Aegires sublaevis

Aegires sublaevis  Odhner, 1932

Aegires sublaevis 11mm @ Dwejra, Gozo, Malta 5m 29-07-1994 per Carmel Sammut
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Euctenidiacea  Tardy, 1970
Infraordre: Doridacea  Thiele, 1931
Superfamilia: Polyceroidea  Alder & Hancock, 1845
Familia: Aegiretidae  P. Fischer, 1883
Gènere: Aegires  Lovén, 1844
Espècie: Aegires sublaevis  Odhner, 1932

Descripció
Petit nudibranqui doridaci amb una longitud màxima registrada de 12 mm. El cos és dur i rígid. El color base del cos va de blanc a groguenc, translúcid. Hi ha algunes taques grisoses, cadascuna vorejada per un anell opac del color base, més evident en els exemplars madurs. Hi ha una cresta dorsal, arrodonida i baixa, que s’eixampla a la part posterior del cos, formant una espècie de coberta per a les tres brànquies, i que es divideix en la part frontal del cos passant al costat de les beines rinofòriques. Els exemplars de l’Atlàntic tenen una cresta lateral diferenciada, vora del mantell, a cada costat del cos. Hi ha pocs tubercles dorsals, típics d’altres espècies de Aegires, però hi ha protuberàncies arrodonides escampades pel dors. No té cerata. Té dos rinòfors llisos blancs. Els exemplars de l’Atlàntic i de la Mediterrània tenen un anell de pigment fosc en l’extrem dels rinòfors, mentre que els de Galápagos tenen dos anells foscos. Hi ha un vel oral bilobul·lat a la part anterior del cos, però no té tentacles propodials ni orals. El peu no té color ni apèndixs.

Biologia
Sembla que s’alimenta de l’esponja Clathrina coriacea (Ros, 1977 – Illes Canàries) i Clathrina sp. (Thompson, 1981 – Bermudes), on el seu patró de color, específicament les taques fosques distribuides per tot el cos, coincideix amb el de l’esponja. Aquesta espècie és fàcil de distingir de les altres espècies d’Aegires per la seva coloració i forma. Es considera poc comú.

Etimologia

  • Aegires. De “Aegir”, déu del mar a la mitologia escandinava.
  • Sublaevis. Del Llatí “sub”, per sota, no massa + “laevis”, llís. No gaire llís.

Distribució
Aquesta espècie ha estat citada al Mar Mediterrani (Schmekel i Portmann 1982), a les Illes Canàries (Odhner 1932; Altimira i Ros, 1979; Pérez Sánchez, Bacallado i Ortea, 1991; Ortea et al 1996), Panamà (Meyer 1977), Bermuda (Thompson 1981) i Guadalupe (Ortea et al. 2012). Hi ha una altra cita de les Illes Galápagos (Fahey i Gosliner, 2004), que representa el primer registre d’aquesta espècie al Pacífic, en tots els aspectes idèntica a les mostres de l’Atlàntic, però amb un segon anell fosc en els rinòfors.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Aegires sublaevis (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Abundància

        Mediterrània occidental:1 Stars
        Mediterrània oriental:0 Stars
        Oceà Atlàntic:1 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Aegires sublaevis
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas et al. (2012-2017) "Aegires sublaevis" in OPK-Opistobranquis, Published: 11/09/2014, Accessed: 28/02/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/Vwe6g)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.