Acanthodoris pilosa

Acanthodoris pilosa (Abildgaard in Müller, 1789)

Acanthodoris pilosa per Klas Malmberg (Suècia)

Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Euctenidiacea  Tardy, 1970
Infraordre: Doridacea  Thiele, 1931
Superfamilia: Onchidoridoidea  J.E. Gray, 1827
Familia: Onchidorididae  J.E. Gray, 1827
Gènere: Acanthodoris  J.E. Gray, 1850
Espècie: Acanthodoris pilosa (Abildgaard in Müller, 1789) [Doris]

Sinònims

  • Acanthodoris citrina Verrill, 1879
  • Acanthodoris ornata Verrill, 1879
  • Acanthodoris pallida Bergh, 1905
  • Acanthodoris pilosa var. albescens Bergh, 1880
  • Acanthodoris pilosa var. pallida Bergh, 1905
  • Acanthodoris pilosa var. purpurea Bergh, 1880
  • Acanthodoris pilosa var. zealandiae Bergh, 1905
  • Acanthodoris subquadrata (Alder & Hancock, 1845)
  • Doris bifida Verrill, 1870
  • Doris flemingi Forbes, 1838
  • Doris flemingii Forbes, 1838
  • Doris laevis Gray M.E., 1850
  • Doris nigricans Fleming, 1820
  • Doris pilosa Abildgaard in Müller, 1789 (original)
  • Doris quadrangulata Jeffreys, 1869
  • Doris rocinela Leach, 1852
  • Doris similis Alder & Hancock, 1842
  • Doris stellata Gmelin, 1791
  • Doris sublaevis Thompson, 1840
  • Doris subquadrata Alder & Hancock, 1845

Descripció
El cos mesura generalment uns 40mm. de llarg, amb una longitud màxima registrada de 55mm. El mantell recobreix completament el cos, donant-li forma de cúpula. El color del cos és molt variable, pot ser blanc, gris pàl·lid, groc, marró o negre. Els espècimens de color clar, especialment els juvenils, poden tenir taques més fosques, i els seus òrgans interns poden ser vists per transparència. El mantell està molt espiculat, les espícules són llargues i primes, i estan disposades radialment, el que li dóna un tacte tou. També està cobert de tubercles tous, alts i cònics que li donen un aspecte pilós característic, però aquests tubercles es poden contraure, dificultant la identificació. El peu és de color blanc translúcid, ocasionalment amb taques fosques a la sola, i permet que els òrgans interns es vegin per transparència en el centre. La part superior del peu segueix el patró de color del mantell. El peu té els extrems anterior i posterior arrodonits, i la part posterior s’estén més enllà del mantell quan l’animal està en moviment. El cap té un vel oral estret que forma dos tentacles roms als costats. Té els rinòfors llargs, normalment doblegats cap enrere i orientats cap a fora, amb una tija llisa i 10-24 laminetes (el seu nombre augmenta amb la mida de l’exemplar) en la seva porció distal, rematada per un mucró a la punta. Els rinòfors surten d’unes beines rinofòriques baixes, amb les vores crenulades, que tenen el mateix color del mantell, però les laminetes amb freqüència poden ser de color groguenc, ocasionalment taronja brillant. Hi ha nou brànquies tripinnades relativament grans, del mateix color del mantell, de vegades esquitxades de blanc, i sovint amb el raquis també blanc, que es localitzen al voltant de l’anus, a la part posterior del dors.

Biologia
Es troba des de la superfície fins els 170 m de profunditat. En general s’alimenta de polizous incrustants del gènere Alcyonidium, però també es troba sobre Flustrellidra hispida. Arriba a la maduresa als 8 mm de longitud (Miller, 1958), i la posta és una cinta d’ous de color blanc i un diàmetre de 64-76 micres, formant una espiral de dues voltes, unida al substrat per una de les vores. Les brànquies es poden retreure de forma independent sota el mantell si l’animal se sent en perill.

Etimologia

  • Acanthodoris. Del Grec “akantha”, espina + “Doris”, una nimfa marina a la mitologia Grega, dona de Nereu, nimfa de les aigües i mare de les Nereides.
  • Pilosa. Del Latín “pilosus”, peluda, coberta de pèl.

Distribució
Aquesta espècie ha estat citada des de l’Oceà Àrtic (Illes Fèroe i Islàndia) fins al Marroc, és comú al voltant de les Illes Britàniques i en totes dues costes del mar del Nord. També és present a les dues costes nord-americanes, des de Groenlàndia fins Virginia a l’Atlàntic, i des d’Alaska fins a Vancouver al Pacífic. Es considera dubtosa la presència de Acanthodoris pilosa a la Mediterrània. Considerada freqüent a Palerm, Itàlia per Philippi (1836) (com a Doris stellata Gmelin in Linnaeus, 1791, fide Thompson i Brown, 1984), de fet aquesta espècie només ha estat citada a la Mediterrània per Forbes (1844) per al Mar Egeu (Cattaneo-Vietti & Chemello, 1987).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Acanthodoris pilosa (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Abundància

        Mediterrània occidental:0 Stars
        Mediterrània oriental:1 Stars
        Oceà Atlàntic:3 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Acanthodoris pilosa
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas et al. (2012-2017) "Acanthodoris pilosa" in OPK-Opistobranquis, Published: 19/09/2014, Accessed: 01/03/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/IHH9O)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.