Diaphorodoris luteocincta

Diaphorodoris luteocincta (Sars, M.,1870)

Diaphorodoris luteocincta @ Mataró, Barcelona, Spain 6-05-2016 per Enric Madrenas
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Euctenidiacea  Tardy, 1970
Infraordre: Doridacea  Thiele, 1931
Superfamilia: Onchidoridoidea  J.E. Gray, 1827
Familia: Calycidorididae Roginskaya, 1972
Gènere: Diaphorodoris  Iredale & O’Donoghue, 1923
Espècie: Diaphorodoris luteocincta (M. Sars, 1870) [Doris]

Nota taxonòmica: La classificació sistemàtica del nudibranqui Diaphorodoris luteocincta ha estat objecte de debat durant dècades. Molts autors consideraven les subespècies D. luteocincta var. alba i D. luteocincta var. reticulata com a variacions d’una mateixa espècie, però els recents estudis morfològics i moleculars realitzats per Furfaro et al. (2016) clarament contradiuen aquestes conclusions, demostrant que son dues espècies diferenciades: D. alba i D. luteocincta respectivament.

Sinònims

  • Diaphorodoris luteocincta var. reticulata Portmann & Sandmeier, 1960 
  • Doris beaumonti Farran, 1903 
  • Doris luteocincta M. Sars, 1870 (original)
  • Onchidoris luteocincta (M. Sars, 1870) 

Descripció
Els exemplars d’aquesta força freqüent espècie poden aconseguir fins els 12 mm de longitud. El color de l’animal és blanc gairebé transparent, amb el mantell vorejat per una franja submarginal groga (a la que deu el seu nom específic) lleugerament trencada i envoltada per una banda blanca que arriba fins la vora del mantell i que diferencia aquesta espècie de D. alba. En el dors hi ha protuberàncies còniques de color blanc i ben espaiades. La majoria d’exemplars tenen una pigmentació vermellosa que respecta als tubercles del dors. Els rinòfors són transparents a la base i irisats de blanc en la seva meitat superior, tenen de 8-10 laminetes i poden retreure’s totalment; la beina rinofòrica té 2-3 petits tubercles cònics en la seva vora superior. Brànquia constituïda per 5 fulles branquials blanques i irisades de blanc opac en els seus marges; una de les fulles branquials està dirigida cap a davant i és la de major grandària, les dues més posteriors són les més petites, gairebé rudimentàries. El peu és blanc i anteriorment forma dos gruixuts llavis que envolten a la boca; per darrere, el peu es perllonga en una cua afilada de secció triangular amb marges laterals i dorsal irisat de blanc.

Biologia
És un nudibranqui que és freqüent observar passejant en parets rocoses poc il·luminades amb abundància d’algues esciòfiles, hidrozous, esponges i briozous. S’alimenta de briozous com Smittoidea reticulata i Cellepora pumicosa. La posta és una cinta blanca amb escassos ous (uns 120) de talla molt petita (unes 70 micres). Hi ha informes de Diaphorodoris luteocincta aparellant-se amb Diaphorodoris alba a la Mediterrània. Essent espècies diferents assumim que això no dóna lloc a una descendència viable, ja que tampoc no hem observat mai espècimens híbrids.

Etimologia

  • Diaphorodoris. Doris diàfana.
  • Doris. En la mitologia grega, dona de Nereo, nimfa de las aigües i mare de les Nereides.
  • Luteocincta. De “Luteo”, del Llatí “lūteus”, groc safrà + “Cincta”, del Llatí “cinctus”, rodejat, encerclat, embolicat, coronat, cenyit, confinat, tancat.

Distribució
D. luteocincta viu des de les costes de Noruega al N. d’Europa fins al Mar Mediterrani. En les costes britàniques és una espècie molt freqüent, mentre que en el Mediterrani es considera rara. En les costes ibèriques ha estat citada en el litoral mediterrani. També citada a Balears. En les costes catalanes és comuna en tot el litoral rocallós de la Costa Brava.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Diaphorodoris luteocincta (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Abundància

        Mediterrània occidental:1 Stars
        Mediterrània oriental:1 Stars
        Oceà Atlàntic:3 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Diaphorodoris luteocincta
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Diaphorodoris luteocincta" in OPK-Opistobranquis, Published: 15/05/2012, Accessed: 19/10/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/QWOlj)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.