Diaphorodoris alba

Diaphorodoris alba Portmann & Sandmeier, 1960

Diaphorodoris alba per Enric Madrenas
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Euctenidiacea  Tardy, 1970
Infraordre: Doridacea  Thiele, 1931
Superfamilia: Onchidoridoidea  J.E. Gray, 1827
Familia: Calycidorididae Roginskaya, 1972
Gènere: Diaphorodoris  Iredale & O’Donoghue, 1923
Espècie: Diaphorodoris alba Portmann & Sandmeier, 1960

Nota taxonòmica: La classificació sistemàtica del nudibranqui Diaphorodoris luteocincta ha estat objecte de debat durant dècades. Molts autors consideraven les subespècies D. luteocincta var. alba i D. luteocincta var. reticulata com a variacions d’una mateixa espècie, però els recents estudis morfològics i moleculars realitzats per Furfaro et al. (2016) clarament contradiuen aquestes conclusions, demostrant que son dues espècies diferenciades: D. alba i D. luteocincta respectivament.

Sinònims

  • Diaphorodoris luteocincta var. alba Portmann, 1960

Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie poden arribar als 12 mm de longitud. El color de l’animal és blanc gairebé transparent estant el mantell vorejat a tot el seu voltant per una franja groga ininterrompuda que arriba fins a la vora i per sota del mantell. En el dors, que té forma ovalada, hi ha unes protuberàncies còniques de color blanc i ben espaiades. Per transparència pot observar-se per tot el dors una espècie de reticulat a causa de les espícules del mantell. Les vísceres internes proporcionen una lleugera tonalitat fosca a la zona del centre del dors. En alguns exemplars pot aparèixer una pigmentació vermellosa que pot portar a confusió amb l’espècie semblant D. luteocincta, tot i que es diferencien per la vora groga del mantell (Pellet, B.; Manex; Pascual, R.), el cos més alt i la cua més gran de D.alba. Els rinòfors són llargs, transparents a la base i irisats de blanc opac en la seva meitat superior, tenen de 8-13 laminetes i poden retreure’s parcialment; la beina rinofòrica té 2-3 petits tubercles cònics en la seva vora superior. Brànquia constituïda per 3-5 fulles branquials unipinnades, blanques i irisades de blanc opac en els seus raquis i extrems distals, rodejant la papila anal per la seva part superior; una de les fulles branquials està dirigida cap a davant i és la de major grandària, mentre que les dues més posteriors, gairebé rudimentàries, són les més petites. El peu és blanc translúcid i anteriorment forma dos llavis gruixuts que envolten la boca -tentacles orals-; per darrere, el peu es perllonga en una cua ample i apuntada de secció triangular amb marges laterals i amb una línia mig-dorsal irisada de blanc. Dues línies blanques recorren el marge del peu, convergint a la punta de la cua.

Biologia
És un nudibranqui que és freqüent observar passejant en parets rocoses poc il·luminades amb abundància d’algues esciòfiles, hidrozous, esponges i briozous. S’alimenta de briozous com Smittina reticulata i Cellepora pumicosa (Thompson & Brown, 1984; McDonald & Nybakken, 1996), per tant, l’elevat nombre d’exemplars trobats sobre algues quedaria explicat per la presència de briozous epibions sobre aquestes. La posta és una cinta blanca amb escassos ous (uns 120) de talla molt petita (unes 70 micres). Hi ha informes de Diaphorodoris alba aparellant-se amb Diaphorodoris luteocincta o amb Diaphorodoris papillata a la Mediterrània. Essent espècies diferents assumim que això no dóna lloc a una descendència viable, ja que tampoc no hem observat mai espècimens híbrids.

Etimologia

  • Diaphorodoris. Doris diàfana.
  • Doris. En la mitologia grega, dona de Nereo, nimfa de las aigües i mare de les Nereides.
  • Albus. Del Llatí “albus”, blanc.

Distribució
Es comú tant a la Mediterrània oriental com a l’occidental i a les costes de Portugal, i també està present a les costes atlàntiques europees, però només fins el sudest d’Anglaterra i Gales, amb el registre més septentrional a Martin’s Haven, Pembrokeshire. A les costes ibèriques ha estat citada en les costes cantàbriques, les costes de Portugal, la zona de l’Estret de Gibraltar, i en tot el litoral mediterrani. També citada a Balears, Canàries i Açores. En les costes catalanes és comuna en tot el litoral rocallós de la Costa Brava.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Diaphorodoris alba (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Abundància

        Mediterrània occidental:3 Stars
        Mediterrània oriental:3 Stars
        Oceà Atlàntic:1 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Diaphorodoris alba
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas et al. (2012-2017) "Diaphorodoris alba" in OPK-Opistobranquis, Published: 18/11/2016, Accessed: 28/02/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/QnSFb)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.