Aldisa smaragdina

Aldisa smaragdina (Ortea, Perez & Llera, 1982)

Aldisa smaragdina per Luis Ángel Díaz Álvarez
Taxonomia
Classe: Gastropoda Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura Spengel, 1881
Clade: Nudipleura Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia Cuvier, 1817
Subordre: Euctenidiacea Tardy, 1970
Infraordre: Doridacea Thiele, 1931
Superfamilia: Doridoidea Rafinesque, 1815
Familia: Cadlinidae Bergh, 1891
Gènere: Aldisa Bergh, 1878
Espècie: Aldisa smaragdina Ortea, Perez & Llera, 1982

Nota taxonòmica: En la darrera revisió del gènere (Millen & Gosliner, 1985) indiquen que la situació és confusa. Consideren que Aldisa smaragdina és sinònim de l’antiga Aldisa binotata Pruvot-Fol, 1953. El problema és que la descripció d’A. binotata és molt pobre, sense informació de la seva anatomia. L’únic espècimen sobre el qual es va basar la descripció s’ha perdut, de manera que no pot ser estudiat. Per això els investigadors europeus usen el nom Aldisa smaragdina, ja que no hi ha consens sobre si es pot reconèixer Aldisa binotata.

Descripció
Cos aplanat dorso-ventralment, de fins a 30mm de longitud i de color vermell intens. El mantell està cobert per petits tubercles. Hi ha dues grans taques fosques i ovalades situades entre els rinòfors i la brànquia. També pot observar-se una banda blanquinosa bastant difuminada en cada costat, situada just per darrere de la primera taca dorsal. Té dos rinòfors lamel·lats, amb poques lamel·les disposades gairebé verticalment, protegits per sengles beines tuberculades. La brànquia està formada per 5 fulles branquials vermelloses amb les puntes blanquinoses, protegida per una beina molt crenulada (amb una sèrie de projeccions crestades del mantell). Els tentacles orals són curts i roms, lleugerament enrotllats.

Es pot confondre amb Aldisa banyulensis Pruvot-Fol, 1951 que, tot i que també és de color vermell amb dues taques fosques al dors, és més petita (amb un màxim de 15 mm), té la banda dorsal blanca més endarrerida (just abans de la segona taca dorsal), té 8 fulles branquials completament de color vermell translúcid (sense taques blanques), rinòfors amb lamel·les més nombroses i disposades horitzontalment, les beines rinofòriques i la beina branquial amb les vores llises, tentacles orals aplanats i triangulars, acabats en punta, s’alimenta d’una altra esponja, Hemymicale columella i posa menys ous que són més grans, de 200μm de diàmetre. Hi ha una altra espècie amb la qual podria confondre, Aldisa expleta Ortea, Perez & Llera, 1982, però aquesta no té les taques dorsals fosques.

Biologia
Viu en fons rocallosos, des dels 3 m de profunditat, on s’alimenta de l’esponja Phorbas fictitius (Bowerbank, 1866) i generalment es troba sobre ella, ja que té la mateixa coloració que l’esponja i les taques fosques del dors imiten els porus inhalants, agrupats en zones ovalades (o cribes), de l’esponja, en el que es coneix com cripsis per homocromia. Per aquesta raó és una espècie difícil de veure i es considera escassa. La posta és una única volta d’1 cm de diàmetre amb càpsules que contenen un ou relativament petit (130μm de diàmetre)  i de color vermell, cadascuna. S’ha investigat les substàncies que produeix la seva pell i s’han trobat compostos homòlegs a la progesterona.

Etimologia

  • Aldisa. Probablement referit a una saga vikinga islandesa del mateix nom.
  • Smaragdina. Del grec “smaragdos”, significa “maragda”, pel color de les brànquies, sovint de color blanc verdós.

Distribució
Aquesta espècie va ser descrita en 1982 amb espècimens recol·lectats en aigües de Canàries i d’Astúries. Posteriorment ha estat citada en aigües de Galícia, Portugal, incloent Açores i Madeira, també al Marroc i a Cap Verd, així com a la Mediterrània, a Gibraltar i a la costa Andalusa, també a Llevant i Balears. No present encara a Catalunya (les cites del GROC per a Catalunya corresponen a Aldisa banyulensis).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Aldisa smaragdina (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Aldisa smaragdina

    Galicia: Ortea (1978a, as A. banyulensis). Portugal: García-Gómez et al. (1991), Calado et al. (1999, as A. binotata), Calado et al. (2003). Gibraltar: García-Gómez (1983), García-Gómez et al. (1989). Andalucía (Med.): Luque (1983, 1986), Templado et al. (1993b), Ocaña et al. (2000), Gavagnin et al. (2002). Levante: Templado, Talavera and Murillo (1983), Ballesteros et al. (1986), Gavagnin et al. (2002). Baleares: Ballesteros and Templado (1996). Canarias: Ortea, Pérez Sánchez and Llera (1982), Pérez-Sánchez and Moreno (1990), Pérez Sánchez, Bacallado and Ortea (1991), Malaquias and Calado (1997), Ortea et al. (2001, 2003), Moro et al. (2003), Wirtz and Debelius (2003). Madeira: Wirtz (1999), Malaquias et al. (2001). Azores: Wirtz (1998), Ávila et al. (1998), Ávila (2000, as A. binotata), Malaquias (2001), Wirtz and Debelius (2003).

    General: Ballesteros, Barrajon, Luque, Moreno, Talavera, & Templado, 1986:49; Luque, 1983:66

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

        Mediterrània occidental:1 Stars
        Mediterrània oriental:0 Stars
        Oceà Atlàntic:1 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Aldisa smaragdina
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas et al. (2012-2017) "Aldisa smaragdina" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 22/02/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/2AIFD)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.