Janolus hyalinus

Janolus hyalinus (Alder & Hancock, 1854)

Janolus hyalinus on bryozoan Tricellaria inopinata @ Zierikzee, Netherlands 25-09-2016 per Marco Faasse

Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia  Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraordre: Cladobranchia Willan and Morton, 1984
Parvordre: Cladobranchia [no assignats] Willan & Morton, 1984
Familia: Proctonotidae  J.E. Gray, 1853
Gènere: Janolus  Bergh, 1884
Espècie: Janolus hyalinus (Alder & Hancock, 1854) [Antiopa]

Sinònims

  • Antiopa hyalina Alder & Hancock, 1854 (original)
  • Antiopella hyalina (Alder & Hancock, 1854)
  • Janolus flagellatus Eliot, 1906

Descripció
Cos de mida mitjana, pot créixer fins a uns 30mm de longitud, relativament ample i amb la cua curta. El color del cos és blanc groguenc translúcid, amb taques marró vermelloses nombroses i alguna taca blanca. Zona central del dors intensament pigmentada de color marró. Les cerata no són llises, sinó que tenen la superfície coberta de petites berrugues. Acaben en punta i estan disposades a tot al voltant de l’animal (també a la part frontal i posterior) formant files transversals de 4 o 5 ceres, de les quals les interiors són més llargues i van reduint la seva longitud cap a l’exterior fins a acabar com a mers tubercles; totes són transparents, amb una mica de pigment blanc i marró en la seva superfície i deixen veure, a prop de la seva base, la ramificació de la glàndula digestiva de color marró fosc que arriba com a molt a la meitat de la cerata. Aquesta glàndula no es veu en les cerates frontals ni posteriors. De vegades les cerata oculten el dors de l’animal. Els rinòfors, de color marró, tenen l’àpex truncat i nombroses làmines allargades, semblants a costelles, orientades obliquament en relació al rinòfor, amb nombroses “berrugues” que concentren taques de color blanc groguenc. Els ulls, petits, se situen a la base de cada rinòfor. La carúncula inter-rinofòrica és molt aparent, és allargada, relativament gran i segueix el patró cromàtic de l’animal. El peu és relativament ample, amb el marge anterior una mica ondulat i està fes en la seva part mitjana però no té lòbuls propodials o tentacles. La sola pedal és de color blanquinós i permet veure els òrgans interns per transparència. Els costats del cap tenen una mena de “cintes” que s’estenen cap avall i cap als marges del peu, formant una mena de cresta gairebé paral·lela a aquests marges. Hi ha un petit plec al voltant del cap que forma un petit vel oral que s’estén lateralment per formar dos tentacles orals diferenciats. L’anus està en posició dorsal i posterior.

Biologia
Sembla alimentar-se de briozous com Bugula fastigiata (Cornet i Marchad, 1951), Scrupocellaria spp. (Picton, 1984) o Tricellaria inopinata (Faasse, M. com.pers.). La posta consisteix en una espiral ondulada dispositada al voltant del seu aliment i amb ous relativament petits comparats, p.e. amb Janolus cristatus. És una espècie extremadament críptica sobre el substrat per la qual cosa ha estat observada poques vegades; de fet, quan està en repòs és fàcil confondre-la amb una anemone. Es troba des del límit de la baixamar fins a uns 20 metres de profunditat. En l’Oceà Atlàntic sol viure sota pedres amb abundant creixement de briozous, mentre que a la Mediterrània sembla trobar-se amb més freqüència en praderies de Posidonia oceanica (Schmeckel, 1968; Haefelfinger, 1960). Els exemplars de J. hyalinus solen autotomizar violentament les seves cerata si són molestats. Aquests cerata despresos de l’animal continuen movent-se durant una estona per distreure el predador i permetre escapar l’animal, però ho fan amb un moviment vertical i no en cercle com en molts aeolidacis. Aquesta espècie és molt similar a Proctonotus mucroniferus però es distingeixen bàsicament per la presència de la carúncula inter-rinofórica, típica a Janolus i absent en Proctonotus.

Etimologia

  • Janolus fa referència al déu grec Janus, el dels dos caps, guardià de les llars (i per això se’l representa amb una clau).
  • Hyalinus, The word is derived from Greek: ὑάλινος que significa vol dir “transparent”.

Distribució
Està present a les costes europees de l’Oceà Atlàntic, amb força cites al voltant de les Illes Britàniques i les costes d’Holanda i algunes a la Bretanya francesa. També està present a la Mediterrània, on ha estat citada en Villefranche sur Mer, França (Haefelfinger, 1960), Banyuls sur Mer, França (Vayssière, 1913; Thompson i Brown, 1976) i Nàpols, Itàlia (Schmeckel, 1968). Les cites per a la Península Ibèrica van tenir lloc a Cantàbria (Ortea, 1978), a Galícia (Urgorri & Besteiro, 1983), a l’Estret de Gibraltar (García Gómez et al. 1989), que en algunes obres citen com del Marroc ja que el exemplar va ser trobat a la ciutat autònoma de Ceuta, a Llevant (Templado, 1984) i Catalunya (Ballesteros et al., en premsa). Les cites d’aquesta espècie a Portugal (Cervera et al. 2004) atribuïdes a Calado (2003) corresponen en realitat a Janolus cristatus, i no es fa cap esment a la presència de J. hyalinus en aigües portugueses fins a la tesi doctoral de Da Costa, M.D.N. (2008) que cita l’espècie a la ria d’Aveiro (NW Portugal). Les cites de Nova Zelanda (Green, A. en Sea Slug Forum, 2001) són molt probablement una espècie diferent perquè a les fotos de Green es veu clarament que la glàndula digestiva arriba fins a la punta del cerata (Picton, 2001 a Sea Slug Forum) cosa que no es dóna en l’espècie europea.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Janolus hyalinus
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Janolus hyalinus basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas et al. (2012-2017) "Janolus hyalinus" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 18/11/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/P5Nui)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.