Dendrodoris grandiflora

Dendrodoris grandiflora (Rapp, 1827)

Dendrodoris grandiflora per Enric Madrenas
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Euctenidiacea  Tardy, 1970
Infraordre: Doridacea  Thiele, 1931
Superfamilia: Phyllidioidea  Rafinesque, 1814
Familia: Dendrodorididae  O’Donoghue, 1924
Gènere: Dendrodoris  Ehrenberg, 1831
Espècie: Dendrodoris grandiflora (von Rapp, 1827) [Doris]

Sinònims

  • Dendrodoris kessneri Tejedo, 1994
  • Dendrodoris longula Pruvot-Fol, 1951 
  • Dendrodoris pseudorubra Pruvot-Fol, 1951 
  • Dendrodoris temarana Pruvot-Fol, 1953
  • Doris grandiflora Rapp, 1827 (original)
  • Doris guttata Risso, 1826

Descripció
Es tracta d’una espècie de grans dimensions amb exemplars poden arribar a més de 10 cm de longitud i que es caracteritzen per tenir el cos molt aplanat, amb els marges del dors molt amplis, ondulats i amb estries radials de color fosc. La coloració del cos és molt variable ja que es poden observar animals de tons marrons, vermellosos, grisencs, verdosos o fins i tot gairebé negres (melànics). Gairebé sempre es presenten nombroses taques de forma i mida irregulars al dors, una mica més fosques que el color de fons del cos. El mantell dorsal és tou i sense espícules. Els rinòfors són retràctils i tenen el mateix color que la resta del cos excepte l’àpex que és blanquinós; estan ben desenvolupats i tenen una zona basal ampla sense laminetes i una mica més clara que la resta del rinòfor. La zona laminar dels rinòfors té 20-30 laminetes molt atapeïdes que van decreixent en grossor cap a l’àpex. L’orifici rinofòric és circular, de vora llisa i sense beina elevada. El bulb bucal d’aquesta espècie, com les altres espècies del gènere, no té mandíbules ni ràdula. La brànquia retràctil està formada per 6-7 fulles tripinnades molt desenvolupades, disposades en cercle al voltant de l’anus, i del mateix color que el cos excepte l’àpex de les fulles, que és blanquinós. Papil·la anal ben formada, en forma de bóta i amb la part superior lleugerament lobulada. El peu és molt ampli i generalment sense taques. La zona oral no té palps.

Biologia
Aquesta gran espècie de doridáceo sol trobar-se sota pedres, des de molt poca profunditat fins a la zona circalitoral. En algunes localitats (com a Cubelles, costa sud de Barcelona) pot ser localment molt abundant, especialment en l’època de la reproducció. Sol trobar-se sobre esponges (Crambe, Microciona, Ircinia fasciculata, Spongia officinalis) però es dubta de si realment s’alimenta dels teixits de l’esponja o bé de la pel·lícula de microorganismes que creixen sobre les esponges, ja que s’alimenta per succió mitjançant el bulb bucal. Les postes tenen forma de cinta ampla de color ivori d’uns 8 mm d’alt enrotllada en una espiral de diverses voltes que pot arribar a 5 cm de diàmetre total. Sol haver de 60-70 ous a l’ample de la cinta, col·locats en dues capes superposades. Els ous tenen un diàmetre d’unes 80 micres i estan dins de càpsules una mica més grans, d’unes 140 micres. Les postes es poden trobar, també sota pedres, des del maig fins al setembre.

Etimologia

  • Dendrodoris, del grec “dendros” (arbre) i Doris, una nimfa marina de la mitologia grega.
  • Grandiflora, en botànica, una planta caracteritzada per les seves grans flors, com certes espècies de petúnies o roses. Aquí probablement es refereix a la gran branquia de l’animal, semblant a una gran flor quan està extesa.

Distribució
Fins ara aquesta espècie té una distribució mediterrània que abasta també a l’Atlàntic proper (Península Ibèrica, Canàries Madeira, costes del Sàhara i Mauritània). A la Península Ibèrica ha estat recollida en totes les seves costes excepte a la cornisa cantàbrica i a Galícia. A la Mediterrània s’ha citat tant a la conca oriental (Turquia, Israel) com a l’occidental, també a les Balears. A les costes catalanes es mostra com una espècie força freqüent en diferents localitats de la Costa Brava (Port de la Selva, Cadaqués, Illes Formigues, Blanes) i a Llavaneres, costa de Barcelona, Cubelles i Salou.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Dendrodoris grandiflora (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Dendrodoris grandiflora

    Portugal: De Oliveira (1895, as Doriopsis), Nobre (1932, as Doriopsis), García-Gómez et al. (1991), Valdes, Ortea, Avila, & Ballesteros, 1996:9[P], Calado et al. (1999), Muzavor and Morenito (1999), Malaquias and Morenito (2000), Wirtz and Debelius (2003). Andalucía (Atl.): García-Gómez (1982), Cervera (1988, unpubl. data). Gibraltar: García-Gómez (1983), García-Gómez et al. (1989), Valdés et al. (1996). Andalucía (Med.): Luque (1983, 1986), Ocaña et al. (2000), Valdés et al. (1996). Levante: Templado (1982b, 1983, 1984), Marín and Ros (1987), Valdés et al. (1996). Catalunya: Ros (1975), Ballesteros (1980, 1985), Pereira (1980), Altimira et al. (1981), Huelin & Ros (1984), Martín et al. (1990), Ávila (1993), Valdés et al. (1996), Giribet & Peñas (1997), Domènech et al. (2002, 2006), M@re Nostrum [Es Caials 4/2001]. Baleares: Ballesteros (1981a, 1985), Ros (1985b), Ros and Gili (1985), Ballesteros, Álvarez and Mateo (1986), Valdés et al. (1996). Canarias: Pérez-Sánchez and Moreno (1990, as D. limbata), Pérez Sánchez, Bacallado and Ortea (1991, as D. limbata), Valdés et al. (1996), Ortea et al. (2001), Moro et al. (2003), Wirtz and Debelius (2003). Madeira: Malaquias (unpubl. data).

    General: Barletta, 1981:77[P]; Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:119[P]; Nordsieck, 1972:65; O'Donoghue, 1929:771; Ortea & Valdes, 1994:7; Pruvot-Fol, 1954b:332; Riedl, 1983:337; Schmekel, 1970:203; Schmekel & Portmann, 1982:136[P]; Swennen, 1961a:66;

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

        Mediterrània occidental:2 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Dendrodoris grandiflora
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos


Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Dendrodoris grandiflora" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 26/07/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/E2Zh6)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.