant això, aquestes papil·les es presenten al voltant de tot el cos, inclosa la zona anterior del cap i, encara que tenen ramificacions de la glàndula digestiva en el seu interior, no tenen cnidosac en el seu extrem, com tenen els eolidacis. Les papil·les són allargades, una mica més abombades a la seva regió central, i són translúcides, amb l’àpex de color blanc-blavós. Són contràctils, podent allargar-se o encongir-se, adquirint una forma globosa segons l’estat de l’animal. Les papil·les que neixen més a prop del peu són molt més petites que les situades més dorsalment. A l’interior de cada papil·la s’observa la ramificació de la glàndula digestiva en forma d’un cordó fi recte de color marró, que en el seu extrem més apical es ramifica. L’anus es troba a l’extrem d’una papil·la anal cilíndrica, blanquinosa i translúcida que es troba situada a la zona dorsal i posterior del cos; la vora superior de la papil·la anal està lleugerament lobulada.

Biologia
Aquesta espècie viu en parets rocoses ben il·luminades entre 10 i 25 m de profunditat. En algunes ocasions apareix sota pedres. En general sol trobar-se al voltant o sobre diferents espècies de briozous, dels quals s’alimenta. En la bibliografia s’ha citat com a substrat o aliment d’aquesta espècie a briozous com Alcyonidium gelatinosum, Bicellariella ciliata, diferents espècies de Bugula (B. avicularia, B.flabellata, B.neritina, B.turbinata) i Cellaria sp. La posta està constituïda per un llarg i fi cordó col·locat de manera ondulada; els ous tenen una mida d’unes 80 micres i són de color rosat, havent-hi diversos d’ells en una mateixa càpsula ovígera. Quan els animals són molestats són capaços de autotomizar les papil·les, que segueixen contraient-se i estirant-se després de desprendre’s del cos, possiblement com a mecanisme defensiu. Freqüentment els exemplars de J.cristatus tenen com a ectoparàsit el copèpode Doridicola agilis.

Etimologia

  • Janolus fa referència al déu grec Jano, el dels dos caps, protector del hogar (i per això se’l representa amb una clau).
  • Cristatus es refereix a que té cresta, segon Bernard PICTON al seu llibre “Nudibranchs of The British Isles”.

Distribució
Aquesta espècie apareix distribuïda per totes les costes europees, des del Mar del Nord fins a la Mediterrània, també a Canàries i a Madeira. A la Península Ibèrica ha estat citada en totes les seves àrees costaneres, tant atlàntiques com mediterrànies. A Catalunya és relativament freqüent en diferents localitats del nord de la Costa Brava com Es Caials.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Janolus cristatus (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Janolus cristatus

    Cantabria: Hidalgo (1916), Fernández-Ovies (1981, as Antiopella cristata). Galicia: Urgorri and Besteiro (1983, 1984, both records as Antiopella). Portugal: Nobre (1932, as Antiopa cristata), García-Gómez et al. (1991), Calado et al. (1999, 2003). Andalucía (Atl.): Cervera and García (1986). Gibraltar: García-Gómez (1983), García-Gómez et al. (1989). Andalucía (Med.): Luque (1983, 1986, as Antiopella), Templado, Luque and Moreno (1988), Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a), Ocaña et al. (2000). Levante: Fez (1974, as Janus cristatus), Templado, Talavera and Murillo (1987). Catalunya: Theodor (1964), Ballesteros (1980, 1985), Ballesteros (datos no publicados) [Es Caials, Cap Falcó], M@re Nostrum [Es Caials 6/2000]. Canarias: Ortea et al. (2001), Moro et al. (2003), Wirtz and Debelius (2003). Madeira: Wirtz (1995a, 1999).

    General: Barletta, 1981:97; Brown & Picton, 1979:18; Eliot, 1906c:373; Farran, 1909:9; Hunnam & Brown, 1975:151; Jutting & Engel, 1936:56; Nordsieck, 1972:71; Pruvot-Fol, 1954b:375; Riedl, 1983:325; Schmekel, 1970:187; Thompson & Brown, 1976:138; Vicente, 1967:156; 1991a:[P] as Antiopella cristata; Bergh, 1873a:598; 1882:65; Costa, 1867:33; Fez Sanchez, 1974:106; Mazzarelli, 1903:286; Misuri, 1917:37; Tchang Si, 1931a:120; Tiberi, 1880:224; Trinchese, 1881:77; 1881a:77; Vayssiere, 1888d:29; 1913a:268 as Janus cristatus; Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:155[P]; Dekker, 1989:101; Hayward, Wigham, & Yonow, 1990:720; Marin & Ros, 1990:214; McMillan, 1968:70; Perrone, 1986a:31; Picton & Morrow, 1994:88[P]; Schmekel & Portmann, 1982:177[P]; Swennen, 1987:39; Templado, Talavera, & Murillo, 1987:94; Thompson, 1988:238[P]; Thompson & Brown, 1984:97[P] as Janolus cristatus

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

        Mediterrània occidental:2 Stars
        Mediterrània oriental:2 Stars
        Oceà Atlàntic:3 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Janolus cristatus
basada en els nostres propis registres.

Vídeo

Janolus cristatus @ Keratea, Attica, Greece 16m 1-02-2017 per Leonidas Stavrou

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Janolus cristatus" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 23/02/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/uy8Xn)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.